THE CONVERSATION
El nou ansiolític dels joves: els vídeos ASMR
Jorge Gallardo-Camacho, Universitat Camilo José CelaOnze de la nit a Marbella, Màlaga. Un adolescent està estirat al llit, obre Tik Tok al telèfon i segueix en directe l’emissió d’una dona que xiuxiueja mentre toca el micròfon amb les mans plenes d’espuma i es posa a jugar amb les ungles. La protagonista del vídeo mai alça la veu i li descobreix un pla sonor diferent al poder escoltar coses que abans no apreciava: la llengua dins de la boca, el frec dels dits o la seva lenta respiració.
Aquest jove dedica 15 minuts de la seva vida, gairebé cada nit, a veure aquest tipus de vídeos per caure rendit als braços de Morfeu. Molts es preguntaran si caldria portar el psicòleg qui veu el vídeo o l’autora, que congrega dos milions de subscriptors a la xarxa social Tik Tok. Però el cert és que ens trobem en vista de la moda dels vídeos ASMR, que s’ha disparat durant la pandèmia i, especialment, a Tik Tok i Twitch.
‘influencer’La clau d’aquests vídeos: el costumisme sonor
ASMR són les sigles d’Autonomous Sensory Meridian Response (Resposta Sensorial Meridiana Autònoma) i són utilitzades per etiquetar vídeos que es dediquen a això: a relaxar-nos mostrant-nos coses que sempre van estar allà. Posen el focus en l’anècdota o el costumisme sonor. Igual que existeixen altres corrents com el menjar lent o slow food, sembla que aquests vídeos responen a la necessitat dels nadius digitals de parar el soroll i la saturació audiovisual.
Ens trobem en un món ple de pantalles, d’imatges i de sons en què és complicat cridar l’atenció de l’espectador, acostumat a videojocs hiperrealistes i a efectes especials aclaparadors. A més, cada vegada és més difícil discernir entre el que és real o mentida amb vídeos sintètics ultrafalsos com els de Tom Cruise.
En aquest context, els adolescents ja no busquen només entreteniment quan consumeixen vídeo. Algunes investigacions que analitzen aquest fenomen conclouen que l’espectador busca aquests continguts per respondre a diverses necessitats: autoavaluació i millora, estimulació i relaxació sensorial, entreteniment, escapisme i passar el temps o seguir les tendències.
És a dir, els adolescents que consumeixen incansablement hores de vídeo ja no busquen només entreteniment des del punt de vista estricte, sinó el plaer a través del consum de la imatge. L’audiència està anestesiada per l’impacte audiovisual i busca experiències noves que podrien fins i tot vorejar la pornografia sonora en casos en què Twitch ha bloquejat algun vídeo.
Però compte, perquè aquests vídeos generen amor i odi entre els usuaris. La degana de la Facultat de Comunicació i Humanitats de l’UCJC, Eva García, afirma que «existeix una part de la població que no troba agradables aquests vídeos, contra una altra que se’n sent atreta i que troba ajuda per relaxar-se escoltant aquesta nova dimensió sonora, com passa amb els sons blancs com el que genera un assecador».
El negoci de l’ASMR
A Espanya, Ana Muñoz és el referent dels vídeos ASMR a Youtube, amb 1,5 milions de subscriptors, i té clar que molts dels seus seguidors consumeixen els seus vídeos per dormir millor. De fet, té un llibre titulat «Els set hàbits per dormir millor» i fa un doctorat sobre por escènica.
influencersPerò la rendibilitat d’aquest tipus de vídeos ja no s’obté només a través de les reproduccions. A l’entrar en joc altres plataformes com Tik Tok i Twitch els ingressos poden generar-se a través de regals (diners) en directe, vídeos personalitzats o subscripcions de pagament.
El consum de vídeo encara no ha tocat sostre als dispositius mòbils. Preparem-nos per a l’arribada de noves tendències audiovisuals amb l’expansió del 5G. ¡Ments obertes! Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesJorge Gallardo-Camacho, Director del Grau en Comunicació Audiovisual i Nous Mitjans, Universitat Camilo José Cela
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
