Fibromiàlgia: ¿Què causa aquesta dolorosa malaltia?

Kevin Davies, Brighton and Sussex Medical School; Jessica Eccles, Brighton and Sussex Medical School i Neil Harrison, Brighton and Sussex Medical SchoolLa fibromiàlgia és un misteri. No es pot detectar amb escàners o anàlisis de sang, però causa dolor de per vida a milions de persones.

La malaltia afecta principalment les dones (al voltant d’un 75-90% dels casos), causant dolor a tot el cos.

A causa que no tots els professionals de la salut poden identificar i diagnosticar la fibromiàlgia, les taxes de la malaltia varien molt d’un país a l’altre.

A la Xina afecta només el 0,8% de les persones; a França al voltant de l’1,5%; al Canadà el 3,3% i a Turquia el 8,8%. Les estimacions als Estats Units oscil·len entre el 2,2% i el 6,4%; i a Rússia, aproximadament, el 2% de la població es veu afectada. A Espanya en percentatge és del 2,4%.

A les persones amb aquest trastorn sovint se’ls diagnostica si tenen dolor muscular prolongat, dolor als ossos o articulacions i fatiga. La fibromiàlgia també pot causar insomni, llacunes mentals, alguns símptomes de depressió o ansietat, així com altres afeccions, com la síndrome del còlon irritable i mal de cap. Molts pacients també tenen articulacions hipermòbils, més flexibles del normal, i existeix certa coincidència amb la síndrome de fatiga crònica (també coneguda com a EM).

Les directrius del Col·legi Nord-Americà de Reumatologia aclareixen que el diagnòstic ha de fer-se utilitzant criteris basats en l’«índex de dolor generalitzat» (que puntua el nombre de regions doloroses de l’1 al 19) juntament amb una escala de gravetat dels símptomes. El diagnòstic també té en compte la fatiga, el dolor generalitzat, el son no reparador i símptomes cognitius. No importa que el pacient tingui una altra malaltia reumàtica. També se li pot diagnosticar fibromiàlgia.

El sistema de puntuació, recomanat pel Col·legi Nord-Americà de Reumatologia, s’utilitza sovint en assajos clínics. Però a la clínica la majoria dels metges confia a detectar punts sensibles en llocs específics i a excloure altres afeccions mèdiques, incloses les afeccions reumàtiques. A diferència de, per exemple, l’artritis reumatoide o el lupus, les proves no mostren evidències clares d’inflamació o autoimmunitat (quan el sistema immunològic del cos s’ataca a si mateix) i les exploracions són normals.

La falta d’inflamació i d’anormalitat estructural als músculs o les articulacions, a més de dificultar el diagnòstic, és la principal raó per la qual no existeixen tractaments àmpliament acceptats o efectius.

En les malalties reumàtiques, on comprenem els mecanismes que són subjacents a la malaltia, tenim els tractaments més efectius. En l’artritis reumatoide, per exemple, sabem que gran part de la inflamació és causada per una proteïna de comunicació intercel·lular (citocina) anomenada factor de necrosi tumoral. Al bloquejar l’activitat d’aquesta proteïna, es «desactiva» la malaltia en la majoria dels pacients.

S’han proposat diversos mecanismes possibles en la fibromiàlgia, inclòs el metabolisme muscular anormal, nivells reduïts d’hormones esteroides com el cortisol o petites fibres nervioses anormals. Però aquestes anomalies no es troben en tots els pacients amb la malaltia. Per això no poden tenir-se en compte en una prova de diagnòstic, ni poden ajudar a desenvolupar tractaments.

Alguns experts han suggerit que la fibromiàlgia pot estar relacionada amb anomalies en el sistema nerviós autònom, la part del sistema nerviós que controla les funcions corporals, com la freqüència cardíaca i la pressió arterial. També pot estar relacionada amb com el cervell respon als senyals del dolor i reacciona davant factors estressants externs, com les infeccions. Però actualment no hi ha proves fiables que recolzin aquesta teoria.

A la recerca de pistes

Per intentar ampliar el nostre coneixement d’aquesta devastadora malaltia, el nostre equip d’investigació de la Facultat de Medicina de Brighton i Sussex està investigant el paper del sistema nerviós autònom i la inflamació en la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica.

Per al nostre estudi tenim dos grups de pacients: un amb dolor com a símptoma principal i l’altre amb fatiga com a símptoma principal. També tenim un grup de control –persones sense la malaltia, però amb característiques similars– per fer comparacions significatives.

L’estudi consta de dues parts. Primer, provem el sistema nerviós autònom dels pacients utilitzant una taula basculant. Això implica col·locar la persona cap per avall per veure com s’adapta el seu cos a aquest canvi en la postura a l’alterar la freqüència cardíaca i la pressió arterial (que es controlen durant la prova).

Segon, estimulem el sistema immunològic dels pacients amb una vacuna tifoide (normalment utilitzada en viatgers) i realitzem escàners cerebrals de ressonància magnètica per buscar canvis en el flux sanguini.

També mesurem els nivells dels «mediadors inflamatoris» (els químics que el cos produeix en resposta a estímuls d’aquest tipus), per veure si aquests són més alts en els pacients amb fibromiàlgia.

El nostre estudi ens hauria, per primera vegada, d’ajudar a abordar la qüestió de si realment hi ha una resposta anormal del cervell a la inflamació o la infecció en aquests grups de pacients. Això ens permetria explorar la relació entre el funcionament anormal del sistema nerviós autònom i la fibromiàlgia, i la síndrome de fatiga crònica.

La fibromiàlgia rares vegades desapareix i les opcions de tractament són limitades. Només comprenent adequadament els processos de la malaltia, els metges podran fer un diagnòstic clar i positiu, i el més important, oferir una teràpia efectiva. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Kevin Davies, Professor of Medicine, Brighton and Sussex Medical School; Jessica Eccles, NIHR Clinical Lecturer, Brighton and Sussex Medical School i Neil Harrison, Reader in Neuropsychiatry, Brighton and Sussex Medical School

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.