The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Com el primer virus descobert per la ciència pot contribuir a lluitar contra el SARS-CoV-2
Un equip interdisciplinari format per viròlegs, biotecnòlegs de plantes i epidemiòlegs hem obtingut de les plantes un antigen útil i econòmic per al diagnòstic del virus
Tothom ja coneix la utilitat dels tests de diagnòstic de Covid-19. Uns detecten directament els components del virus, per exemple el genoma (PCR), o antígens (test d’Ag) i d’altres detecten anticossos (Ac).
La importància d’aquestes proves per controlar els contagis ha quedat molt clara durant la pandèmia. Saber si algú ha sigut infectat per, mitjançant l’aïllament, prevenir contagis s’ha convertit en l’estratègia bàsica de control, juntament amb la vacunació.
Els tests de detecció d’anticossos són útils en cribratges serològics, per conèixer l’estatus immunològic de la població, estimar el seu grau de protecció davant la infecció, etc. A nivell individual poden ajudar a establir un judici clínic en pacients amb Covid-19.
Detecció d’antígens
Per detectar anticossos davant el SARS-CoV-2 és necessari disposar d’un antigen derivat del virus. Un antigen és una molècula distintiva del virus a la qual s’uneixen els anticossos que intervenen en la resposta immune davant la infecció.
Els antígens més útils i, per tant, més empleats en el diagnòstic de la Covid-19 són els derivats de la proteïna S (espícula) i de la N (nucleocàpsida). Nombrosos tests es basen en la utilització d’aquestes dues proteïnes, completes o diferents fragments que se’n deriven.
La tecnologia de l’ADN recombinant permet obtenir versions d’aquestes proteïnes (versions «recombinants») utilitzant sistemes heteròlegs, independents del virus que originalment les produeix. Per exemple, es poden utilitzar bacteris, llevats, cèl·lules d’insecte, de mamífer, etc.
L’avantatge més important d’aquests sistemes és que permeten el cultiu a gran escala. A més, ho fan independent de la producció de virus in vitro, un procediment que planteja seriosos riscos de bioseguretat. D’aquesta manera, és possible obtenir quantitats d’antígens a escala industrial, apropiada per a les aplicacions diagnòstiques esmentades.
Plantes per obtenir proteïnes del SARS-CoV-2
Un interessant sistema heteròleg d’expressió de proteïnes recombinants el constitueixen les plantes. Aquestes presenten certs avantatges respecte als sistemes ja esmentats, com per exemple el seu fàcil escalat, fet que abarateix la producció considerablement.
Fa uns mesos, el nostre grup al Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA) de l’INIA-CSIC va començar una col·laboració amb biotecnòlegs del Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes (CBGP), també de l’INIA-CSIC, i de l’empresa biotecnològica Agrenvec, que ha acabat feliçment en la publicació d’un article a Frontiers in Plant Science.
El treball descriu com s’ha aconseguit expressar i produir, a escala industrial, una part (meitat C-terminal) de la proteïna N del SARS-CoV-2 en plantes de Nicotiana benthamiana, una espècie molt utilitzada com a biofactoria, del mateix gènere que la planta del tabac.
És aquí on el primer virus descobert per la ciència, el virus del mosaic del tabac o TMV (Beijerinck, 1892), ve a donar un cop de mà. Fem servir aquest virus com a vector o vehicle per promoure l’expressió de la proteïna N en les plantes. Aquestes van ser «infectades» per una versió modificada genèticament de l’ARN del TMV que contenia les instruccions per sintetitzar la regió C-terminal de la proteïna N del SARS-CoV-2.
Després de comprovar que la N recombinant s’estava expressant correctament en la planta, es va purificar separant-la dels components propis de les plantes, i en vam analitzar l’antigenicitat, és a dir, la seva capacitat per ser reconeguda per anticossos específics. Per a això vam desenvolupar un Elisa indirecte fent servir la proteïna N recombinant obtinguda en plantes com a antigen.
Vam provar amb un extens plafó de mostres de sèrums (procedent d’estudis en col·laboració amb Madrid Salut) amb una especificitat ja determinada en un assaig comercial. Per a les anàlisis de les dades vam comptar amb especialistes del Centre Nacional d’Epidemiologia-ISCIII/Ciberesp i de Madrid Salut. Com es pot veure a la figura, la proteïna N obtinguda en plantes va funcionar molt satisfactòriament com a antigen en un immunoassaig de detecció d’anticossos davant el SARS-CoV-2 (sensibilitat: 96,41%, especificitat: (96,37%).
L’Elisa indirecte desenvolupat per a aquest treball és un format molt bàsic d’immunoassaig. Hi ha diverses maneres de millorar-lo, i amb això millorar fins i tot més les xifres de sensibilitat i especificitat observades. L’important era comprovar que la proteïna recombinant produïda en plantes és reconeguda en immunoassaig, com a punt de partida per generar diverses aplicacions relacionades amb el diagnòstic d’aquesta malaltia, que esperem que vagin sorgint en un futur pròxim.
En definitiva, un equip interdisciplinari format per viròlegs (CISA/INIA-CSIC), biotecnòlegs de plantes (CBGP/INIA-CSIC, Agrenvec) i epidemiòlegs (CNE-ISCIII; CIBERESP; Madrid Salut) hem obtingut en plantes un antigen útil i econòmic per al diagnòstic del SARS-CoV-2.
Una versió d’aquest article va ser publicada originalment en el blog de versió d’aquest articleMadri+d Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionades
Miguel Ángel Jiménez Clavero, Viròleg i professor d’Investigació, Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA)
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
