Les persones vacunades contra la Covid-19 contagien menys

El 6 d’agost els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EU A van emetre una recomanació sobre seguir amb la mascareta posada en interiors. Es basaven en un informe en què es parlava que els vacunats tenien la mateixa càrrega viral en les seves vies respiratòries altes que els no vacunats. Des d’aleshores, la polseguera que s’ha aixecat al respecte ha sigut considerable. Alguns han aprofitat, en una ostentació d’imprudència fal·laç i insensata, per assegurar que, si això és així, la utilitat de vacunar-se queda en dubte.

L’informe de la discòrdia

A l’informe del 6 d’agost, l’agència americana mostrava un estudi fet amb dades de l’estat de Massachusetts, en què s’analitzaven 469 persones positives en Covid-19 en aquest estat i en el qual un 74% corresponia a pacients ja vacunats. El gràfic més polèmic és el que es mostra a baix.

CDCCC BYS’hi observa que en el grup de persones vacunades es detecta la mateixa quantitat de virus al coll i vies altes que en aquells no vacunats. És a dir, que tenen quantitats similars d’ARN viral.

La conclusió més immediata, i de la qual s’han fet ressò molts mitjans, és que les persones vacunades contagien igual que les no vacunades. Això no és exactament així.

Càrrega viral i contagiositat

Fins al moment, les tècniques moleculars de detecció d’ARN del virus a través de la tecnologia d’RT-PCR i els tests de detecció de proteïnes i antígens virals són els principals mètodes de detecció del virus SARS-CoV-2. El seu objectiu principal és el diagnòstic de pacients infectats. Tots dos presenten limitacions i avantatges segons ús, freqüència i estat del pacient, simptomàtic o asimptomàtic.

En relació amb l’RT-PCR, algunes són les publicacions en què es mostra que el valor de Ct, o la càrrega viral relativa, a nivell individual, no pot predir la transmissibilitat del virus.

D’altra banda, els tests d’antígens presentarien com a limitació principal l’elevat percentatge de falsos negatius (el qual podria ser fins i tot més elevat en vista de les variants) d’aquests durant el període d’incubació o estat presimptomàtic del pacient infectat segons dades recents.

Una revisió recent analitza si les tècniques de RT-PCR i els tests d’antígens podrien predir la infectivitat del virus SARS-CoV-2. La seva conclusió és que, de moment, cap d’aquestes tècniques per si soles podrien predir la capacitat de contagi del pacient. Per tant, seria necessari establir un context clínic associat als símptomes i el temps d’evolució per informar sobre la interrupció de l’aïllament en pacients amb Covid-19.

A més, seria necessari desenvolupar un mètode sensible i ràpid per detectar la presència de virus a fi d’identificar les persones asimptomàtiques i presimptomàtiques, que poden tenir una càrrega viral baixa però que encara poden ser infeccioses. Resultats preliminars esperançadors han sigut obtinguts a partir de tècniques moleculars utilitzant mostres de saliva.

Vacunes intramusculars i intranasals

Les vacunes actuals, d’administració intramuscular, actuen a nivell sistèmic. Entrenen l’organisme i el doten d’instruccions perquè siguem capaços de generar defenses que ens protegeixin de cara a una possible i futura exposició al virus, una vegada ja ha infectat la persona i penetrat en l’organisme. Són extraordinàriament efectives per evitar que, tot i que adquirim el virus, aquest ens faci emmalaltir; però no estan dissenyades per evitar que ens infectem.

D’un altre mecanisme diferent són aquelles vacunes que s’administren via intranasal, com la que està desenvolupant el CSIC. Aquestes actuen prevenint la infecció en bona mesura. Per a això, faciliten l’expressió de cert tipus concret d’anticossos, anomenats IgA. A l’administrar la vacuna per via nasal, just a la porta d’entrada del virus –la mucosa oral i respiratòria–, es generen aquestes IgA que neutralitzen el patogen just abans d’entrar al cos. Això evita la infecció.

Teòricament això no passa amb vacunes intramusculars perquè actuen a un altre nivell.

Ens anirien molt bé vacunes que bloquegessin completament la infecció perquè, una vegada vacunats, tampoc fóssim capaços de transmetre-la o, dit d’una altra manera, de ser contagiosos per a els altres. Això, en una mesura o una altra (hi ha molta menys probabilitat que passi si estem vacunats que si no ho estem), sí que passa ara. A la Xina, l’empresa CanSino ja té publicats els resultats de l’assaig clínic de fase I de la seva vacuna aerosolitzada de vector viral.

Però no hauríem de subestimar les vacunes actuals. Ja tenim dades preliminars que fins i tot les intramusculars generen aquest tipus d’anticossos, les IgA, en saliva i mucosa oral, tot i que siguin més propis de les vacunes intranasals, més enfocades a defensar-nos a la mateixa porta d’entrada del virus.

¿És veritat que els vacunats poden contagiar igual que els no vacunats?

Malgrat que inicialment les vacunes que estan disponibles actualment no han sigut dissenyades per prevenir la infecció, ara sabem que totes tenen en certa mesura aquesta capacitat després de la pauta completa.

En un estudi fet per l’Institut Pasteur recentment, els investigadors han estimat que les persones no vacunades tindrien un risc de l’ordre de 12 vegades superior de transmetre el virus que aquells que sí que s’han vacunat.

En un altre estudi, fet als Estats Units amb 204 sanitaris que atenien a pacients en primera línia i que van ser positius, les vacunes d’ARNm van ser altament efectives en prevenir la infecció per SARS-CoV-2. Només es van detectar 5 casos en persones completament vacunades, que van mostrar una menor càrrega viral, magnitud dels símptomes i durada de la malaltia respecte als parcialment vacunats o no vacunats.

En aquesta línia, un treball de l’Imperial College de Londres (Regne Unit), en una situació de variant delta majoritària, les persones completament vacunades tindrien una reducció del 50-60 % del risc d’infecció (fins i tot asimptomàtica) comparats amb els no vacunats.

Aquí, a Espanya, un estudi portat a terme entre personal sanitari i sociosanitari, les persones vacunades van mostrar una reducció del risc d’infectar-se d’entre 80-90 %.

Així mateix, a Holanda, una investigació feta per analitzar l’efectivitat de la vacuna per evitar la transmissió entre vacunats i contactes pròxims de la llar va concloure que aquestes mostraven una efectivitat contra la transmissió del voltant del 70%.

És a dir, les persones vacunades completament són menys contagioses que les que no es vacunen, i a més, segons dades compartides fa uns dies, encara pendents de revisió per experts, els vacunats eliminarien del seu organisme el virus de forma molt més ràpida que les no vacunades. Això fins i tot en presència de la variant delta predominant.

En altres paraules, si s’ha vacunat, serà bastant menys contagiós per als altres que si no ho ha fet. El virus s’elimina del seu cos més ràpid. Fins i tot si la seva infecció és per delta.

¿Passos següents?

En vista dels resultats observats, sembla clar que les vacunes actuals, malgrat que no estaven pensades per a això, són capaces d’evitar en certa mesura la transmissió del virus entre persones vacunades. Hi ha discrepàncies en les dades, segurament degudes a les diferències entre les poblacions en les quals s’estudia aquest punt, les variants circulants, la prevalença de vacunació i altres factors.

Es desconeixen els mecanismes concrets que ocasionen aquest fet. Un d’ells podria ser la presència de IgA a la saliva i mucosa oral després de l’administració, tot i que no podem estar segurs. Falten dades per assegurar-ho.

En tot cas, que siguem capaços de disminuir la transmissió entre persones vacunades ens ajudarà a controlar de forma més ràpida la pandèmia, sens detriment del compliment d’altres mesures com l’ús de mascaretes en interiors, ventilació i altres mesures no farmacològiques.

No oblidem que les mesures que prenem tenen un caràcter additiu, és a dir, els seus efectes es van sumant. Malgrat l’extraordinària utilitat de les vacunes com a eina de control de la pandèmia, el percentatge global de vacunació encara ha de pujar més. No oblidem que estem en una etapa de la pandèmia en què la variant delta, molt més transmissible i amb una dominància dirigida sobretot per la seva disseminació des d’asimptomàtics i/o presimptomàtics, ens obliga a estar vigilants i proactius. Si volem acabar amb aquesta pandèmia, hem de proporcionar accés a les vacunes a països i zones sense aquesta possibilitat en l’actualitat. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.

Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Antonio Gutiérrez Pizarraya, iInvestigador doctor i epidemiòleg. UGC Farmàcia. Hospital Universitari de Valme., Salut Pública Andalusia i María del Mar Tomás Carmona, MD Microbiologist INIBIC-CHUAC

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.