The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Per què les notícies falses causen tant mal a la democràcia?
Les ‘fake news’ busquen omplir una determinada informació d’emocions, a fi de provocar una resposta en el receptor del missatge. Això esdevé una falta d’empatia amb qui no pensa com jo, generant un context antidemocràtic latent
La paraula democràcia prové del grec, demos (poble) i kratos (poder). És a dir, la democràcia, etimològicament parlant, es traduiria com el poder o govern del poble. Per tant, quan al·ludim a ella no podem passar per alt que es tracta d’una tasca comuna, malgrat que la història ens mostri multitud de governs en els quals s’ha intentat concentrar el poder en poques mans per a així exercir un control més gran de la ciutadania.
Precisament, per resoldre aquesta concentració de poder, el mateix sistema democràtic ha anat proporcionant més eines i armes a la societat amb l’objectiu de convertir el poble en ciutadans amb un criteri propi que puguin manifestar en multitud de circumstàncies. D’aquí deriva, per exemple, un dels valors fonamentals de l’ordenament jurídic, l’existència de pluralisme polític (art. 1.1 Ce), així com el dret de participació ciutadana (art. 23 Ce).
La cada vegada més elevada participació de la ciutadania en la presa de decisions públiques és, sens dubte, un èxit. Per tant, com més participació ciutadana, millor qualitat democràtica, doncs, tot i que el resultat final no acontenti tothom per igual, el fet de poder manifestar-se lliurement i arribar a una sèrie d’acords és una cosa pròpia que diferencia les democràcies de les dictadures.
La informació (¿veraç?) és poder
Des de sempre s’ha dit que la possessió d’informació està íntimament relacionada amb el poder, i per això no ens resulta estrany que en les últimes dècades nombroses campanyes electorals hagin gastat diners i temps en l’anomenat màrqueting polític que, si a més compta amb el beneplàcit de la línia editorial dels mitjans de comunicació més importants del país, sens dubte, serà un factor d’èxit per assolir el tan anhelat poder.
No obstant, amb els mitjans de comunicació tradicionals ja no és possible controlar la població, per la qual cosa es fa necessari un nou mètode de presència a la xarxa. Per això pràcticament tots els diaris, noticiaris, administracions públiques, governs i polítics tenen un compte a Twitter, Facebook i fins i tot Instagram, entre altres xarxes. Són conscients que només d’aquesta manera poden arribar a un sector bastant més ampli i heterogeni de la societat.
Però, ¿què passa quan la informació presentada en aquestes xarxes està corrompuda o seccionada? Evidentment, els professionals que es troben darrere d’un compte d’un partit polític, o d’un mitjà de comunicació digital, són coneixedors de la manera de llançar un determinat missatge. En aquest context, si el contingut acaba desinformant en lloc d’informant, inevitablement es generarà una creixent polarització de la societat, ja que la discrepància constant esdevé enfrontament.
La manipulació informativa és tan antiga com la mateixa existència dels mitjans de comunicació i en la majoria d’ocasions la informació està carregada d’opinió, per la qual cosa es converteix en una tasca complicada trobar una informació completament neutra.
La postveritat, les fake news, busquen omplir una determinada informació d’emocions, a fi de provocar una resposta en el receptor del missatge, generalment el clic a la notícia suggerida o la viralització de la mateixa. Això es converteix en un clima de polarització, falta d’empatia amb qui no pensa com jo, generant un context antidemocràtic latent.
La població adolescent, grup de risc davant la desinformació
Evidentment, les persones d’avançada edat i, per tant, menys expertes en l’ús d’internet i xarxes socials, són propenses a accedir a notícies falses i notícies esbiaixades que el que busquen és cridar la seva atenció a través d’un titular impactant, perquè sigui compartida ràpidament i, per tant, aconsegueixi fer-se viral en poques hores.
Vegeu l’exemple de la quantitat ingent de fake news que van circular per WhatsApp durant els mesos més estrictes de confinament domiciliari el 2020 sobre dades relacionades amb la pandèmia.
No obstant, el que sens dubte és més preocupant de cara al futur democràtic és que la dependència tecnològica s’engrandeix així que es redueix l’edat. Cada vegada a edats més primerenques observem una dependència tecnològica clara. I no accedir a aquests escenaris tecnològics genera, al seu torn, una sensació de desemparament i gran buit emocional.
Particularment, els adolescents, que són, precisament, els qui es troben en l’etapa en què l’ésser humà busca el seu lloc en la societat, consumeixen informació principalment a través de xarxes socials, en les quals, a més, participen activament, com és el cas de Twitter.
Hem arribat al punt en què no importa que una cosa sigui veritat o mentida, tot dependrà de la font de la informació o opinió. És a dir, si s’ajusta al que jo sobreentenc que ha de ser el correcte, serà veritat. Si no, pensaré que és mentida. Així, tot es redueix al fet que la persona o mitjà de comunicació que l’emeti sigui o no del nostre perfil ideològic. Sens dubte, això és tràgic des del punt de vista democràtic perquè es polaritza el debat polític, i només es contempla el que diu el sector afí, i es nega, en conseqüència, qualsevol escenari de veritat o versemblança als altres.
No és que la veritat no importi, que és precisament una de les bases de la postveritat, és que el maneig de les emocions i el silenciament de les opinions i informacions que poden fer-nos reflexionar aconsegueixen que només contemplem una part del debat, la que un algoritme determinat ens ha perfilat en funció del nostre ús de la xarxa, creient que la nostra veritat és l’única possible.
¿Es pot revertir aquesta situació?
Si bé hem tractat fins ara l’ús esbiaixat de la informació com una cosa negativa per a la bona salut democràtica d’un país, no està tot perdut. Per evitar-ho, s’ha de reforçar un sistema educatiu que prioritzi el foment de l’esperit crític i la capacitat d’anàlisi.
¿De què serveix invertir recursos a inserir més tecnologies a les aules si això no va acompanyat d’un ús ètic de les mateixes? Per aprendre a utilitzar les noves tecnologies s’hi és a temps, però per no ser manipulable i tenir esperit crític el compte enrere és més ràpid i urgent. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesMaría Dolores Montero Caro, Doctora en Dret Constitucional, Universitat de Còrdova i Jorge Castellanos Claramunt, Professor Dret constitucional, Universitat de València
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
