The Conversation
¿Seran els combustibles fòssils els nous finançadors de les primes a les renovables?
Plafons fotovoltaics en uns cellers.
La combinació de la caiguda de la demanda elèctrica i de l’efecte depressor de les energies renovables sobre els preus del mercat elèctric ha produït, com a conseqüència de la crisi de la Covid-19, una reducció dels ingressos del sistema elèctric. Aquesta tendència fa preveure una situació de dèficit, pel desajust entre els ingressos i costos del sistema.
En resposta a aquesta situació, el Consell de Ministres del Govern d’Espanya ha acordat iniciar la tramitació d’un avantprojecte de llei. Es preveu la creació d’un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), l’objectiu principal del qual és establir un nou sistema de repartiment dels costos regulats destinats al finançament de les primes a les instal·lacions renovables posades en marxa abans del 2012.
D’acord amb el nou model, la contribució financera a les primes de les energies renovables (diners addicionals que reben per la venda d’energia), cogeneració i residus es repartirà entre els operadors de tots els sectors energètics i no només els elèctrics.
D’aquesta manera, els operadors de productes derivats dels combustibles fòssils (petrolieres i gasistes) es convertiran en nous i importants finançadors d’aquesta retribució addicional a les instal·lacions renovables i a la cogeneració.
L’FNSSE es nodrirà també de la recaptació procedent dels tributs regulats en la llei 15/2012 i dels ingressos procedents de les subhastes de CO2.
Evitar increments de la factura elèctrica
L’avantprojecte de llei, que ja s’ha fet públic, persegueix l’objectiu d’evitar que el finançament d’un cost regulat que ronda els 7 000 milions d’euros anuals recaigui de forma exclusiva sobre els consumidors elèctrics. Això comportaria increments no desitjables en els càrrecs de la factura elèctrica, amb especial incidència en consumidors domèstics. Per a ells, aquest cost suposa –segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic– al voltant del 16% de la factura elèctrica.
No obstant, si es tenen en compte els temps de tramitació de la norma, arribar a curt termini a aquest objectiu resulta difícil.
A més, l’avantprojecte preveu una implantació gradual del nou mecanisme de finançament en els 5 anys posteriors a l’entrada en vigor de la futura llei. Fins aquell moment, la part del règim retributiu especial de les renovables i cogeneració no coberta amb les aportacions de l’FNSSE es continuarà finançant amb els càrrecs aplicats a la factura elèctrica.
Per tant, l’optimisme respecte a la immediata reducció de la factura elèctrica s’ha de modular amb precaució.
Un canvi demanat des de fa anys
En l’exposició de motius de l’avantprojecte, es recullen alguns dels estudis sectorials. Des de fa anys, es venia posant en relleu la necessitat de procedir a una reforma en profunditat dels peatges d’accés a la xarxa.
Als documents es destaca que la factura elèctrica a Espanya resultava artificialment cara per decisions de política energètica alienes al subministrament actual (singularment, per la retribució addicional de les renovables). Es reclamaven reformes en la configuració dels peatges i càrrecs elèctrics que permetessin transmetre als consumidors els senyals de preus adequats per la utilització dels recursos que subministra el sistema elèctric. La reforma que ara s’anuncia va en aquesta línia.
Perdedors i guanyadors amb la llei
Alguns titulars de premsa han interpretat la proposta normativa en termes de guanyadors i perdedors, a causa que els operadors de productes petrolífers es mantenien fins al moment aliens al finançament d’un cost que requeia sobre els consumidors elèctrics.
Així mateix, els primers càlculs d’aquests operadors apunten que algunes de les principals companyies d’aquest sector acabaran sent les grans finançadores del nou repartiment en la contribució a aquest cost.
No obstant, malgrat l’esquema d’exempcions i bonificacions contemplat, tot sembla indicar que la redistribució acabarà sent assumida pels consumidors finals, concretament pels que facin ús del dièsel, gasolina o gas natural. En conseqüència, el finançament d’aquest cost del sistema elèctric s’estén a altres consumidors energètics que, en no poques ocasions, seran coincidents.
Un primer (gran) pas en una necessària reforma
L’avantprojecte anunciat suposa el punt d’inici d’una necessària reforma del disseny dels peatges d’accés i els costos del sistema elèctric.
La transició energètica en marxa exigeix reformes que trobin continuïtat en altres canvis dels components de la factura elèctrica. Això permetrà afrontar desafiaments com la digitalització de les xarxes elèctriques, la caiguda dels ingressos variables provocada per la generació distribuïda i l’autoconsum, així com una plena alineació amb la fiscalitat energètica i mediambiental, la reforma de les quals inclou el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència.
La distribució de les despeses de la transició a una economia electrificada i sostenible
En aquests temes és precís formular-se la pregunta de per què han de costejar la transició els consumidors d’electricitat i no els de tots els productes energètics que han de ser substituïts per noves i no contaminants fonts d’energia.
Així mateix, s’han d’analitzar els costos traslladats als consumidors d’electricitat: els més importants són els preus garantits als titulars d’instal·lacions fotovoltaiques, eòliques i altres, com a conseqüència d’esquemes d’incentius de defectuós disseny que han resultat molt costosos.
A més, la compensació als cogeneradors no té un fonament mediambiental i hi ha ajuts a la indústria encoberts.
Aquesta realitat no justifica que les despeses hagin de pagar-se per uns o altres consumidors. Al final, són costos de la transició a un model sostenible que s’haurien de repartir entre els consumidors de les energies que han de ser substituïdes per altres de fonts sostenibles. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesMarta Villar Ezcurra, Catedràtica de Dret Financer i Tributari / Especialista en Fiscalitat mediambiental i de l’energia, Universitat CEU San Pablo i Jorge Galán Fada, Investigador al Grup Fiscalitat, Canvi Climàtic i Digitalització, Universitat CEU San Pablo
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’article original.
