¿Vindrà una segona onada del Covid-19?

Vicente Soriano, UNIR – Universitat Internacional de La Rioja 

La primera onada del Covid-19 ha sigut com un tsunami. Ens ha agafat per sorpresa i ha sigut devastadora. L’estupor i la tragèdia han durat entre 4 i 6 setmanes i, a continuació, han deixat sentiments d’impotència i por. A Espanya, s’han comunicat prop de 250.000 casos confirmats i 25.000 morts. Donada l’escassa disponibilitat de proves diagnòstiques durant llarg temps, s’estima que les xifres reals han de ser bastantes més.

A Nova York, on el brot de casos va arribar amb dues setmanes de retard respecte a Madrid, un sondeig preliminar sobre una mostra representativa de 3.000 ciutadans ha detectat que un 14% dels novaiorquesos tenia anticossos. Això significa que un de cada set ciutadans ja l’havien passat, molts d’ells de forma asimptomàtica. Aquesta xifra ascendia al 22% a Manhattan, on es van viure situacions de col·lapse als hospitals semblants a les de Madrid.

Després d’un llarg confinament, està a punt de posar-se en marxa la desescalada. Tot i que és previsible que s’acompanyi d’una segona onada de Covid-19, mai tindrà la virulència de la primera. Serà molt menys intensa i més prolongada.

¿Tornada a la feina? Més d’hora que tard

El confinament als domicilis i l’aïllament físic han demostrat ser mesures summament eficaces per reduir la taxa de contagis. Però no es poden prolongar més enllà de 4-6 setmanes. Sobretot, per les conseqüències econòmiques, mentals i socials.

Això implica que l’acceleració de la tornada a la feina sembla inevitable, entre altres coses per la urgència econòmica en moltes famílies. També sembla previsible la reobertura d’escoles en les pròximes setmanes, ja que molts pares no podrien anar a la feina sense algú que s’ocupi dels seus fills en edat escolar. A més, el Covid-19 és asimptomàtic o té poques manifestacions en la majoria de nens i joves.

En aquesta desescalada, els tests d’anticossos poden ajudar a identificar els que tenen immunitat i hi poden tornar sense riscos. No obstant, a molts sectors laborals més del 80% d’empleats continuaran sent negatius per als anticossos i susceptibles d’infectar-se. Cosa diferent són alguns col·lectius com el personal sanitari, on més d’un 30% podria ja haver-s’hi exposat a moltes grans ciutats, com Madrid i Barcelona.

Amb aquestes xifres sobre la taula, sembla que el test d’anticossos seria de poca ajuda en aquests moments, ja que molts continuaran sent-hi susceptibles i amb risc de contagi. ¿Quines alternatives tenim llavors per prioritzar la tornada a la feina sense riscos? Bàsicament dues: l’edat i la presència d’altres malalties cròniques (diabetis, obesitat, i patologies del ronyó, cor o pulmó, etc.).

Els més grans de 60 anys o amb aquestes altres patologies haurien de ser els últims a reincorporar-se a les empreses, perquè són els que tenen un risc més gran de patir formes greus de la Covid-19. Aquests criteris ja es van demostrar efectius al principi de l’epidèmia per prioritzar el tancament esglaonat de les empreses, amb estratificació d’empleats en imprescindibles (pocs), a demanda, rotatius i directament en domicili amb teletreball.

En tots els casos, les empreses hauran de procurar que es compleixin les noves mesures de protecció (mascaretes, rentat freqüent de mans, etc.), distanciament interpersonal d’1,5 metres als llocs de treball i suspensió de reunions freqüentades en sales tancades.

¿Tornada al lleure? Més d’hora que aviat

Respecte al lleure, al contrari, tot apunta que el temor d’una segona onada dels casos i d’un repunt del Covid-19 frenarà els espectacles, les celebracions multitudinàries, els congressos, els festejos populars, l’obertura de restaurants, els desplaçaments, els viatges nacionals i, sobretot, els internacionals.

Per als espanyols, acostumats a «tancar» a l’agost, és previsible que la distribució de les vacances adopti un model més anglosaxó, amb períodes més breus distribuïts al llarg de l’any i en èpoques diferents cada família.

La segona onada de Covid-19 que, de forma previsible, acompanyarà la sortida del confinament domiciliari no tindrà la virulència de la primera onada del tsunami. Els serveis sanitaris ara estan més preparats, i els nous casos podran ser millor atesos, sense col·lapses a urgències, amb més llits hospitalaris i d’intensius. A més, ara molts metges i infermeres tornen a estar disponibles, després de superar la malaltia o la quarantena. Hi ha un altre factor favorable i és la caiguda dràstica en el nombre de casos actius i que poden ser font de contagi, ja que el Covid-19 és una malaltia que generalment s’autolimita en 7-10 dies.

El Covid-19 es refreda, però hi ha risc de noves pandèmies

Entrem en una nova era post-Covid-19. L’elevada densitat de població en algunes regions del planeta, l’escassa higiene personal i social, juntament amb l’estreta convivència amb animals domèstics i salvatges a la Xina i altres països, són els tres principals factors determinants de futures zoonosis. Són el caldo de cultiu perquè un virus «salti» del reservori animal als humans i causi una altra pandèmia com la que estem patint.

En aquest segle XXI ja en vam tenir avisos el 2002 (SARS) i el 2012 (MERS). El nou coronavirus, denominat SARS-CoV-2, és molt més transmissible i, a més, fins i tot durant la fase d’incubació abans de desenvolupar els símptomes. I tot i que la seva letalitat és més baixa, pot afectar tota la població, al no haver-hi immunitat prèvia.

La tràgica xifra de vides que s’han perdut en dos mesos ha sigut més el resultat d’una inadequada atenció mèdica que d’una virulència elevada del virus. L’esperança més gran l’hem de posar en una vacuna protectora, tot i que és improbable que la tinguem abans de Nadal.Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Vicente Soriano, Facultat de Ciències de la Salut & Centre Mèdic, UNIR – Universitat Internacional de La Rioja 

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.