The Conversation
Covid-19: ¿per quan la tornada a la normalitat?
zentauroepp52886057 beijing china march 22 a chinese family wear protective200322164218 /
Vicente Soriano, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja
La pandèmia del coronavirus no té precedents, i és previsible que tingui devastadores conseqüències sanitàries i en l’economia global. En les últimes dècades hi ha hagut múltiples pandèmies víriques, però cap amb el brusc i profund impacte sociosanitari que té el Covid-19. No hi ha dubte que el Covid-19 suposarà un abans i un després. A més, el futur immediat és incert, ja que no disposem ni d’antivirals ni de vacunes eficaces.
Tot ha ocorregut molt ràpid i les mesures de contenció s’han pres amb retards a la majoria de països. El nombre de casos i de defuncions es pot seguir a temps real en algunes pàgines web, com la de Worldometer o la de la Universitat Johns Hopkins. Avui tenim en ja més de 250.000 casos confirmats i 10.000 morts al planeta.
Saturació del sistema sanitari
Ja ens han explicat fins a la sacietat que la infecció pel SARS-CoV-2 pot ser asimptomàtica o amb símptomes lleus en una proporció elevada de nens i joves. En adults, els símptomes generalment s’assemblen als d’una grip severa, amb tos, febre, cefalea i fatiga que duren entre tres i set dies. Però és en la gent gran i en persones amb altres patologies –fins a un 20% d’ells– on la infecció per aquest coronavirus pot progressar a pneumònia i requerir hospitalització. Fins a un 25-30% d’aquesta població més vulnerable i amb símptomes greus necessitarà ventilació mecànica i cures intensives.
Els serveis d’urgències, els llits d’hospitalització i les unitats de cures intensives estan desbordades en molts llocs. Molt poques vegades s’havia necessitat prioritzar l’atenció a uns pacients en detriment d’altres per falta de personal i/o equips sanitaris. Per als metges i infermeres, aquest dilema és un dels més dramàtics de l’actual situació. Ens agradaria poder salvar-los a tots.
Bovines o antivirals, ¿quina és la prioritat?
El SARS-CoV-2 és molt transmissible a partir dels aerosols de pacients que esternuden, de manera que la propagació és molt ràpida. En la fase de creixement exponencial de l’epidèmia que estem vivint a Espanya, el nombre de casos es duplica cada tres dies.
L’acumulació de nous casos en tan poc temps ha desbordat els serveis sanitaris. Això s’ha agreujat perquè una part del personal sanitari ha caigut malalta o està en aïllament. En residències geriàtriques i centres de discapacitats l’atenció mínima a la salut de població molt vulnerable ha sigut insuficient. Per això la mortalitat està sent molt elevada en aquests llocs.
El que ara és fonamental és implantar i complir estrictament les quarantenes i l’aïllament social. A Espanya aquestes mesures s’han pres tard si ho comparem amb altres països com Corea, però encara ara podem obtenir un gran benefici amb la seva aplicació estricta.
Tenint en compte que no hi ha immunitat prèvia davant el coronavirus, la majoria de ciutadans ens infectarem. En qualsevol cas, per a un quadro de símptomes que generalment s’autoresolen en una setmana, es pot esperar que una vacuna protectora (com la del pneumococ) seria el millor. Al contrari, el benefici d’un antiviral podria ser més aviat reduït, i escurçar només els dies de símptomes si s’administra precoçment, com passa en la grip amb l’oseltamivir.
En aquest sentit, el coronavirus és totalment diferent del VIH, el virus de la sida, que produeix una infecció crònica a per tota la vida. Els antivirals són la principal arma davant el VIH, ja que el virus no es replica i a penes fa mal encara que no s’erradiqui. Respecte al SARS-CoV-2, els antivirals sí que seran d’especial utilitat per tractar el subgrup de pacients que desenvolupen pneumònia i es compliquen.
En conclusió, i encara sent estratègies complementàries, en termes de salut pública considero de més importància desenvolupar una vacuna protectora que un antiviral davant Covid-19.
La tornada a la normalitat, ¿per quan?
Un model epidemiològic publicat aquesta mateixa setmana a Science, utilitzant les dades de la Xina, ha conclòs que un 86% de les infeccions per SARS-CoV-2 van passar inadvertides i no van ser diagnosticades fins al 23 de gener. A partir d’aquell moment, les autoritats xineses van declarar la quarantena de la província de Wuhan. Es tractava majoritàriament d’infeccions asimptomàtiques i/o de poca gravetat. La seva contagiositat era inferior (55%) respecte als casos simptomàtics.
Estudis sobre la dinàmica de la transmissió del coronavirus publicats a The Lancet fan pensar que en 4-6 setmanes s’assoliran els pics de nous casos i de mortalitat diària per Covid-19. A partir d’aquell moment, només es podran infectar les persones que no ho hagin fet fins aleshores, i que seran cada vegada menys. La resta probablement hauran desenvolupat immunitat protectora davant el SARS-CoV-2 i, a més, ja no seran contagioses.
L’era post-Covid-19
Per evitar que ressorgeixi un segon brot de coronavirus, després de cessar les mesures d’aïllament, és important que el retorn a les activitats laborals i socials es produeixi de manera esglaonada. D’una altra manera, les persones que encara siguin susceptibles podrien contreure la infecció de forma massiva i tornar a col·lapsar els serveis sanitaris. Les autoritats han de preveure la gestió del retorn a la normalitat.
Més endavant, serà de gran importància tenir informació i avaluar mitjançant proves serològiques de detecció d’anticossos davant el SARS-CoV-2 com ha sigut el ritme de seroconversió durant la crisi epidèmica, quins són els grups més susceptibles i quin va ser l’impacte de les mesures socials que s’han pres.
Fins que arribi aquell moment, és fonamental que hi hagi grups de clínics i epidemiòlegs al nostre país que recullin bé la informació. Hem d’actuar amb racionalitat i serenitat, sense desbordar-nos per la inacció, l’histerisme col·lectiu i l’estrès emocional individual. S’ha de recollir casuística pròpia, analitzar-la i proposar les millors mesures per frenar i prevenir el mal de l’epidèmia del Covid-19 a Espanya.
Amb les mesures d’aïllament social que s’han pres a molts països del món, és probable que el coronavirus del Covid-19 passi a ser endèmic i estacional, com quatre coronavirus més que produeixen quadros respiratoris cada any des de fa temps.
En aquest aspecte, el Covid-19 es diferenciaria del SARS, que va aparèixer el 2002 i es va extingir el 2003. És previsible que el SARS-CoV-2 segueixi els passos del virus de la grip H1N1 (grip porcina), que des de Mèxic i els EUA va causar una pandèmia el 2009, amb la majoria d’infeccions lleus. Des d’aleshores, aquesta variant gripal s’ha establert com un virus endèmic a molts països i reapareix cada estació ocasionant una proporció baixa de quadros de constipats. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesVicente Soriano, Facultat de Ciències de la Salut & Centre Mèdic, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
