Judicis mediàtics: històries d'herois i malvats en les quals mor la presumpció d'innocència

Els relats mediàtics entorn de processos judicials segueixen un arquetip narratiu que afecta l’exercici del dret a la presumpció d’innocència dels investigats. L’esmentat relat determina la percepció de l’opinió pública i destrueix la fama de les persones encausades, sovint personatges públics la imatge i reputació dels quals queden afectats per sempre.

A nivell processal, no obstant, la imputació no és sinó l’inici de les investigacions sobre presumptes fets delictius, sense que les autoritats judicials hagin determinat encara la culpabilitat o innocència dels implicats. ¿Com es construeixen aquests relats periodístics que tant afecten la imatge i reputació de persones i col·lectius?

El primer que cal dir és que tota informació sobre uns presumptes fets delictius és una reconstrucció d’aquests fets, l’elaboració d’una versió que precedeix en el temps i en l’imaginari de l’opinió pública al resultat del judici davant un tribunal de Justícia. Els jutges faran més tard la seva pròpia reconstrucció, que serà notificada en la corresponent sentència.

Però molt abans que aquesta resolució arribi a la ciutadania ho haurà fet el relat de la premsa, en temps real, de vegades mentre es produeixen les primeres detencions o una operació policial continua oberta. Aquest relat dels mitjans manca de segona instància. No hi ha cap altre tribunal que esmeni la plana al veredicte de la premsa.

La teoria del ‘framing’

La teoria del framing, especialment considerada i objecte d’investigació durant les últimes dues dècades, és conforme amb aquests postulats. Segons aquesta teoria, les versions del món que codifiquen i transmeten diàriament els mitjans de comunicació configuren marcs d’interpretació, i generen així un clima d’opinió, un enquadrament per donar sentit als fets; tot això en funció d’uns valors previs que determinen la manera de narrar. Els mitjans dicten així el que és admissible i el que no, el que és reprotxable, el legítim i l’il·legítim, fins i tot la culpabilitat o la innocència.

El procés de construcció dels relats periodístics sobre processos judicials topa a més amb la dificultat que els periodistes tenen per accedir al sumari judicial, i el fet que la informació amb què treballen sigui dosificada majoritàriament per la Fiscalia i la Policia. L’origen de les fonts i de les dades que maneja el narrador periodístic condiciona la seva hipòtesi de partida sobre els fets.

Els temps que marquen el treball periodístic junt amb la versió inicial incriminatòria de determinades fonts provoquen que el primer relat sigui el més lesiu per a la presumpció d’innocència, i que coincideixi amb la fase de més atenció mediàtica: la de l’esclat de l’escàndol i el coneixement dels fets en l’opinió pública. La proliferació d’informacions en els mitjans durant la fase d’instrucció del cas és fins a sis i set vegades superior a la publicada durant les sessions del judici oral, on s’acaren totes les versions i es prenen en consideració les tesis dels acusats.

El ‘cas Malaya’

L’estudi quantitatiu de les informacions referides a processos de corrupció política com el ‘cas Malaya’, aparegudes en els moments clau als principals diaris nacionals, ha acreditat l’existència d’un judici previ al veritable judici. Les entrevistes a experts en el relat periodístic en general, i en el ‘cas Malaya’ en particular, confirmen a més que la primera versió policial no va ser posada en qüestió pels mitjans, i que la premsa la va assumir com la definitiva, quan encara és una versió preliminar que ha de ser corroborada al llarg de les investigacions.

Aquesta versió policial va ser a més la predominant en la resta de les informacions sobre el cas, que es construïen amb successives revelacions que aportaven més llum i que els periodistes incorporaven al relat global, sempre d’acord amb el punt de vista de partida.

Les entrevistes amb professionals que van adaptar el relat de la premsa a guions per a una minisèrie de televisió o a una novel·la van confirmar que en les narracions periodístiques sobre el cas hi havia una estructura dramàtica de lluita entre el bé i el mal que situa uns personatges com a herois (jutges i policies) i a altres com a malvats. Hi ha un eix narratiu que es reprodueix, a tall de patró, similar al de les faules morals. Aquests rols s’accentuen mitjançant perfils i descripcions sobre la personalitat, gustos o mode de vida dels investigats.

Herois i malvats

L’eix narratiu latent en aquests relats els converteix en narracions èpiques amb herois i malvats. Es tracta d’un relat transmèdia, fàcilment adaptable d’un mitjà i d’un suport a d’altres, de la premsa a la televisió, a la ficció audiovisual o escrita, etcètera. L’eix dramàtic, a més, genera determinades expectatives sobre premis i càstigs entorn dels personatges de la història.

Els encausats queden com atrapats en aquest guió narratiu. Es converteixen en malvats mediàtics. Per això és molt difícil que, a posteriori, el que va ser dibuixat com a culpable sigui rehabilitat i la seva fama es vegi reposada. En el cas que anys més tard es desbarati la versió inicial, el que va ser descrit com a malvat en el relat públic no deixarà de ser-ho. Ha sigut prejutjat, embotit en un rol i exposat davant l’opinió pública a l’interior d’un personatge del qual mai podrà deslliurar-se, tot i que la Justícia l’exoneri de la resta de responsabilitats. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Marta Sánchez Esparza, Professora de Comunicació i investigadora del grup PROCOMM, UNIR – Universitat Internacional de La Rioja 

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.