El recolzament als serveis bàsics
¿Qui són els treballadors invisibles en la crisi del coronavirus?
Per cada 10 professionals de la sanitat als quals li posi cara aquests dies, hi haurà 3 empleats més invisibles complint la seva tasca
undefined52835972 madrid 18 03 2020 sociedad coronavirus hospital de la paz 200318172357 /
A la pel·lícula Cadena de favores un professor suggereix als seus alumnes que pensin una idea per canviar el món i la posin en pràctica. Un dels estudiants comença una cadena en la qual cada baula ha d’ajudar tres persones sense rebre res a canvi. Els individus que reben el favor es comprometen a fer el mateix amb tres desconeguts més.
El fenomen té tanta capacitat d’expansió que el moviment de la cadena de favors es propaga des del barri de Las Vegas on s’origina al conjunt dels Estats Units.
En la nostra economia globalitzada no només s’encomanen ràpidament els virus com el SARS-CoV-2, sinó que, a través de les cadenes globals de producció, també es propaguen les bones accions que realitzen les persones.
Tant la fabricació del portallapis de Friedman com la d’una màscara requereixen la coordinació, l’esforç i els coneixements d’un gran nombre de persones. No obstant, quan actuem com a consumidors, aquests actors queden ocults als nostres ulls sota el preu que paguem pels productes.
El que pretenem en aquest article és donar visibilitat a tots els treballadors que directa i indirectament ens permetran vèncer l’epidèmia de Covid-19.
Treballadors invisibles del sector sanitari
Segons dades de febrer de 2020 de la TGSS, hi ha més de 1.100.000 treballadors de l’activitat sanitària a Espanya. Des dels professionals mèdics i de la infermeria al personal d’administració, de neteja i de cuina són la primera barrera que tenim per lluitar contra el coronavirus.
Ells són la punta de l’iceberg. Disposen de la dedicació, els coneixements i els recursos per combatre la crisi de salut. Però darrere d’ells es troben milers de treballadors que proveeixen de productes i serveis imprescindibles perquè el sector sanitari funcioni: medicaments, mascaretes, aliments, subministraments elèctrics i energètics, etc.
Hem desenvolupat un model input-output propi (encara no publicat) per calcular l’empremta d’ocupació per a l’economia espanyola d’aquests professionals. La següent figura recull les nostres estimacions i reflecteix tots els treballadors directament i indirectament necessaris per proveir tota la població espanyola, inclosa la sanitat.
En una situació normal, perquè el sector sanitari funcioni adequadament, fan falta gairebé 283.737 treballadors ‘invisibles’ (indirectes) empleats en aquestes indústries subministradores d’inputs. Durant aquests dies, ells també hauran d’aixecar-se a treballar per permetre que la sanitat espanyola continuï funcionant a ple rendiment.
La cara visible i invisible de l’estat d’alarma
L’estat d’alarma declarat pel Govern d’Espanya limita els moviments dels ciutadans a aquells que responen a motius assistencials i sanitaris.
La norma també permet les excursions relacionades amb activitats econòmiques de primera necessitat. Principalment: l’adquisició d’aliments i productes farmacèutics, el desplaçament al lloc de treball per efectuar una prestació laboral, professional o empresarial i el desplaçament a entitats financeres.
A la pràctica, la decisió suposa el tancament de tot el comerç que no inclogui les activitats assenyalades en el decret llei. Alhora, l’estat d’alarma possibilita que el Govern utilitzi les forces de seguretat de l’Estat i l’Exèrcit per garantir la provisió d’aquests béns i serveis essencials.
Si en aquests dies (justificadament) fem ús d’alguna d’aquestes comptades excepcions que ens permet la norma, tindrem l’oportunitat de creuar-nos en el nostre desplaçament amb diferents treballadors. Alguns ens atenen en hospitals, centres de salut i farmàcies. Altres en supermercats i fleques i a les finestretes dels bancs. Un bon nombre de professionals s’encarrega de proveir d’internet i fibra òptica, i de llum i energia a les nostres llars.
No obstant, també hi ha altres herois que, tot i que invisibles als nostres ulls, són peces essencials en aquesta lluita contra l’epidèmia del coronavirus. El nostre model reflecteix la importància d’aquests treballadors que no veiem:
Més enllà de la mà invisible d’Adam Smith
El gran economista escocès Adam Smith va desenvolupar el 1776 la seva idea de la mà d’invisible:
«No és de la benevolència del carnisser, cerveser o forner d’on obtindrem el nostre sopar, sinó de la seva preocupació pels seus propis interessos».
Però no tot és egoisme, no tot és preu, com pressentia Friedman amb el seu famós llapis. Moviments com el #QuedateEnCasa, l’#AplausoSanitario o l’#AplausoColectivo ens demostren que l’ésser humà és molt més que egoisme.
Amb aquest article pretenem donar visibilitat a aquests treballadors i treballadores la contribució dels quals a trampejar aquesta pandèmia i conseqüent tancada és menys evident, però indispensable.
Quan aquesta nit sortim al balcó, sumem almenys 3 aplaudiments més per cada 10 que dediquem al personal sanitari, 2 més per cada 10 farmacèutics, 8 més per cada 10 que donem pel personal en alimentació. En definitiva, aplaudim avui milers de vegades més per tots aquests professionals invisibles que, posant molt en risc, són un altre dels elements clau per a la sortida d’aquesta enorme crisi de salut pública. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesLuis Antonio López Santiago, professor de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica, Universitat de Castella-la Manxa i Jorge Enrique Zafrilla Rodríguez, contractat doctor interí – Fonaments de l’Anàlisi Econòmica, Universitat de Castella-la Manxa
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
