The Conversation
Per què els antivacunes posen en risc la immunització contra la Covid-19 als EUA
Manuel Peinado Lorca, Universitat d’Alcalà i Luis Monje, Universitat d’AlcalàQuan es publiqui aquest article, a tot el món i de forma molt desigual (figura 1), s’hauran administrat més de mil milions de dosis de la vacuna de la Covid-19. Tot això, en menys de sis mesos. Per desgràcia, la desinformació i els atacs dirigits als científics estan llastant els avenços. Aturar la propagació del coronavirus exigeix no només l’aplicació massiva i global de vacunes, sinó també d’una potent contraofensiva contra els moviments antivacunes.
OurWorldInDataEl desembre del 2020, la petita gran història de la lluita contra la Covid-19 va començar a experimentar allò que va dir Lenin –«hi ha dècades en què no passa res i setmanes en què passen décadas»– quan es va saber que, quan van tenir notícia que podrien comercialitzar-se algunes vacunes, diversos països havien comprat per endavant més de 10.000 milions de dosis.
El 14 de desembre, una infermera d’un hospital de Nova York va rebre la primera vacuna que s’administrava als Estats Units. Des d’aleshores, amb un 51% de persones vacunades a 30 de maig, els Estats Units estan en el grup dels primers països que, per diferents raons, han administrat més nombre de vacunes. Per la seva banda, Espanya, amb un 38,4%, és a la mitjana dels països de la UE (figura 2).
L’esforç de totes les nacions es dirigeix ara a arribar a la immunitat de grup, que significa vacunar entre el 60% i el 90% d’una població determinada. Malgrat el ritme de vacunació, aquest objectiu, que segons el baròmetre del CIS del mes d’abril sembla relativament fàcil d’aconseguir a Espanya, s’enfronta als Estats Units amb el negacionisme antivacunes d’importants sectors de la població, molt més nombrosos allà que a Europa.
L’any 2019, després d’un brot de xarampió a Europa (50.000 casos el 2018), l’Organització Mundial de la Salut va reconèixer la reticència a les vacunes com una de les principals amenaces per a la salut mundial abans de la pandèmia. La trama antivacunes es va disparar el 1998, quan un estudi publicat a The Lancet va vincular falsament les vacunes a l’autisme. L’article va ser retirat per falta de rigor científic, però el mal estava fet.
Els antivacunes i Joe Biden
La immunitat de grup és precisament el que està en risc als Estats Units. Tot i que la utopia de Biden aspira que set de cada deu nord-americans estiguin vacunats per al 4 de juliol, dia de la festa nacional, el país s’enfronta amb la distòpia dels negacionistes de la vacuna, i per això el desafiament de la Casa Blanca no està tant en la logística o en la distribució, sinó en les accions per convèncer els menys entusiasmats amb la idea de la punxada.
Si a mitjans d’abril s’administraven als Estats Units tres milions de dosis diàries, a 31 de maig aquest número estava per sota dels dos milions. A hores d’ara, quan falten menys d’un mes per a la festa nacional, el ritme de la campanya de vacunació va caure un 43% en l’última quinzena de maig.
Com passa amb molts assumptes que divideixen la societat nord-americana, el mapa d’estats que manegen bones xifres de vacunació i el dels que estan per sota de la mitjana nacional se superposa gairebé a la perfecció amb el repartiment electoral entre demòcrates i republicans, respectivament. Mentre que a Vermont i Massachusetts el percentatge de vacunats supera el 60%, al sud, en estats com Alabama, Louisiana i Mississippí, la quantitat de persones vacunades no supera el 35% (Figura 3).
Els Estats Units acullen els grups antivacunes més grans i més ben organitzats del món. A Preventing the Next Pandemic: Vaccine Diplomacy in a Time of Anti-Science, Peter Hotez, director del Centre per al Desenvolupament de Vacunes de l’Hospital Infantil de Texas, un metge que va ser enviat per Barack Obama als països musulmans per impulsar la «diplomàcia de les vacunes», explica l’auge del moviment antivacunes als Estats Units. Aquest es va convertir en falsa «llibertat sanitària» a través del Tea Party, la branca radical del partit republicà, que va incorporar a les seves files terraplanistes i negacionistes antivacunes.
Hi ha tres factors sinèrgics de la trama antivacunes. El primer és l’ús de les xarxes socials, on, segons el londinenc Center for Countering Digital Hate (CCDH), dotze moviments antivacunes tenen 58 milions de seguidors. Anuncis pagats a Facebook, dirigits a mares joves per convertir-les en activistes, mostren nens presumptament malalts a causa de les vacunes. I hi ha negoci pel mig: el CCDH ha calculat que les xarxes socials s’embutxaquen mil milions de dòlars a l’any en publicitat i altres ingressos procedents d’aquesta «indústria» de la falsedat.
En segon lloc, el moviment antivacunes té un braç polític. Els tuits de Donald Trump són bon exemple d’això. El 40% dels membres del partit republicà s’oposen a vacunar-se contra la Covid-19. Molts grups d’extrema dreta que van difondre informació falsa sobre les eleccions presidencials nord-americanes de l’any passat estan fent el mateix amb les vacunes.
Però també hi ha Rússia. Les organitzacions d’intel·ligència russes ataquen les vacunes occidentals. Una campanya suggereix que podrien convertir les persones en mones. El motiu és simple, intenten desacreditar les vacunes occidentals contra la Covid-19 per promoure les seves.
El tercer factor que impulsa l’èxit dels moviments antivacunes és l’agressiu proselitisme dirigit a grups susceptibles com els emigrants, els jueus ortodoxos i les minories, incloent els afroamericans. En les seves comunicacions comparen les vacunes amb l’Holocaust o amb experiments antiètics, com l’estudi Tuskegee, realitzats amb persones de color.
Els negacionistes i l’ONU
No és fàcil convèncer els negacionistes. Hi ha tres grups dins del moviment antivacunes: els que dubten, els que es resisteixen i els que rebutgen la vacunació.
Mentre que els que dubten o es resisteixen poden acceptar ser informats i canviar la seva opinió, els integrants del tercer grup es neguen a considerar informació sobre la vacuna, defensen premisses falses de conspiracions sense base i prefereixen pràctiques mèdiques alternatives. No es vacunaran. Serà impossible convèncer-los del contrari.
Per a ells, la informació científica no té valor davant la que aporten teories conspiranoiques basades en una oculta font de coneixement. Els seguidors del grup radical QAnon, que patrocina els antivacunes als Estats Units, diuen prendre la metafòrica «píndola vermella» de la pel·lícula Matrix que els permet veure la realitat que oculten els amos de l’Estat reprogramant la ment dels ciutadans per ser tractats com «conillets d’índies» d’unes misterioses elits manipuladores. Aquesta píndola, un símbol entre els populistes, va ser la que van prendre els qui van assaltar el Parlament nord-americà, seguint l’exemple d’Elon Musk i Ivanka Trump.
El llenguatge dels antivacunes i missatges, com el de la píndola vermella, suggereixen un comportament sectari que explicaria per què alguns antivacunes rebutgen veritats òbvies. Mentre els líders treuen benefici venent pseudomedicaments, llibres o aconseguint un lloc polític, els adeptes podrien morir en mans d’un virus derrotat fa anys (xarampió) o d’un coronavirus per al qual existeixen vacunes eficaces.
Coordinades per l’ONU, nacions de tot el món han creat grups d’experts que han abordat amenaces globals complexes com el terrorisme, la seguretat cibernètica i l’armament nuclear. Ara, quan l’anticiència s’està acostant a nivells similars de perill, ha arribat el moment que un grup de treball interinstitucional d’alt nivell de l’ONU avaluï l’impacte total de l’agressió contra les vacunes i proposi mesures dures i equilibrades, perquè cada vegada és més evident que avançar en la immunització global requereix una contraofensiva també global. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesManuel Peinado Lorca, catedràtic d’Universitat. Departament de Ciències de la Vida i Investigador de l’Institut Franklin d’estudis Nord-americans, Universitat d’Alcalà i Luis Monje, biòleg. Professor de fotografia científica, Universitat d’Alcalà
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi’s l’original.
