The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Com puc saber si pateixo nomofòbia, por irracional de no tenir el mòbil (ni WhatsApp)?
Patir aquest problema pot comportar patir altres circumstàncies derivades. Per exemple, tenir uns pitjors hàbits alimentaris, una disminució del temps de descans, aïllament social, menor rendiment tant als estudis com a la feina i més distracció
Cauen Facebook, Instagram i WhatsApp. /
Durant els últims anys l’ús del telèfon mòbil ha anat creixent de manera exponencial, especialment després de l’eclosió dels dispositius intel·ligents. Aquests s’han convertit en els nostres companys de butxaca (i de vida) que ens acompanyen allà on anem. No obstant, un ús excessiu i no racional pot ocasionar problemes de dependència, addicció i por.
La nomofòbia (‘non-mobile-phone-phobia’) pot entendre’s com una por o ansietat extrema de caràcter irracional que s’origina quan la persona està durant un període de temps sense poder utilitzar el telèfon mòbil. Bé per no tenir-lo a l’abast o bé per haver esgotat la bateria, pla de dades o impossibilitat de connectar-se a una xarxa wifi.
¿Quines són les causes de la nomofòbia?
En l’actualitat, la hipòtesi més estesa per analitzar aquest problema proposa que la por pot aparèixer per quatre factors principals: impossibilitat per comunicar-se amb altres, pèrdua de connexió, incapacitat d’accedir a la informació i renúncia a la comoditat.
A tall d’exemple, un comportament nomofòbic seria el d’una persona que s’ha oblidat el telèfon a casa al sortir al carrer i, a l’adonar-se’n, comença a atabalar-se, sent por o es paralitza. Si la raó és que no pot comunicar-se instantàniament amb els altres o no saber si algú està intentant comunicar-se amb ell o ella, haurà d’analitzar si es tracta d’un comportament relacionat amb la nomofòbia.
També pot passar per no poder consultar a l’instant les diferents notificacions que s’envien a través d’aplicacions que tenim instal·lades al dispositiu.
A diferència de la dependència, la nomofòbia pot concebre’s com una por més extrema, que acaba per entorpir i dificultar la vida diària de la persona, especialment quan no pot fer ús instantani del mòbil.
Hi ha diversos estudis que mostren que un percentatge significatiu de persones procedents de diferents col·lectius (estudiants de diferents etapes educatives preuniversitàries, magisteri, infermeria, metges, etc.) pateixen aquest problema.
En una revisió d’estudis recent es mostra que la nomofòbia afecta negativament la personalitat de l’individu, l’autoestima, l’ansietat, l’estrès i el rendiment acadèmic. A més, pot generar altres problemes de salut física i mental.
¿Qui és més susceptible de patir nomofòbia?
Hi ha diverses variables que poden ser predictores de nomofòbia i que s’han utilitzat en aquest recent estudi. Entre aquestes destaquen la sensibilitat interpersonal, el comportament obsessiu compulsiu i la quantitat d’hores diàries dedicades a utilitzar el telèfon mòbil.
D’altra banda, l’edat (és especialment freqüent en els adolescents) i els mals hàbits de vida, com una dieta pitjor o el sacrifici d’hores de son, són factors que també incideixen en el desenvolupament d’aquesta fòbia.
Es necessita més recerca que estudiï aquest fenomen. Però ja s’ha situat com una de les patologies més comunes que han nascut arran de la revolució digital dels últims temps.
Conseqüències de la por de no tenir mòbil
La investigació actual demostra que patir aquest problema pot comportar patir altres circumstàncies derivades. Per exemple, tenir uns pitjors hàbits alimentaris, una disminució del temps de descans, aïllament social, menor rendiment tant als estudis com a la feina i més distracció.
També pot donar lloc a determinats problemes de salut. Per exemple, es podria desenvolupar la síndrome del túnel carpià (pressió excessiva al nervi mitjà del canell que permet la sensibilitat i el moviment a parts de la mà). Però també altres afeccions mentals, com la fòbia social, hiperactivitat o depressió.
Per evitar que aquest problema afecti el nostre benestar físic i mental és necessari que es desenvolupin programes educatius des d’edats primerenques que apostin per un ús racional dels dispositius mòbils. Això implica la necessitat d’implementar una adequada competència digital i una consciència crítica respecte a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Al seu torn, és recomanable que la persona en qüestió faci una autoanàlisi del temps diari que dedica a utilitzar el telèfon mòbil. En aquesta reflexió també s’haurien d’avaluar les finalitats de la seva utilització, analitzant, d’aquesta manera, quin comportament té.
A partir de l’autoconsciència, el subjecte pot decidir si necessita realitzar ajustos en el temps que dedica al mòbil. I, arribat el cas, si necessita ajuda de terceres persones.
Per tant, si penseu que la vostra vida diària es veu afectada pel tipus d’ús que feu del telèfon i això us està portant problemes, és possible que tingueu una dependència d’aquest dispositiu que podria derivar en nomofòbia si no es posa solució a la situació. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesAntonio-Manuel Rodríguez-García, professor ajudant, doctor (Didàctica i Organització Escolar), Universitat de Granada
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
