The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Mu: tot el que cal saber sobre la nova variant del coronavirus
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha afegit una altra variant del coronavirus a la seva llista per vigilar. Es diu mu i ha sigut designada com a variant d’interès (VOI). Això significa que té diferències genètiques amb les altres variants conegudes i està causant infeccions a múltiples països, per la qual cosa podria representar una amenaça particular per a la salut pública.
És possible que els canvis genètics de mu la facin més transmissible, li permetin causar una malaltia més greu i la facin més capaç d’escapar a la resposta immunitària provocada per les vacunes o la infecció amb variants anteriors. Això, al seu torn, podria fer-la menys susceptible als tractaments.
Noti’s la paraula podria. Una VOI no és una variant preocupant (VOC), que és una variant que s’ha demostrat que adquireix una d’aquestes característiques, cosa que la fa més perillosa i, per tant, més important. Mu està sent vigilada de prop per veure si ha de ser designada com a VOC. Esperem que no ho sigui.
Hi ha quatre VOI més que estan sent vigilades per l’OMS –eta, iota, kappa i lambda– però cap ha sigut reclassificada com VOC. Aquest podria ser el cas de mu també, però hem d’esperar a tenir més dades.
El que fa que mu sigui particularment interessant (i preocupant) és que té el que l’OMS anomena una «constel·lació de mutacions que indiquen propietats potencials d’escapament immunològic». En altres paraules, té els trets distintius de poder eludir la protecció vacunal existent.
¿On s’està propagant?
Mu va ser vista per primera vegada a Colòmbia el gener del 2021, quan se li va donar la designació B.1621. Des d’aleshores s’ha detectat a 40 països, però es creu que actualment és responsable de només el 0,1% de les infeccions a nivell mundial.
Mu ha sigut molt més prevalent a Colòmbia que en qualsevol altre lloc. Si s’observen les mostres de coronavirus que han sigut seqüenciades genèticament, el 39% de les analitzades a Colòmbia han sigut de mu –tot i que no s’han registrat mostres allà en les últimes quatre setmanes–.
Per contra, el 13% de les mostres analitzades a l’Equador han sigut mu, i aquesta variant representa el 9% de les mostres seqüenciades en les últimes quatre setmanes, mentre que a Xile una mica menys del 40% de les mostres seqüenciades han resultat ser-ho l’últim mes. Això suggereix que el virus ja no circula a Colòmbia, sinó que es transmet en altres països sud-americans pròxims.
Fins ara, s’han identificat 45 casos al Regne Unit mitjançant anàlisis genètiques, i sembla que procedeixen de l’estranger. No obstant, com que no tots els casos de Covid-19 acaben sent seqüenciats per veure quina variant són, és possible que la prevalença de mu al Regne Unit sigui més gran.
¿Co és de perillosa?
Les preguntes clau són si mu és més transmissible que la variant actualment dominant, delta, i si pot causar una malaltia més greu.
Mu té una mutació anomenada P681H, reportada per primera vegada en la variant alfa, que és potencialment responsable d’una transmissió més ràpida. No obstant, aquest estudi encara està en format de prepublicació, cosa que significa que les seves conclusions encara no han sigut revisades formalment per altres científics. Encara no podem estar segurs dels efectes de la P681H en el comportament del virus.
Mu també té les mutacions E484K i K417N, que estan associades amb la capacitat d’evadir els anticossos contra el coronavirus. Les proves sobre això són més concretes. Aquestes mutacions també es donen en la variant beta, per la qual cosa és possible que mu es comporti com a beta, contra la qual algunes vacunes són menys eficaces.
Mu també té altres mutacions, com R346K i Y144T, les conseqüències de la qual es desconeixen, per això la necessitat de realitzar més anàlisis.
Però, ¿pot la mu evadir realment la immunitat preexistent? Fins al moment només hi ha informació limitada sobre això, amb un estudi d’un laboratori a Roma que mostra que la vacuna de Pfizer/BioNTech va ser menys eficaç contra mu en comparació amb altres variants quan es va provar en un experiment de laboratori. Malgrat això, l’estudi continuava considerant que la protecció oferta contra la mu per la vacuna era sòlida. Realment, encara no sabem si les mutacions de mu es traduiran en un augment de la infecció i la malaltia.
No obstant, han aparegut informes sorprenents sobre mu. A finals de juliol, un canal de notícies de Florida va informar que el 10% de les mostres seqüenciades a la Universitat de Miami eren mu. A principis d’agost, Reuters va informar que set residents totalment vacunats d’una residència de gent gran a Bèlgica havien mort per un brot de mu. No obstant, aquestes són instantànies limitades del comportament de la variant.
¿Què passarà després?
Mu és la primera variant nova que s’afegeix a la llista de l’OMS des del juny.
Quan es designa una variant d’interès, l’OMS porta a terme una anàlisi comparativa de les característiques de la nova variant, avaluant com es compara amb altres que també estan sent vigilades, demanant als seus estats membres que recopilin informació sobre la incidència i els efectes de la variant. Això s’està portant a terme en l’actualitat.
La designació de mu com a VOI reflecteix la preocupació generalitzada per la possibilitat que sorgeixin noves variants que puguin resultar problemàtiques. La variant delta, més transmissible, que s’està refermant a molts països, especialment entre els no vacunats, mostra la rapidesa i la importància amb la qual les variants víriques poden canviar el curs de la pandèmia.
Cada vegada que el virus es reprodueix a l’interior d’una persona hi ha la possibilitat que muti i sorgeixi una nova variant. És un joc de números. És un procés aleatori, una mica com tirar els daus. Com més tirades hi hagi, més gran serà la possibilitat que apareguin noves variants. La principal manera d’aturar les variants és la vacunació global.
L’aparició de la mu ens recorda com continua sent d’important aquest objectiu. Moltes persones, especialment als països en desenvolupament, continuen sense vacunar-se. Hem de fer arribar les vacunes a aquests països al més aviat possible, tant per ajudar les persones allà vulnerables com per impedir que sorgeixin noves variants. Altrament, la nostra sortida de la pandèmia es retardarà, possiblement durant mesos. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesLuke O’Neill, Professor, Biochemistry, Trinity College Dublin
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi’s l’original.
