THE CONVERSATION
¿Es vacunaria amb Janssen o AstraZeneca? Vuit experts tenen clara la resposta
Margarita del Val Latorre, Centre de Biologia Molecular (CBM-CSIC); Albert Bosch, Universitat de Barcelona; Carmen Álvarez Domínguez, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja ; Ester Lázaro Lázaro, Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC); Ignacio Rosell Aguilar, Universitat de Valladolid; José Gómez Rial; Patricia López Suarez, Universitat d’Oviedo i Salvador Peiró, Fisabio
L’aparició de rars quadros de trombes amb plaquetes baixes en persones vacunades contra la Covid-19 amb les solucions de Janssen i AstraZeneca ha provocat que diversos governs hagin interromput les campanyes o restringit els rangs d’edat, fet que ha creat desconcert i temor entre la població. Moltes persones ja han rebut la primera dosi i no saben quan rebran la segona. D’altres rebutgen posar-se alguna d’aquestes vacunes.
Hem sondejat alguns dels principals especialistes en epidemiologia, immunologia, vacunologia, virologia i salut pública per preguntar-los directament què farien ells: ¿es vacunarien amb les de Janssen i AstraZeneca?
Margarita del Val.
«El benefici net de vacunar-se és altíssim»
Viròloga i immunòloga del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM)
Jo no només em vacunaria, sinó que m’acabo de vacunar amb la vacuna d’AstraZeneca el dia 13 d’abril i estic encantada. És una vacuna molt eficaç, i és la recomanada per a la meva edat, perquè es reserven les vacunes més potents per a la generació dels meus pares, el risc dels quals si s’infecten és unes 10 vegades més gran que el meu. És una vacuna molt segura, perquè el risc de trombes greus és mínim, menys d’1 entre 100.000 vacunats. Se saben els símptomes que els poden anticipar, que estan inclosos en el seu prospecte, i n’hi ha prou amb estar atents a aquests símptomes en les primeres dues setmanes (recomanen en els dies 4 a 12 després de vacunar-se) i acudir al metge immediatament.
Per comparar, el risc de morir si m’infecto és entorn d’1 entre 100 per a la meva edat, i també tinc un cert risc de problemes de coagulació si m’infecto. El benefici net és altíssim, si comparem els números, per la qual cosa no he dubtat en cap moment a rebre la vacuna d’AstraZeneca; al contrari, em sento molt afortunada, sobretot ara que sabem que tots ens infectarem, abans o després, perquè aquest virus no ens el traiem ja de sobre, i que no només depèn de nosaltres protegir-nos, sinó de tots els que ens envolten.
Salvador Peiró.
«M’he vacunat amb AstraZeneca i no vaig tenir cap dubte»
Investigador sobre Salut Pública i Farmacoepidemiologia de FISABIO
No em vacunaria: m’he vacunat. Em van trucar (per grup d’edat) per vacunar-me amb AstraZeneca la setmana passada, en plena bullícia en els mitjans de comunicació sobre els seus potencials riscos. I no vaig tenir cap dubte que la millor opció (per a mi, per als meus familiars, companys i amics, i per a tothom) era vacunar-se. Considerant el que coneixem fins ara sobre (tots) els efectes adversos de les vacunes d’AstraZeneca i Janssen (i coneixem bastant perquè s’han administrat a molts milions de persones), la relació entre riscos i beneficis és extraordinàriament favorable a la vacunació. Molt més favorable de la que solem tenir amb la majoria de medicaments.
Carmen Álvarez Domínguez.
«Em vacunaria sense dubtar-ho»
Bioquímica i biòloga molecular, immunòloga, experta en vacunes de l’UNIR
Tinc 56 anys i no estic en cap grup de risc, no soc ni jove, ni encara del grup de grans, però si avui m’oferissin qualsevol de les vacunes de Janssen o AstraZeneca, em vacunaria sense dubtar-ho per les quatre raons següents:
Totes dues es basen en la plataforma d’adenovirus que, tot i que en humans només s’ha utilitzat per al virus de l’Ebola, en animals es fa servir amb èxit en gossos, com la vacuna de la ràbia, per la qual cosa hi ha moltes evidències científiques de la seva bona capacitat immunogènica i de protecció.
La possibilitat de desenvolupar trombes a causa d’aquestes vacunes, en cas de trobar-se una associació directa o indirecta, no seria actualment més gran del 0,0004%, per la qual cosa la probabilitat és molt molt baixa.
No obstant, la possibilitat de desenvolupar Covid-19 greu o letal en el meu grup d’edat, almenys el més pròxim de 60 anys, és del 9,5%, per la qual cosa la balança risc-benefici està clarament en el costat de benefici.
Aquestes vacunes com medicaments tenen un alt control regulador, són segures, i els seus efectes adversos, inclosos els trombes, són d’almenys 100 vegades inferiors als que indueixen altres medicaments, com antipsicòtics, corticoides o anticonceptius.
Ignacio Rosell.
«Els beneficis superen àmpliament els potencials riscos»
Professor de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat de Valladolid
Clar que em vacunaria amb Janssen o AstraZeneca, tot i que sempre des d’un absolut respecte a les decisions dels organismes competents i als acords dels governs. Amb la informació actualment disponible els beneficis superen àmpliament els potencials riscos, i més en un escenari d’incidència que en aquest moment se situa entorn de 200 casos per 100.000 habitants.
En aquest marc epidemiològic, les possibilitats d’acabar en una uci o patir un trombe sever per Covid-19 multipliquen àmpliament les que poguessin ser atribuïbles a les vacunes, especialment en població de més de 40 anys. I a més de la valoració individual, no convé oblidar la contribució que fa cada persona vacunada a reduir el risc de tots.
Patricia López Suárez.
«S’han magnificat alguns efectes adversos, cosa que ha generat por i desconfiança»
Patricia López Suárez
Immunòloga, Universitat d’Oviedo.
Després de més d’un any de pandèmia, la posada en marxa del pla de vacunació contra la Covid-19 sembla mostrar «la llum al final del túnel». Un túnel que ens porta cap a l’anhelada «nova normalitat».
En aquest temps, els mitjans de comunicació ens han explicat, com mai abans, tots els detalls dels estudis científics relacionats i el progrés de les anhelades vacunes no seria menys. No obstant, s’han magnificat alguns dels seus efectes adversos, cosa que ha generat por i desconfiança en la nostra societat. El mateix passa amb els casos de coagulació sanguínia després de rebre les vacunes d’AstraZeneca i Janssen, que són notícia un dia rere l’altre.
En aquest escenari, ¿hauríem de deixar d’aplicar-nos aquestes vacunes? Realment, no. La vacunació és segura, com ja ha indicat l’Agència Europea del Medicament, i els efectes adversos descrits suposen un risc molt menor que el derivat de patir la mateixa Covid-19. L’aparició d’aquests trombes és molt poc freqüent (1 cas cada 175.000 immunitzats). De fet, habitualment consumim medicaments que sabem que són segurs i que presenten un risc més gran de provocar trombes, com és el cas dels corticoides o els anticonceptius orals (50-120 casos cada 100.000 dones a l’any, depenent de la seva composició), entre d’altres.
Sembla indiscutible que la probabilitat de contraure la Covid-19 en un futur pròxim i presentar complicacions que requereixin ingrés hospitalari o un desenllaç fatal és més gran que la de presentar trombes després de la vacunació. Per tant, vacunar-se és la nostra millor opció en aquest moment, i la nostra única arma per frenar l’evolució de la pandèmia ja que redueix la probabilitat de contagi.
Ester Lázaro.
«Diàriament correm riscos bastant més alts que el de les vacunes»
Investigadora Científica especialitzada en evolució de virus, Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC)
Als meus 57 anys, ho tinc clar: em vacunaré tan aviat com pugui, cosa que significa que acceptaré la vacuna que m’ofereixin. Malgrat la mala premsa que estan adquirint aquestes vacunes a causa de la seva possible relació amb alguns casos greus de trombes, crec que no dubtaria ni un moment a fer-ne ús, ja que la probabilitat que sorgeixi aquesta complicació és extremament baixa. En el cas de la vacuna de Janssen, amb les dades que hi ha fins ara, no arriba ni a un cas per milió de vacunats, mentre que en la d’AstraZeneca el valor augmenta a uns cinc casos per milió.
En la nostra vida contínuament realitzem activitats que comporten riscos bastant més alts que aquests. Però no els percebem com a tals perquè són accions quotidianes, i fer un balanç del risc/benefici de cada una d’aquestes simplement ens impediria viure. No agafaríem el cotxe, amb prou feines sortiríem de casa i molts medicaments haurien de ser retirats del mercat.
Un argument per no utilitzar aquestes vacunes és que, si tenim altres opcions amb menys efectes adversos (les vacunes basades en ARN), ¿per què no utilitzar només aquestes? La resposta és fàcil: perquè no disposem de prou dosis per immunitzar la població amb la rapidesa necessària per parar la pandèmia. A més, el menor preu i la facilitat per a la seva conservació fan que les vacunes d’AstraZeneca i Janssen siguin un recurs molt valuós per immunitzar en els països més pobres.
I si les rebutgem els països rics, ¿quins arguments farem servir perquè les utilitzin en altres de més desfavorits? A més de la qüestió ètica que això planteja, també s’ha de considerar que si permetem que el virus continuï circulant en altres països, li estarem donant oportunitats per canviar i generar variants que puguin disminuir l’eficàcia de les vacunes o causar més mal.
Segons la meva opinió, la solució és identificar quins són els grups amb més risc de patir un episodi de trombes per no utilitzar aquestes vacunes en aquests grups. També serà molt útil establir un protocol clar d’actuació en el cas que aquestes complicacions s’arribessin a produir. En aquest sentit, la similitud entre alguns casos de trombes induïts per heparina i els aparentment causats per aquestes vacunes pot ser de gran ajuda.
José Gómez Rial.
«Em guio pels organismes científics»
Facultatiu especialista d’Immunologia en el Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la
Per descomptat que em vacunaria amb la vacuna de Janssen i AstraZeneca. Em vacunaria amb la primera vacuna que les agències reguladores europees hagin aprovat la seva seguretat i eficàcia i em trobi en el grup indicat de població. Jo com a científic em guio pels organismes científics, no em guio pel soroll mediàtic que va i ve amb cada vacuna en un moment d’infoxicació contínua que estem vivint. Les dues vacunes han demostrat un percentatge de seguretat i efectivitat més que suficient com perquè hi confiï plenament.
Albert Bosch.
«El risc és ínfim»
President de la Societat Espanyola de Virologia i catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona
Com no pot ser de cap altra manera, estic esperant rebre la vacuna que sigui, la que em correspongui. Això inclou naturalment les vacunes de Janssen i AstraZeneca. Com s’ha repetit moltes vegades, el risc de trombosi és ínfim comparat amb els riscos associats a la mateixa Covid-19. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesMargarita del Val Latorre, viròloga i immunòloga del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM), Centre de Biologia Molecular (CBM-CSIC); Albert Bosch, Catedràtic de Microbiologia. Dept. Genètica, Microbiologia i Estadística, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona; Carmen Álvarez Domínguez, Bioquímica i biòloga molecular, inmunòloga, experta en vacunes i professora d’investigació en Processos Sanitaris a la Facultat d’Educació, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja ; Ester Lázaro Lázaro, Investigadora Científica dels Organismes Públics d’Investigació. Especialitzada en evolució de virus, Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC); Ignacio Rosell Aguilar, professor associat de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de Valladolid; José Gómez Rial, facultatiu especialista d’Immunologia. Servei Gallec de Salut (SERGAS). Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la (CHUS); Patricia López Suarez, professora titular. Àrea d’immunologia, Universitat d’Oviedo i Salvador Peiró, investigador, Àrea d’Investigació en Serveis de Salut, FISABIO SALUT PÚBLICA, Fisabio
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
