The Conversation
¿Què saben els alumnes de Batxillerat de la Transició?
Malgrat ser una part determinant de la història recent, la Transició espanyola s’ensenya per sobre. Una enquesta entre alumnes de Batxillerat revela llacunes, contradiccions i algunes sorpreses
5 de juliol de 1976: Suárez jura com a president del Govern al palau de la Zarzuela. /
La Transició espanyola, aquest procés històric que va passar entre el final de la dictadura de Franco i l’aprovació de la Constitució del 1978, influeix encara en la nostra realitat quotidiana. El règim polític actual emana directament d’aquell fet històric, per tant, el seu coneixement ajuda l’entesa del present polític, social i econòmic.
Per crear una ciutadania crítica, és important l’ensenyament i aprenentatge d’aquell temps històric. No obstant, el seu estudi es deixa per a l’última part del currículum de l’últim any de l’ESO. Això provoca que, generalment, aquesta matèria s’imparteixi de pressa i amb menor dedicació en comparació amb altres períodes.
Amb l’objectiu d’acreditar els coneixements i idees que l’alumnat té sobre la transició al finalitzar l’Educació Secundària, realitzem una enquesta a 79 estudiants navarresos de primer de Batxillerat.
L’enquesta inclou diferents qüestions: des de personatges històrics fins a actors més globals, com diferents organitzacions o mobilitzacions socials. Vam poder comprovar que l’alumnat enquestat té una idea de la Transició com un període violent, i observem també certes contradiccions en el seu coneixement de l’època.
Contradiccions i inexactituds
L’alumnat enquestat sí que té unes idees o coneixements sobre la Transició espanyola. Moltes d’elles s’han anat construint durant les dècades posteriors, i han sigut desmuntades per part de la historiografia actual. Per exemple, el paper exercit per actors concrets, com Joan Carles de Borbó o Adolfo Suárez tendeix a sobreestimar-se. Ara, el paper de col·lectius com el moviment obrer o la burgesia se subestima.
La visió dels dos personatges està lligada al règim polític derivat de la Constitució del 1978. Gairebé la meitat, un 47%, creu que Joan Carles I sempre va tenir per objectiu polític la restauració democràtica. Al contrari, un 25% està en desacord davant l’afirmació.
Existeix una idea generalitzada que veu Joan Carles I i Suárez com a promotors de la Transició. Però si es fan preguntes més detallades aquesta visió cau o es distorsiona, de manera conscient o inconscient.
Causes i orígens
Els alumnes enquestats creuen que la principal causa de la Transició espanyola va ser la mort del dictador Francisco Franco. Els dos següents factors, pràcticament empatats, són la crisi econòmica i les diferents organitzacions armades antifranquistes. Creuen que l’oposició antifranquista i la població, en general, van ser els qui van possibilitar o van impulsar la Transició espanyola.
Existeix la idea generalitzada que Joan Carles I va ser nomenat rei després d’un referèndum. Únicament un terç dels enquestats va indicar que va ser Franco qui el va designar. D’altra banda, un 43% creu que hi va haver un referèndum per decidir si Espanya havia de ser una república o una monarquia parlamentària. Mentre que un 16% no sap com es va decidir.
Valoració global de la Transició
El relat hegemònic ha presentat el període de la Transició espanyola com a pacífic i modèlic, alhora que exportable. Aquesta visió continua present en part de la historiografia espanyola i en els mitjans de comunicació. Malgrat això, gairebé un 65% de l’alumnat enquestat creu que la Transició espanyola no va ser ni pacífica ni modèlica.
Al contrari, únicament un 9% qualifica aquest període com a pacífic i modèlic. D’una banda, un 40% qualifica la Transició espanyola com a democràtica.
S’ha de tenir en compte que, per definició, la Transició espanyola no va poder ser democràtica, a causa que encara no existien les condicions polítiques ni jurídiques per a això.
¿Reforma democràtica o violenta?
Els termes per definir la Transició espanyola que fan servir els enquestats són: reforma, violenta i democràtica. Són contraris a definir la Transició espanyola com a pacífica i modèlica. Opinen que es va tractar d’un període caracteritzat per la violència en què l’Estat va tenir una implicació molt activa. Al contrari, mentre d’una banda defineixen la Transició com a democràtica, per un altre existeix una divisió d’opinions al respecte.
L’alumnat enquestat relaciona el nom de Franco a la dictadura i els de Suárez i Joan Carles de Borbó directament al règim democràtic. Existeix una gran confusió, o desconeixement, quan han de relacionar aquests personatges al context històric.
Una gran contradicció observada és que tenen la idea que Suárez i Joan Carles de Borbó van ser els promotors de la Transició quan se’ls pregunta directament per ells. En canvi, aquesta visió ja no és la mateixa quan se’ls presenten altres actors històrics com l’oposició antifranquista.
En definitiva, aquesta investigació mostra que l’alumnat enquestat sí que té certes idees o coneixements respecte de la transició, alguns fins i tot s’acosten a visions més modernes o crítiques amb el procés històric. Però s’evidencien carències de comprensió i relació entre determinats actors històrics i els diferents temps històrics en què van desenvolupar la seva activitat.
Mikel Bueno Urritzelki és investigador, Universitat Pública de Navarra
Notícies relacionadesElorri Arcocha Mendinueta és investigadora predoctoral, Universitat Pública de Navarra
Aquest article va ser originalment publicat a The Conversation. Llegeixi l’original.
