The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Covid-19: ¿cal preocupar-se per la variant lambda?
No és esperable que les noves variants puguin ‘evadir’ de manera efectiva tot el sistema immunològic
Guillermo López Lluch, Universitat Pablo de OlavideAixí que avança la pandèmia les variants del virus es van succeint de manera que aquella que guanya capacitat contagiosa s’imposa sobre les altres. És un procés biològic usual en la relació entre patògens i nous hostes.
Tots els virus utilitzen les cèl·lules dels seus hostes per proliferar. Per fer-ho, introdueixen el seu genoma a la cèl·lula i segresten la maquinària per reproduir el seu genoma i fabricar les seves proteïnes. Després, acoblen el genoma dins d’una estructura externa i així es formen nous virus, que s’escapen de les cèl·lules virtualment fent-les explotar. Així és com produeixen mal en els teixits.
La clau i la porta, claus de la infecció
Els virus utilitzen diferents estratègies per introduir el seu genoma dins de les cèl·lules. En el cas del SARS-CoV-2, una de les proteïnes implicades és la proteïna S o Spike, que ha sigut l’elegida per a la immunització per les vacunes. La proteïna S del virus s’ha d’unir a la proteïna ACE2 de les cèl·lules perquè el virus introdueixi el seu genoma i obligui la cèl·lula a fabricar més virus.
La proteïna S seria com la clau per al pany de la porta de les cèl·lules, paper que representaria la proteïna ACE2. Com millor entri la clau al pany, més facilitat tindrà el virus per infectar, i ho farà amb més rapidesa i més eficàcia. Així, les variants que s’imposen són les que milloren la seva capacitat per unir-se a la proteïna ACE2 i així són més contagioses.
¿Poden produir-se variants de forma infinita?
A hores d’ara de la pandèmia, i pot ser que abans, s’hauran produït milers de mutacions que han donat lloc a variants que no han tingut èxit i d’altres que s’han anat imposant, com la delta a Europa o la lambda a Sud-amèrica, gairebé totes amb mutacions a la proteïna S.
Totes les parts de la proteïna S són importants, però dues són les que obtenen més interès: la zona d’unió a la proteïna ACE2, o zona RBD, i la zona per on comença la seva síntesi, o zona NTD. La resposta del sistema immunològic se centra especialment a les zones RBD i NTD per produir el que es coneix com anticossos neutralitzants, aquells anticossos que impedeixen la unió entre el virus i la cèl·lula. La variant lambda presenta mutacions a les dues zones. Una és una inserció a la regió NTD, considerada com important per evadir el sistema immunològic.
No obstant, les mutacions a les variants no poden ser infinites. Una vegada que la proteïna S arriba a un alt grau d’eficiència per unir-se a la proteïna ACE2 humana ja no pot canviar gaire més. Qualsevol canvi a les dents de la clau empitjoraria la unió al pany i, per tant, la capacitat per infectar les cèl·lules.
El sistema immunològic reconeix el virus per diferents mecanismes.
Davant l’aparició de qualsevol nova variant es generen estudis que determinen si els anticossos de pacients que ja han passat la Covid-19 o de persones vacunades poden bloquejar-la o no. En general, sempre s’enfoca en la presència d’anticossos neutralitzants i es continua infravalorant l’activitat dels limfòcits T citotòxics (Tc) i ajudants (Th).
Els limfòcits T reconeixen petits trossos de proteïnes (pèptids) procedents de les proteïnes dels virus que envaeixen les cèl·lules (Tc) o d’aquells que han sigut digerits per les cèl·lules especialitzades en la presentació d’antígens (Th).
Perquè els limfòcits T puguin reconèixer aquests pèptids totes les cèl·lules del cos expressen unes proteïnes específiques anomenades ‘complex principal d’histocompatibilitat’ (MHC, per les seves sigles en anglès). Totes les cèl·lules presenten sis proteïnes diferents d’aquest complex i les cèl·lules presentadores d’antígens, sis més.
Els MHC seleccionen els pèptids i els mostren als limfòcits a tall de control del que les cèl·lules estan produint o s’han menjat. Si una cèl·lula està infectada o ha fagocitat un virus presentaran pèptids d’aquest als seus MHC. Ja podeu entendre que les cèl·lules presenten una col·lecció molt alta d’aquests pèptids que no cal que pertanyin a la proteïna S. De fet, en pacients recuperats de Covid-19 s’han identificat fins a 41 pèptids diferents que desenvolupen una forta memòria immunològica als limfòcits T, 18 dels quals, de la proteïna S.
L’activació dels limfòcits T també genera una proteïna senyalitzadora anomenada ‘interferó’, que té com a funció inhibir la síntesi de proteïnes i d’ARN a les cèl·lules que afecta i, per tant, alentir la proliferació dels virus. Per això, l’activació dels limfòcits T explicaria la resistència de certs pacients a desenvolupar la malaltia durant l’inici de la pandèmia, al presentar una forta memòria immunitària contra pèptids comuns a gairebé tots els betacoronavirus, inclosos els humans.
¿S’escapen les variants del sistema immunològic?
Recentment un article, encara no publicat ni revisat per parells, ha mostrat les característiques de la variant lambda. No obstant, aquest article també basa les seves conclusions en la presència d’anticossos neutralitzants i no en la resposta immunitària general.
Pràcticament sobre totes les variants s’ha parlat d’«evadir la immunitat». Sobre la variant delta també es va indicar. Però, en el seu cas, de 34 anticossos amb capacitat neutralitzant, tan sols 14 perdien la seva funció. Els 20 restants la mantenien i no es va determinar l’activitat dels limfòcits T.
El fet cert és que fins i tot davant l’agressiva variant delta i l’alliberament de la mobilitat al Regene Unit, les vacunes han mostrat una gran capacitat per prevenir la malaltia i la transmissió del virus. N’hi ha prou amb prestar atenció a les corbes de contagi, ocupació de llits i de morts ocorregudes al Regne Unit, Israel o a Espanya, tots, països amb una alta taxa de vacunació.
Tenint en compte la generació de memòria immunològica i la variabilitat d’estructures del virus reconeixibles com a antígens pels limfòcits B i T, no és esperable que les noves variants puguin «evadir» de manera efectiva tot el sistema immunològic. Els següents contagis en vacunats, que provoquen a tot estirar símptomes lleus amb les noves variants, aniran enfortint la resposta immunitària contra les noves variants. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesGuillermo López Lluch, catedràtic de l’àrea de Biologia Cel·lular. Investigador associat del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament. Investigador en metabolisme, envelliment i sistemes immunològics i antioxidants. Universitat Pablo de Olavide
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
