The Conversation
Per què torna la teoria que el coronavirus va sortir d’un laboratori malgrat que no hi ha noves proves
El president nord-americà Joe Biden va ordenar fa uns dies a les agències d’intel·ligència del seu país que aprofundeixin en la investigació sobre si el coronavirus va sorgir de forma natural per transmissió d’animals a humans o es va filtrar accidentalment des de l’Institut de Virologia de Wuhan, a la Xina.
La teoria de la fuita del laboratori havia sigut plantejada pel president Trump i altres membres del seu cercle l’abril de l’any passat. En aquell moment va ser àmpliament descartada com una teoria conspiradora infundada amb matisos racistes. Ja el març del 2020 destacats científics van publicar un manifest de recolzament a la Xina a la revista The Lancet en què advertien contra les especulacions infundades sobre els orígens del virus.
Però ara el suggeriment que el virus es va filtrar des d’un laboratori torna a estar sobre la taula, i alguns es pregunten si els mitjans de comunicació no es van prendre seriosament aquesta possibilitat. A més, Trump i els seus partidaris s’han afanyat a argumentar que tenien raó tot el temps. ¿Com és que una hipòtesi rebutjada durant molt temps com a teoria de la conspiració ha tornat a ser considerada?
Rastrejant teories conspiradores
Com a part de la nostra investigació, els meus col·legues i jo hem rastrejat la propagació de les teories conspiradores sobre la pandèmia a internet durant els últims 18 mesos. La teoria que el virus va ser creat en un laboratori va ser una de les primeres i més populars. Les enquestes van revelar que aproximadament el 30% dels nord-americans la van creure en algun moment. Això va ser així malgrat les proves que el virus no tenia cap tret evident d’enginyeria genètica.
Però, al principi de la pandèmia, els mitjans de comunicació no sempre van distingir entre les especulacions forassenyades que el SARS-CoV-2 va ser creat per la Xina com a arma biològica (i després alliberat accidentalment o intencionadament) i la hipòtesi més plausible que s’originés a la natural però es filtrés accidentalment des de l’Institut de Virologia de Wuhan mentre s’estudiava. Com a resultat, les afirmacions sobre fugues de laboratori en general van passar a ser considerades molt qüestionables.
A més, l’afirmació de la fuga de laboratori es va barrejar ràpidament amb altres teories sovint contradictòries: que la Covid-19 va ser causada per la radiació 5G, o que Bill Gates estava utilitzant vacunes per implantar microxips a les persones. En les discussions a internet, les teories sovint es barregen d’aquesta manera en megatrames. És comprensible, per tant, que els analistes descartessin la idea.
També cal tenir en compte el context polític en què es va elaborar i va difondre aquesta teoria. La teoria general de la fuga de laboratori, juntament amb les insinuacions que el virus podria haver sigut dissenyat com una arma biològica, van ser promogudes per Trump, el senador nord-americà Tom Cotton, Tucker Carlson, de Fox News, i Steve Bannon.
Tots havien utilitzat anteriorment la retòrica de la conspiració per culpar dels mals dels Estats Units enemics externs i interns.
Trump, per exemple, havia qualificat l’escalfament global com un engany perpetrat per la Xina per obtenir un avantatge competitiu sobre els Estats Units. I en una roda de premsa de l’abril del 2020 va afirmar que havia vist informació classificada que indicava que el virus havia vingut de l’institut de Wuhan. Però quan se li va preguntar quina era l’evidència, va dir: «No estic autoritzat a dir-l’hi».
La insinuació d’una vasta conspiració sense proves és una estratègia característica de Trump. Va ser el president que repetidament va cridar ¡què ve el llop!. I així, de nou, és comprensible que la gent fos inicialment escèptica sobre una filtració del laboratori.
Any nou, ¿nova evidència?
Llavors, ¿per què es torna a destacar aquesta teoria? No hi ha gaires revelacions noves, però hi ha dos avenços potencialment significatius (com s’explica en un llarg article a ‘Vanity Fair’ que ha cridat l’atenció de la gent. En primer lloc, aparentment hi ha informes d’intel·ligència sobre que diversos treballadors de laboratori de l’Institut de Virologia de Wuhan van emmalaltir el novembre del 2019. Si fos veritat, això seria una prova convincent.
No obstant, cal tenir certa precaució. L’afirmació es va fer per primera vegada en un article basat en informes extraoficials de funcionaris d’intel·ligència. Articles amb informes similars van aparèixer en la preparació de la guerra de l’Iraq informant de la suposada existència d’armes de destrucció massiva que mai es van trobar. Això no vol dir que no hi pugui haver informació d’intel·ligència sobre una possible fuga de laboratori. Però hem d’estar segurs que no estem sent mal informats al considerar aquestes fonts.
En segon lloc, va sortir a la llum que Peter Daszak, un dels principals organitzadors de la declaració del març del 2020 a la revista ‘Lancet’ que va descartar la idea d’una filtració al laboratori, tenia vincles amb l’Institut de Virologia de Wuhan. Daszak és el director d’EcoHealth Alliance, una organització d’investigació que havia rebut subvencions del govern nord-americà per fer treballs amb l’institut sobre la manipulació de virus.
El que revela això no és realment un complot secret per encobrir una filtració del laboratori, sinó més aviat la complexitat, els interessos i la confusió política que envolten el finançament de la investigació internacional. Les beques de Daszak per treballar amb l’institut van ser cancel·lades l’abril del 2020, per ser restablertes uns mesos després.
La realitat, tan tèrbola com la ficció
Això és el que trobem repetidament en el món de les teories de la conspiració: que la realitat és sovint tan tèrbola com la ficció. La investigació de l’assassinat de Kennedy, per exemple, va descartar les teories de la conspiració, insistint que el tiroteig va ser cosa d’un pistoler solitari. No obstant, el que es va passar per alt va ser la complexa història de la guerra freda, en què, per exemple, les agències d’intel·ligència nord-americanes (a instàncies dels germans Kennedy) havien participat en repetits intents d’assassinat de Fidel Castro.
Si insistim a emmarcar els esdeveniments simplement en termes de conspiració o no conspiració, no aconseguirem donar sentit a les formes més confuses en què es desenvolupa la història, incloses les pandèmies globals. En conseqüència, no ens hauria de sorprendre que les teories que una vegada van ser descartades tornin a ser objecte de debat. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesPeter Knight, Professor of American Studies, University of Manchester
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
