Col·laboració científica i ciutadana
A la recerca del respirador més assequible per combatre la crisi del coronavirus
Per fer front a l'escassetat mundial, a Espanya han sorgit més de 50 projectes de disseny de baix cost i codi font obert
GRAFCAT4458. BARCELONA, 07/04/2020.- Un operario de SEAT trabaja en la cadena de montaje de los respiradores que SEAT está fabricando y que Correos entrega, diariamente y sin coste, a diversos hospitales catalanes, de forma que, con el visto bueno del ministerio de Sanidad, se ha convertido en el operador logístico de esta empresa automovilística durante la crisis del coronavirus. EFE/Susanna Sáez /
La comunitat científica espanyola s’ha bolcat aquestes últimes setmanes per ajudar a combatre la pandèmia del coronavirus. Mentre alguns investigadors busquen una vacuna i d’altres desenvolupen fàrmacs contra el Covid-19, milers d’enginyers, clínics, científics de diferents àmbits i makers estan treballant de manera voluntària, col·laborativa i amb codi font obert per crear material sanitari de la forma més barata i ràpida possible.
La comunitat Coronavirus Makers està fabricant de manera desinteressada material de protecció com ara mascaretes, viseres i EPIs utilitzant impressores 3D per evitar el contagi dels metges i infermers. Els respiradors són ara mateix els equips mèdics més sol·licitats al món a causa de la necessitat d’oferir respiració assistida als pacients infectats que pateixen insuficiència respiratòria. Els aparells comercials costen desenes de milers d’euros i l’adquisició d’equips procedents de l’estranger és cada vegada més complicada.
Col·laboració ciutadana
Després d’una conversa en un grup de WhatsApp inicialment format per Jorge Barrero (director general de la Fundació Cotec), Andreu Climent (coordinador de Ciència al Parlament) i César García (investigador de l’associació Descubre la Electrónica Orientada a Objectos) i d’un tuit va néixer la iniciativa A.I.R.E. (Ajuda Innovadora a la Respiració). Aquesta plataforma ciutadana té per objectiu buscar solucions alternatives als possibles colls d’ampolla que es formen en la fabricació de respiradors artificials.
En a penes unes setmanes, aquella conversa es va convertir en un fòrum de discussió en què participen milers de professionals. D’una banda, s’estudia com es podria millorar la producció nacional de respiradors comercials. «El Govern ha avançat en la idea d’augmentar la producció de respiradors en indústries nacionals que estan preparades per fer-ho i estem ajudant a localitzar subministraments», explica Barrero. Per exemple, l’empresa Hersill, el fabricant de respiradors més gran en àmbit nacional ubicat a Móstoles, ha multiplicat la seva capacitat de producció.
També s’han importat idees d’altres països, com la de connectar un únic respirador a diversos pacients que «ja s’està provant en algun hospital». La tercera via és la de dissenyar i construir un nou prototip que pugui arribar a ser homologat. «Aquí la comunitat maker és la protagonista. Nosaltres només oferim recolzament logístic als projectes que l’hagin demanat», matisa Barrero, que afirma que mai havia vist res semblant com a expert en el camp de la innovació.
«La societat ha superat en velocitat i eficiència la mateixa administració i les institucions. Els projectes neixen de l’interès personal i de la voluntat de col·laborar», diu. «Això no vol dir que les institucions no hi juguin un paper, sinó que en una situació d’emergència, la flexibilitat que ofereixen les xarxes de col·laboració ciutadana supera la del mateix Estat. Es parla molt de la transferència de coneixement de la universitat a l’empresa i aquí veiem aquest transvasament des de la ciutadania a l’empresa, a la universitat i a la mateixa administració».
Innovació
Per fer front a l’escassetat mundial, a Espanya han sorgit més de 50 projectes per dissenyar respiradors artificials de baix cost i codi font obert. No obstant, el procés de fabricació i homologació és complex i requereix certa precaució.
L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMP) alerta que els respiradors són equips molt complexos, per la qual cosa és necessari garantir el seu correcte funcionament i que la seva utilització no comprometi la seguretat dels pacients. Actualment, l’AEMP treballa amb sis projectes en estat avançat. Per exemple, l’empresa Seat, en col·laboració amb instituts d’investigació i hospitals, ha desenvolupat el respirador OxyGEN, autoritzat per a la investigació clínica en hospitals i amb una capacitat de producció de 300 dispositius al dia.
Un altre projecte avançat que ja es prova en pacients amb permís de l’AEMP és l’impulsat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga en col·laboració amb un grup d’enginyers de la Universitat de Màlaga. Aquest respirador es podria fabricar amb menys de 1.000 euros i en menys de dues hores utilitzant peces industrials que estan en estoc.
«La iniciativa va sorgir a partir del respirador mecànic que havia dissenyat el cirurgià Ignacio Díaz de Tuesta per a la seva tesina als anys 80», explica María Mengual, de l’equip Andalusia Respira. «L’objectiu és adaptar el prototip inicial perquè compleixi els requisits clínics necessaris. Una de les claus del nostre equip és que permet la ventilació mecànica amb alts fluxos. El procés d’homologació per a un equip d’aquestes característiques podria trigar dos anys, però estem treballant al màxim perquè es faci al més aviat possible». El primer i el segon assaig han acabat amb èxit.
En aquesta carrera a contrarellotge per desenvolupar un respirador més simple i assequible hi ha també l’equip de Resistencia Team, que ja ha completat proves amb animals i està pendent de la validació per part del Ministeri de Sanitat. Els seus plans amb codi font obert estan servint perquè altres països desenvolupin els seus propis respiradors. Per la seva banda, Leitat fabrica respiradors amb l’ajuda d’impressió 3D i també està fent proves clíniques amb humans.
El projecte The Open Ventilator impulsat per Celera i avalat per la Universitat Rey Juan Carlos acaba de ser homologat i aviat començaran les proves amb pacients.
«És un orgull que a Espanya hi hagi tanta gent amb tants coneixements i ganes per desenvolupar aquests dispositius complexos», comenta Andreu Climent. «Esperem que tot això serveixi per aconseguir que en el futur es pugui transformar en un sector industrial de dispositius mèdics».
La solució a la falta de respiradors vindrà de la mà de la solidaritat i col·laboració ciutadana combinada amb el coneixement científic i innovació. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesManuel Souto Salom, Assistant Professor, Department of Chemistry, University of Aveiro – CICECO, Universidade de Aveiro (Portugal)
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
