The Conversation
‘Light’, ‘sense sucre’ o ‘sense greix’: la lletra petita dels aliments
undefined52722322 boadilla del monte 10 03 2020 sociedad estantes vacios 200316111947 /
Després dels excessos nadalencs, és habitual posar en marxa algun tipus de pla per perdre els quilos que hem guanyat.
Els aliments light, sense sucre o sense greix són alguns dels més perseguits al supermercat. Però, ¿sabem el que estem comprant?
Oficialment, aquestes afirmacions s’anomenen «declaracions nutricionals». Després de molts anys en buit legal, la Comissió Europea (CE) les va regular el 2006. Fins aquell moment, qualsevol podia atribuir propietats (gairebé) miraculoses als seus productes.
El Reglament núm. 1924/2006 de la CE recull les més de 30 declaracions nutricionals que es poden fer dels aliments.
En aquestes no només es destaca la presència o absència d’aportació energètica. També diferents tipus de greix, fibra, proteïnes, sucres, vitamines o minerals. Entre les més populars hi ha «ric en fibra», «sense sucres afegits», «amb calci» o «baix en sal».
¿Quins tipus d’aliments porten declaracions nutricionals?
Són els aliments empaquetats els que porten declaracions nutricionals. Aquestes són habituals, per exemple, en cereals d’esmorzar, galetes, begudes làcties o vegetals i margarines.
Excepte en alguna cadena de supermercats, difícilment es veuen declaracions nutricionals en fruites, verdures o peix fresc. ¿Vol dir això que no contenen nutrients importants?
En absolut. Els aliments naturals són la base de la nostra alimentació i d’aquests es poden fer multitud de declaracions. Vegem-ne alguns exemples.
Per exemple, ¿què podríem dir en el cas de l’enciam o de la taronja? Que no porten sucres afegits, tenen baix valor energètic i no contenen greixos saturats ni sal. Són riques en fibra, contenen àcid fòlic i vitamina C.
Un altre cas, les llenties. ¿Quines declaracions podríem fer sobre les llenties? Que són riques en proteïnes i fibra, no tenen sucres afegits, són baixes en greix i en greixos saturats.
A més, són riques en vitamina B1, àcid fòlic, B6, ferro, fòsfor i zinc i contenen vitamina B2, magnesi, potassi i seleni.
¿Per a què s’utilitzen les declaracions nutricionals?
Les declaracions s’utilitzen amb finalitats comercials. El seu objectiu és augmentar les vendes dels productes que les porten. La mateixa Comissió Europea reconeix que confereixen una imatge positiva als aliments.
Nombrosos treballs d’investigació han estudiat el seu efecte sobre l’elecció de compra dels consumidors. De fet, és més probable que aquests triïn productes que porten declaracions. No obstant, aquestes poden confondre sobre el contingut real del producte.
Alguns autors han anat encara més lluny i parlen que les declaracions confereixen un «halo saludable» als aliments. D’aquesta manera, els consumidors suposen que el producte que les porta és més saludable del que realment és.
Llavors, ¿no són saludables els aliments amb declaracions nutricionals?
No necessàriament. El seu ús només aporta informació sobre un dels nutrients de l’aliment. El nutrient que li interessa destacar al fabricant.
Per determinar si és o no saludable s’haurien de tenir en compte tots els nutrients que conté, a més de la seva aportació energètica.
Estudis recents al Brasil, el Canadà i Nova Zelanda mostren que una gran quantitat d’aliments amb declaracions nutricionals no són saludables. Resultats similars són esperables a Espanya.
Per evitar que els aliments no recomanables fessin declaracions, la CE es va comprometre a establir requisits nutricionals addicionals. La institució va estar treballant en això el 2008; no obstant, encara no ha aconseguit materialitzar cap legislació respecte a això.
El resultat és que trobem al mercat mantegues o margarines lleugeres amb 40% de greix. Refrescos light o zero amb acesulfam K, ciclamat, aspartam o estèvia. Aquests són edulcorants i, per tant, no recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
També són habituals les galetes riques en fibra amb més de 400 kcal per 100 g. Les xocolates sense sucres afegits són autèntiques bombes calòriques, amb molts greixos saturats.
Declaracions nutricionals en productes a la venda a Espanya
Les condicions d’ús de les declaracions nutricionals autoritzats per la CE estan clarament especificades. Malgrat ser d’obligat compliment, el cert és que moltes vegades s’incompleix la legislació.
L’equip BADALI de la Universitat Miguel Hernández vam publicar un estudi de la prevalença de les declaracions nutricionals a 3.197 aliments a la venda a Espanya. També vam analitzar el compliment del Reglament núm. 1924/2006 que les regula.
Ens va sorprendre el gran nombre de declaracions nutricionals que vam trobar. Al voltant d’un terç dels aliments analitzats les tenien. La mitjana va ser més de tres declaracions per aliment.
Els que més les feien, la fruita seca i llavors, els llegums i les begudes no alcohòliques. Els nutrients més esmentats van ser els greixos i les vitamines, seguides de minerals i fibra.
De totes les declaracions nutricionals analitzades, únicament la meitat complien la legislació (49% de 3.839). Fruita seca, llavors, peix, mariscos, dolços i xocolates eren els aliments que tenien més declaracions incorrectes.
Conclusió: «declaracions nutricionals» no vol dir «aliments saludables»
Com hem vist en aquest article, les declaracions nutricionals se solen fer d’aliments no saludables. A més, al voltant de la meitat no compleixen la legislació.
Llavors, ¿quin és l’ús pràctic de les declaracions per al consumidor? Aquesta és una pregunta que els legisladors s’haurien de plantejar.
La nostra recomanació és reduir el consum d’aquells aliments amb sucre, greix o sal afegits. Portin o no declaracions. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesAna Belén Ropero Lara, professora titular de Nutrició i Bromatologia – directora del projecte BADALI, web de Nutrició, Universitat Miguel Hernández i Marta Beltrá García-Calvo, professora de Nutrició i Bromatologia, Universitat Miguel Hernández
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’article original.
