Entendre + la música
Muses, mecenes, amigues: Beethoven i les dones de la seva vida
zentauroepp33413063 dominical 707 peque a historia de la musica beethoven stie190610191317
L’any 2006, els espectadors que van anar a les sales de cine de mig món van poder disfrutar de la pel·lícula Copying Beethoven d’Agnieszka Holland, amb un argument que explica la hipotètica col·laboració de la copista Anna Holtz (Diane Kruger) amb el geni de Bonn (Ed Harris).
Malgrat que el personatge femení va ser fictici i, pel que sembla, Beethoven mai va comptar amb la col·laboració professional d’una dona per aquesta feina, la veritat és que el músic alemany es va veure envoltat, al llarg de la seva vida, de nombroses i cèlebres dones. Amb motiu del 250è aniversari del seu naixement, i ja que al costat d’un gran home sempre hi ha una o moltes grans dones, a continuació proposem un acostament a algunes.
El mite de Beethoven i l’estimada immortal
Ludwig van Beethoven (1770-1827) no només és un dels grans compositors de la història de la música, sinó, a més, l’autor d’un important nombre de melodies identificables per al gran públic. Aquestes inclouen des de la senzilla bagatel·la per a piano Per Elisa al cèlebre cor del quart moviment de la Novena Simfonia.
Així mateix, des de la perspectiva personal, el músic és també un dels artistes més coneguts d’acord amb la popularització de certs tòpics sobre el seu caràcter esquerp, sorrut i malhumorat, trets popularment atribuïts als éssers tocats pels déus –patents també en artistes d’altres disciplines, com Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564) o Francisco de Goya (1746-1828), entre d’altres–, una imatge a què han contribuït, sens dubte, les narracions i pel·lícules que recreen la seva figura.
Una vida dura, un halo de misteri
Segurament, en la formació de la personalitat de Beethoven van resultar fonamentals les seves complexes circumstàncies vitals, com la seva difícil infància després de quedar orfe de mare de jove, els problemes amb la beguda del pare, la falta d’afecte per part de la família o la poca sort en l’amor.
Sobre la relació de Beethoven amb les dones tenim poques certeses. El que sí que sabem és que mai va arribar a contraure matrimoni i que la seva vida amorosa ha estat envoltada d’un halo de misteri, fomentat pel mite de l’estimada immortal.
Josephine Brunsvik, a qui bona part dels investigadors considera l’estimada immortal de Beethoven.
Després de la seva mort el 1827, a banda del Testament de Heiligenstadt i altres objectes, va ser localitzada una carta dirigida a una dona anònima, referida com l’«estimada immortal». Aquesta destinatària desconeguda, a qui el músic professava els seus més profunds i apassionats sentiments a l’esmentat document, podria ser, segons bona part de les investigacions, la comtessa Josephine Brunsvik (1779-1821), que va començar sent la seva estudiant i, posteriorment, es va convertir en una bona amiga.
Més enllà d’aquest mite, Beethoven va estar envoltat de nombroses dones, algunes alumnes i, sobretot, selectes mecenes que van disfrutar, amb el músic, d’agradables vetllades i que van rebre, a tall d’obsequi, la dedicatòria d’alguna de les seves obres.
Les mecenes de Beethoven
Una aproximació al llegat del colós alemany ens permet constatar que moltes de les seves obres, una vegada impreses, van ser dedicades a dones. I, si fixem la nostra mirada en les composicions dedicades a aquestes, comprovem que les destinatàries van pertànyer a la cort o l’aristocràcia, sent una bona part mecenes del compositor.
A les obres de Beethoven dedicades a dones, en primer lloc, observem l’absència de simfonies, el gènere que va gaudir de més prestigi a l’època. Al contrari, hi ha un evident protagonisme de la música pianística en les seves dedicatòries femenines.
En el fons, aquest fet té a veure amb el lloc de la dona a la disciplina musical al segle XVIII, al voltant dels entreteniments de saló. La vinculació a l’art musical se solia produir a casa, on, de la mateixa forma que la costura o la lectura, el cant i la interpretació amateur del piano formava part de les rutines domèstiques.
Maria i Catherine, filles d’Edward Thurlow, primer baró Thurlow (George Romney, 1783).
A tall d’exemple, alguns vestigis pianístics amb què Beethoven va honrar les dones són les Sonates opus 14, que compten amb la dedicatòria a la baronessa Josephine von Braun (1765-1838) –que va contribuir a la materialització de l’estrena de Fidelio, l’única òpera del compositor–, o la Sonata opus 101, que és un regal per a la baronessa Dorothea von Ertmann (1781-1849), pianista professional.
No obstant, probablement la composició amb dedicatòria femenina més coneguda per al gran públic sigui la Sonata opus 27 núm. 2, popularitzada com a Clar de lluna després de la mort del compositor, dedicada a la comtessa Giulietta Guicciardi (1784-1856), que també va ser la seva alumna i per qui, pel que sembla, el compositor va tenir un sentiment amorós.
Música de cambra i concerts
Algunes dones també van rebre, a tall d’afalac, la dedicatòria de música de cambra, que tant èxit va tenir als salons aristocràtics, a través de gèneres vocals i també instrumentals. La princesa Caroline Kinsky (1782-1841), una dotada cantant, és la destinatària dels Lieder opus 75 i opus 83 i l’abans esmentada comtessa Josephine Brunsvik ho és de l’opus 32, mentre que la comtessa Anna Maria Erdödy (1779-1837) va ser complimentada amb quatre obres instrumentals (Opus 70 núm. 1 i núm. 2 i Sonates per a piano i ‘cello’ opus 102 núm. 1 i núm. 2).
Beethoven també va voler agrair i complaure algunes de les seves més estimades amigues i mecenes amb altres obres de dimensió més gran, com el Concert per a piano i orquestra opus 15 núm. 1, dedicat a la princesa Anna Louise Barbara Odescalchi (1780-1813), a qui tothom anomenava Babette i a qui Beethoven va conèixer, com alumna, amb el seu cognom de soltera, Keglevics. A més d’aquest virtuossístic concert, Beethoven també va dedicar a Babette la Sonata per a piano opus 7 i les Sis Variacions per a piano opus 34.
El llegat
El 16 de desembre de 1770, fa 250 anys, va néixer un geni que continua sent immortal gràcies al seu imponent llegat musical. Si el que conforma la personalitat de tot individu són les seves experiències vitals, la seva feina i el seu entorn, en el cas de Beethoven aquest ambient va estar format per dones excepcionals que, segurament, també van tenir alguna cosa a veure –com les muses, les mecenes i les amigues– en aquesta gran tasca. Elles van ser mereixedores d’obtenir la dedicatòria d’obres genials que han permès que les seves figures passin a la posteritat de la mà de Beethoven. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesVirginia Sánchez Rodríguez, Professora Ajudanta Doctora de la UCLM. Membre del Centre d’Investigació i Documentació Musical (CIDoM)-Unitat Associada al CSIC. Especialista en música del cine espanyol i dones músiques dels segles XIX i XX, Universitat de Castella-la Manxa
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
