‘The Conversation’
La insurrecció dels partidaris de Trump posa contra les cordes la democràcia nord-americana
Jack L. Rozdilsky, York University, Canada
En el període previ a les eleccions presidencials nord-americanes, el risc de violència postelectoral era alt. Les prediccions es van fer realitat aquest dimecres quan milers de manifestants pro-Trump van irrompre al Capitoli dels Estats Units, en un acte sense precedents, quan el Congrés estava a punt de ratificar la victòria del president electe Joe Biden.
La violència a Washington es produeix després d’un dels anys més tumultuosos de la història dels Estats Units. El 2020, l’Insurance Information Institute va estimar pèrdues sostingudes de més de mil milions de dòlars, potser el desordre civil més costós als Estats Units.
Des que Trump va perdre les eleccions del 3 de novembre, mentre fomentava falses teories que la votació estava manipulada, molts es preguntaven com acabaria el seu mandat.
Amb un president impredictible, que es mantindrà a la Casa Blanca fins al 20 de gener, es van augurar perills potencials per a la democràcia ja que els partidaris de Trump creuen en les seves afirmacions falses sobre les eleccions.
Però a mesura que es posa el sol sobre l’administració de Trump, és clar que els últims quatre anys han convertit els Estats Units en un estat més fràgil.
Precedents
Les prediccions de violència als Estats Units no eren infundades perquè no és la primera vegada que es produeixen disturbis electorals.
Durant les eleccions de 1920 es va utilitzar la violència a Florida per intimidar i impedir que els negres votessin, i desenes d’afroamericans van ser assassinats en l’Ocoee Riot de 1920, una matança relacionada amb les eleccions.
Aquest atac de fa 100 anys és considerat el pitjor cas de violència durant unes eleccions en la història dels Estats Units.
Una advertència alliçonadora sobre la violència potencial va provenir, en el cas actual, de l’International Crisis Group, una organització no governamental sense ànims de lucre amb seu a Bèlgica.
En el període previ a les recents eleccions, per primera vegada en els seus 25 anys d’història, el grup va centrar la seva atenció a analitzar els riscos de violència política als Estats Units. L’organització generalment realitza advertències sobre regions propenses a conflictes, en què la democràcia és fràgil.
Línies vermelles
Certs elements van emergir constantment com a línies vermelles que indicaven possible violència electoral. Aquests factors de risc inclouen un electorat polaritzat, fonts d’informació altament partidistes i l’existència de ciutadans armats i milícies amb fàcil accés a les armes.
A més, abans de les eleccions, les tensions racials irresoltes van seguir presents als Estats Units derivades de l’assassinat de George Floyd al maig i els posteriors disturbis civils.
Al juny, durant els disturbis, el president va amenaçar d’utilitzar la Llei d’Insurrecció per sufocar les protestes i va utilitzar la seva retòrica habitual per animar la violència en lloc de sufocar-la.
Potser l’indicador més perillós de la violència electoral va ser la tendència de Trump a utilitzar el poder executiu com un púlpit intimidatori per alimentar divisions i sembrar el caos. De fet, la vigília de les eleccions Trump va tuitejar que una decisió judicial que no l’afavorís permetria fer trampa i també generaria violència al carrer.
Mai abans un president dels Estats Units havia vinculat les seves perspectives electorals i la violència, immediatament abans del dia de les eleccions.
Transició pacífica
La norma històrica del relleu pacífic en el poder als Estats Units es remunta a 1801, quan John Adams va cedir el poder polític al seu oponent Thomas Jefferson després d’una elecció impugnada.
En el període de transició actual, la nova prova per a la democràcia nord-americana és si un president com Trump pot menysprear 200 anys de normes postelectorals per debilitar la democràcia nord-americana.
Hi ha quatre característiques dels Estats fràgils: la pèrdua del monopoli de l’ús legítim de la força, l’erosió de l’autoritat legítima per prendre decisions col·lectives, la incapacitat de proporcionar serveis públics raonables i la incapacitat d’interactuar amb altres estats nació com a membre ple de la comunitat internacional.
Fins i tot desplaçar-se cap a un estat fràgil abans del 20 de gener pot crear un entorn més permissiu per a les expressions inapropiades de greuges a través de la violència.
Encara hi ha condicions per a la violència
En els seus estudis sobre la democratització de les societats de postguerra, la investigadora Kristine Höglund ha estudiat els factors que van fomentar violència electoral.
Höglund va trobar que les condicions que van facilitar l’ús de violència electoral inclouen situacions en què la violència és percebuda com una eina política legítima i els agitadors tenen accés a armes. Altres factors que desencadenen violència electoral són les falses interpretacions dels resultats electorals quan són molt ajustats, el mal ús dels drets polítics i la mobilització de la militància.
Aquestes condicions existeixen actualment als Estats Units, i així s’ha percebut clarament durant l’atac al Capitoli dels Estats Units. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
End of code. If you don't see any code above, please get new code from the Advanced tab after you click the republish button. The page counter does not collect any personal data. More info: https://theconversation.com/republishing-guidelines
Notícies relacionadesJack L. Rozdilsky, Associate Professor of Disaster and Emergency Management, York University, Canada
Aquest article s’ha republicat a de The Conversation sota llicència de Creative Commons. Llegiu aquí l’article original.
