The conversation Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Farà menys por la nova selectivitat?

De cara al curs 2023-2024 s’anuncien canvis. Però, ¿realment s’ha de témer tant la selectivitat? ¿Com ens hem de preparar per al canvi previst?

Sylvie Pérez Lima és psicopedagoga. Professora asociada de la UOC. Jordi Perales Pons és professor tutor del Màster de Trastorns del Llenguatge i Dificultats de l'Aprenentatge, UOC

Ben aviat, l’alumnat que ha acabat segon de batxillerat i que vol continuar els estudis a la universitat haurà finalitzat les PAU (Proves d’Accés a la Universitat, també anomenada EvAU, per les sigles d’Evaluació per a l’Accés a la Universitat) de 2022. La sempre temuda selectivitat.

Una selectivitat que serà la penúltima tal com s’ha anat plantejant els últims anys. De cara al curs 2023-2024 s’anuncien canvis.

Però, ¿realment s’ha de témer tant la selectivitat? ¿Com ens hem de preparar per al canvi previst?

La nota final

Actualment, la nota per accedir a la universitat es calcula a partir de dues notes «parcials». D’una banda, la mitjana del batxillerat, que pondera un 60% de la fase general. D’altra banda, la mitjana de la fase general de les PAU, composta per les assignatures obligatòries del batxillerat més l’assignatura obligatòria de modalitat amb un 40% del valor total.

Aquesta nota final es tradueix en un número del 0 al 10.

El bloc d’assignatures obligatòries està format per: història, llengua castellana i primera llengua estrangera (a més de llengua pròpia de la comunitat autònoma). Els que procedeixin de la modalitat de ciències també tindran matemàtiques; els que provinguin de la modalitat d’humanitats s’examinaran de llatí; els de la modalitat de ciències socials tindran matemàtiques aplicades a les ciències socials i els de la modalitat d’arts escèniques s’examinaran de fonaments de l’art.

Així doncs, del total de la nota, un 60% correspondrà a la mitjana de les notes de batxillerat i un 40% serà la mitjana dels exàmens de les PAU.

Assignatures extra per pujar nota

Hi ha la possibilitat, a més, de pujar la nota final examinant-se de més assignatures (fins a dues més). Però aquestes qualificacions varien molt en funció de la carrera a la qual es vol accedir.

Per tant, una mateixa assignatura pot suposar una puntuació de 0 punts extra si no està relacionada amb el grau al qual es vol accedir o de 2 punts si té a veure amb el grau al qual es vol accedir. Cada comunitat i universitats publiquen quines han sigut les notes de tall de l’any anterior.

Els estudiants, per tant, poden tenir una qualificació màxima de 14 punts (un 10 de la fase general i 4 punts més, 2 per cada assignatura extra). Tot i que, com ja hem dit, aquestes dues assignatures computen diferent en funció del grau al qual es vulgui accedir. Per això un mateix estudiant pot obtenir un 14 per accedir a un determinat grau i un 10 per a un altre, tot i que hagin obtingut les mateixes qualificacions en els mateixos exàmens.

¿Ansietat justificada?

Les PAU tenen, per tant, una dificultat relativa. En primer lloc, perquè pondera el 40% (més la millora de la fase específica) sobre la nota final d’accés a la universitat i, a més, perquè en el resultat influeix molt com s’ha desenvolupat el batxillerat. Malgrat això, genera molta ansietat i temor en els alumnes i en el seu entorn immediat.

La majoria dels alumnes que estudien batxillerat ho fan amb l’objectiu de cursar després un grau universitari. L’alumne i el seu entorn no viuen el batxillerat com un final en si mateix, sinó com un mitjà per aconseguir aquest objectiu. Així, la selectivitat és la porta d’entrada a l’objectiu principal, la frontera entre l’abans i el després.

Això fa que se li doni un pes que objectivament no té. I l’estrès és inevitable quan convertim un sol moment en un esdeveniment que condicionarà el futur.

Preparar les opcions

Per això és important donar-li a la selectivitat el valor que realment té i preparar-s’hi. I també pensar altres opcions si no s’aconsegueix la nota necessària per a la primera opció triada.

L’examen de selectivitat i la mitjana de la nota de batxillerat senzillament acaben ordenant els estudiants en relació no només al que demostrin, sinó també al que demostri la resta d’estudiants de la seva comunitat.

Condicionar el futur a un sol moment genera un estrès innecessari. Al plantejar el futur hem de ser necessàriament flexibles, igual que al llarg de la nostra vida ens haurem d’adaptar als diferents moments professionals i personals que vindran.

Ritu d’iniciació

D’altra banda, per a aquest grup d’edat la selectivitat sembla un ritu d’iniciació de pas del món adolescent al món adult. Els ritus d’iniciació simbolitzen les transicions entre diferents edats o la incorporació a grups.

En aquest cas, el pas de l’adolescència a l’adultesa es vesteix com qualsevol altra iniciació: és una prova a superar, un ritual en el qual la família, els mitjans de comunicació i l’entorn dels joves participen de forma comunitària i que, al final, pràcticament tots superen. De fet, l’any passat, el 96% dels estudiants que es van presentar a les PAU van aprovar.

¿Quins canvis vindran?

Tot i que el Ministeri d’Educació encara no ho ha publicat, sí que s’ha anunciat que canviarà el plantejament dels exàmens de cada matèria. Sense concretar encara si hi ha canvis en les ponderacions, el que sí que és clar és que variarà l’enfocament que tenen alguns exàmens actualment.

Amb aquesta nova manera de plantejar els exàmens es pretén que hi hagi menys heterogeneïtat entre les comunitats autònomes. També pretén que les proves siguin competencials.

¿Què vol dir això? Una prova, un examen o unes preguntes «competencials» parteixen de situacions reals que han d’estar correctament contextualitzades. No es prioritza el coneixement dels continguts, sinó que els continguts s’hagin assimilat correctament i que l’alumne sigui capaç d’aplicar-los en altres contextos i situacions. Això, a priori, no ha d’implicar més complexitat.

L’objectiu és que la nova prova avaluï la capacitat d’aplicar els coneixements adquirits, no tant el fet de saber-se’ls de manera teòrica o memorística.

¿Què hauria de canviar?

Però hem de tenir en compte que les PAU continuaran estant plantejades com una prova «ordenadora» per a l’accés a la universitat, que el nou model de proves haurà de seguir el que estableix el nou currículum de batxillerat i que, finalment, no s’ha anunciat cap canvi respecte a la ponderació de les matèries segons el grau universitari que es vulgui cursar.

El que hauria de canviar és la pressió i l’estrès associats a aquest ritu d’iniciació: evitem aquesta sensació falsa que pesa més l’examen que una mitjana de dos cursos.