The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Per què el nou fàrmac per a l’Alzheimer és esperançador però també polèmic?
L’aducanumab no serà el remei definitiu per a la malaltia, la seva eficàcia clínica és modesta i fins i tot dubtosa. Però és el primer fàrmac aprovat després de dècades de fracassos i espera
Actualment, la humanitat s’està veient desafiada per l’aparició d’una nova malaltia que fa ja més d’un any es va convertir en pandèmia. Tot i que l’impacte socioeconòmic està resultant devastador, després de 20 mesos des del seu origen, els científics han sigut capaços de desenvolupar un tractament preventiu i eficaç basat en la immunoteràpia.
No obstant, no ocorre el mateix amb altres malalties que tenen un recorregut més llarg. Malgrat l’evident progrés científic en els últims anys, l’Alzheimer continua sense tenir una cura i encara no es coneixen les causes que l’originen.
Amb xifres epidèmiques que creixen en paral·lel a l’envelliment de la població, aquesta devastadora malaltia neurodegenerativa representa la principal causa de demència, amb 50 milions d’afectats a tot el món. Es preveu que aquest nombre s’hagi triplicat el 2050. Si tinguéssim en compte, a més, la càrrega familiar i assistencial, el nombre d’afectats seria molt més gran.
¿Coneixem les causes de l’Alzheimer?
L’Alzheimer és una malaltia molt complexa que es caracteritza, a nivell patològic, per l’acumulació al cervell d’agregats proteics tòxics de beta-amiloide (que formen les plaques senils) i fosfo-tau (que formen els cabdells neurofibril·lars). També es produeix l’activació de components del sistema immune innat cerebral i la pèrdua sinàptica i neuronal, que en conjunt porta al deteriorament cognitiu i la demència.
Alguns casos poden ser familiars, a causa de mutacions en gens concrets. Però la majoria són esporàdics i el seu origen és desconegut encara. La hipòtesi amiloide estableix que l’acumulació de beta-amiloide és l’esdeveniment inicial desencadenant del procés neurodegeneratiu.
De fet, aquesta acumulació proteica comença fins i tot 30 anys abans que apareguin els primers símptomes clínics, durant la denominada fase preclínica o asimptomàtica.
Aquesta hipòtesi ha dominat el programa de disseny de fàrmacs per a l’Alzheimer els últims 25 anys, tot i que és molt qüestionada a causa del continu fracàs dels assajos clínics dirigits a la beta-amiloide.
No obstant, continua considerant-se una explicació probable i nombroses teràpies que es troben actualment sota assaig tenen per objectiu reduir els nivells de beta-amiloide cerebral. També ha passat això en el cas de la que parlarem en aquest article.
Un nou medicament surt a la llum
El 7 de juny passat, enmig d’aquest context tan desolador, l’Agència dels Medicaments dels Estats Units o FDA va aprovar per sorpresa un fàrmac per a l’Alzheimer. Es diu aducanumab (o Aduhelm, com serà comercialitzat per la farmacèutica Biogen).
Aquesta històrica i controvertida decisió situa l’aducanumab com el primer fàrmac modificador de la malaltia aprovat per utilitzar-se. El seu efecte no és només simptomàtic, com els escassos medicaments disponibles (l’últim d’ells, la «memantina», va ser aprovat el 2003), sinó que té per objectiu frenar o retardar l’avenç de la patologia cerebral.
Aducanumab és un anticòs monoclonal humà que s’uneix específicament a la beta-amiloide. Es tracta d’una immunoteràpia passiva en la qual els anticossos s’administren mensualment via intravenosa per eliminar la beta-amiloide cerebral. Per tot això, la notícia semblava, a simple vista, realment esperançadora.
El preu i l’escassetat de dades, principals causes de la polèmica
Tot i que pacients, familiars i associacions d’Alzheimer han rebut amb entusiasme aquesta notícia, la comunitat científica es mostra prudent i una mica reticent al respecte. La controvèrsia està servida.
El 2016 es van publicar els primers resultats positius d’aducanumab que en demostraven l’eficàcia per reduir la beta-amiloide cerebral en un grup petit de pacients (estudi PRIME, fase Ib). Això va portar a la realització de dos grans assajos clínics en fase III, denominats ENGAGE i EMERGEIX, amb 3 285 pacients amb deteriorament cognitiu lleu o demència primerenca, en diferents centres i països, patrocinats per la farmacèutica Biogen.
El març del 2019 Biogen va decidir suspendre els dos assajos, abans que acabessin, al no obtenir evidències de millora cognitiva.
No obstant, inesperadament, pocs mesos després, la farmacèutica, després de revisar els assajos, va sol·licitar l’aprovació del fàrmac a la FDA. Va al·legar la inclusió de noves dades obtingudes en els pacients tractats amb les dosis més altes d’aducanumab.
En aquest sentit, Biogen va mostrar com els pacients de l’assaig EMERGE, però no els d’ENGAGE, van presentar una progressió més lenta del deteriorament cognitiu. Les dades s’extreien després de 18 mesos de tractament en comparació amb el grup placebo. Però un assaig positiu i un altre negatiu no són concloents per sustentar l’eficàcia d’aquest fàrmac.
El novembre del 2020 un comitè d’experts assessor de l’FDA, després d’analitzar amb deteniment les dades mostrades per Biogen, va emetre un informe negatiu amb 10 vots en contra i una abstenció. Les raons eren que no havien trobat evidències científiques contundents de millora cognitiva en els pacients després del tractament amb aducanumab.
A més, el comitè va incidir en l’elevat cost del tractament (uns 45 000 euros anuals per cada persona que ho necessiti) així com en els efectes secundaris manifestats pels pacients. Els més comuns van ser els edemes i les microhemorràgies cerebrals (ARIA), detectades per neuroimatge, i freqüents en aquest tipus d’immunoteràpies.
No obstant, l’FDA va aprovar el fàrmac per la via accelerada. Ara que coneixen la polèmica suscitada continuaran monitoritzant el fàrmac i han requerit a Biogen que realitzi un nou assaig per verificar-ne el benefici clínic.
¿Per què van aprovar llavors el fàrmac?
Segons l’FDA, aquest mecanisme d’autorització ràpida està justificat per la urgència sociosanitària esdevinguda per la malaltia i la inexistència d’un tractament efectiu. A més, també van plantejar la presumpció que el fàrmac demostrarà beneficis cognitius en un nou estudi a llarg termini (EMBARK), després de l’evidència del seu efecte antiamiloide.
Aquest mateix procediment urgent ja s’havia aplicat en altres ocasions per a altres malalties com el càncer, la sida o més recentment per a la Covid-19.
Tot i que aducanumab no serà el remei definitiu per a l’Alzheimer, la seva eficàcia clínica és modesta i fins i tot dubtosa. És el primer fàrmac aprovat després de dècades de fracassos i espera. Per això, representa una nova etapa esperançadora per als pacients. Aquesta aprovació històrica, suposa, almenys, un estímul perquè les farmacèutiques inverteixin en el desenvolupament de nous fàrmacs per modificar el curs de l’Alzheimer.
No obstant, no és l’única teràpia antiamiloide sota assaig. Actualment existeixen altres anticossos en fases avançades. La realitat de les teràpies per modificar la progressió de l’Alzheimer és cada vegada més a prop. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesElisabet Sánchez Mejías, investigadora postdoctoral del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga (IBIMA), Universitat de Màlaga i Antonia Gutiérrez, catedràtica de Biologia Cel·lular. Investigadora Principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga (IBIMA), Universitat de Màlaga
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.