The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Per què el creixent impacte de les inundacions no es deu només al canvi climàtic?
És cert que el canvi en el clima està augmentant les pluges intenses, però hi ha molts altres factors a tenir en compte. I en els dos fets hem de plantejar-nos quina és la nostra part de responsabilitat
Les imatges que vam veure fa poc de Benicàssim després d’unes pluges que van acumular més de 200 l/m² en poques hores, el vídeo viral a les xarxes del metro inundat a la Xina, les tràgiques inundacions que van assolar pobles alemanys a principis d’estiu, les pluges torrencials al Sahel...
Podríem construir una llista cada vegada més llarga amb les inundacions que cada dia hi ha al món i concloure que estan augmentant per acabar justificant que és conseqüència del canvi climàtic. Però ¿tindríem raó?
Molt risc, poc risc
Si ens preguntessin quin és el risc natural més important a la regió o el país on vivim, ens trobaríem en un embolic de difícil solució. ¿Important per què?, ens preguntaríem. ¿Pels morts que hi ha?, ¿per l’impacte socioeconòmic?, ¿per la seva freqüència?
Fa molts anys ens vam plantejar la mateixa pregunta dins un projecte europeu, RINAMED, dedicat a la sensibilització davant els riscos naturals a la conca mediterrània nord-occidental. Malgrat la participació de persones expertes procedents de l’acadèmia i la gestió i prevenció d’emergències, no vam arribem a un acord inicial. Algunes deien que els incendis, d’altres que les inundacions, i no era estrany que hi hagués qui atorgués la màxima puntuació als terratrèmols.
¿Com és possible que sent experts i expertes en la matèria no hi hagués un consens? Perquè parlàvem des de diferents punts de vista, havíem passat per diferents experiències vitals i no disposàvem de tota la informació. Vet aquí els dos primers obstacles que ens trobem quan volem avaluar l’impacte del canvi climàtic sobre les inundacions: la falta d’informació i la construcció de la percepció social i individual.
Estudis amb sèries llargues d’observacions
En un estudi sobre els tornados i les trombes marines a Catalunya des de 1950 es demostrava que registraven un augment continuat des dels anys 90. ¿Era ja un senyal inequívoc del canvi climàtic? No. Era un senyal que cada vegada hi havia més afició al seu seguiment i fotografia, més mitjans per fer-ho, i també una difusió més gran.
Per poder detectar un canvi en el temps relacionat amb el clima hauria sigut necessari disposar de sèries d’observacions més llargues i de provat rigor. No obstant, no seria estrany trobar alguna notícia que ho afirmés i creés una falsa concepció de la situació. Aquesta és la primera condició: és necessari disposar de sèries d’observacions dels riscos que siguin llargues i de bona qualitat.
Les inundacions constitueixen un risc més complex, ja que, si bé un tornado és un fenomen atmosfèric, en una inundació intervenen múltiples factors a més dels estrictament meteorològics i hidrològics. Qualsevol canvi que es hi hagi, com ara un augment a la zona urbanitzada o la tala de boscos, pot afectar el conjunt i donar lloc a interpretacions errònies. Així doncs, com més llargues i més completes siguin les sèries, millor.
En el programa internacional HYMEX (Experiment Hidrològic Mediterrani) es va construir una base de dades, FLOODHYMEX, que contenia totes les inundacions que van causar danys a diferents regions mediterrànies, entre les quals Catalunya i les Balears.
Aquesta base, que es va actualitzant i es troba a disposició del públic, es recolza en la recerca detallada d’informació sobre inundacions des de 1981 per poder garantir la fiabilitat de qualsevol senyal de canvi o tendència. Les seves conclusions apunten a un augment de les inundacions amb danys moderats, en què el canvi climàtic no és l’única causa. Vegem quines podrien ser aquestes altres causes amagades.
El factor humà
En la construcció del risc, el factor humà és essencial. Així, la percepció varia atenent a l’experiència viscuda, l’entorn social i educacional, la capacitat de resposta davant una emergència... S’han portat a terme multitud d’estudis sobre això i no és el nostre objectiu tractar-los tots aquí. N’hi hagi prou de centrar-nos en uns dels principals constructors de la percepció social: els mitjans de comunicació, a què avui dia hauríem d’afegir les xarxes socials.
Per respondre a la pregunta que es va plantejar al Rinamed, vam decidir recórrer a totes les notícies sobre riscos naturals que s’havien publicat en un diari d’ampli abast des de 1981. Vam observar que els episodis més freqüents eren les inundacions, tot i que no eren els que més notícies aportaven. De fet, els incendis forestals, esdevinguts en general en el període estival, pobre en notícies, tenien una cobertura més gran, cosa que ajudava a entendre les diferents percepcions.
El context sociopolític també era definitiu, com passava amb les notícies sobre la sequera del 2008 per l’enfrontament pel possible transvasament del Segre.
D’aquesta forma, la premsa es transformava en un bon instrument per identificar riscos, però subjecta sempre a una necessària contrastació que permetés valorar el possible biaix informatiu. En el cas de les inundacions, dades objectives com les indemnitzacions pagades pel Consorci de Compensació d’Assegurances, o la tràgica pèrdua de vides humanes certificaven la seva primera posició en el rànquing.
Però el factor humà no plana exclusivament sobre la percepció. Malgrat les últimes crisis viscudes a Europa, en les últimes dècades ha augmentat la quantitat i valor dels béns assegurats, el que ha portat també a un augment de les indemnitzacions a conseqüència dels danys produïts per les inundacions.
L’augment del preu de la vida també ha contribuït a aquest increment en l’impacte econòmic, a la qual cosa hem d’afegir l’augment de població en llocs proclius a inundacions, com passa en una gran part de la costa Mediterrània.
Prevenció i alerta primerenca
Les actuacions preventives com la construcció de dics o preses disminueixen la vulnerabilitat, però també poden portar a una falsa sensació de seguretat.
Al contrari, disposar d’una cadena d’alerta primerenca, des de la predicció meteorològica fins a la gestió de l’emergència, es revela com una de les millors eines per disminuir l’impacte de les inundacions. Per això, és també necessari que vagi acompanyada d’una bona sensibilització de la població. Avui dia parlem d’apoderament davant les inundacions. I això depèn, en bona part, de la percepció.
Acabo amb un missatge a la població: és veritat que el canvi climàtic està augmentant les pluges intenses, però hi ha molts altres factors a tenir en compte en l’impacte creixent de les inundacions. I en els dos fets ens hem de plantejar quina és la nostra part de responsabilitat. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesMaría del Carmen Llasat Botija, Catedràtica de Física de l’Atmosfera, Departament de Física Aplicada, Universitat de Barcelona
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
