Amb aquesta calor, ¿se’ns fonen les neurones?

L’estiu té molts beneficis per al nostre organisme. També per al nostre cervell. Com més hores de sol, més producció de serotonina, cosa que afecta positivament el nostre estat d’ànim. La llum solar estimula la producció de la coneguda com a vitamina del sol, la vitamina D, amb múltiples beneficis per a la salut. Però no tot són alegries: hi ha un límit de calor a partir del qual el nostre cervell no funciona correctament: els 40 ℃.

Els éssers humans som homeotèrmics. És a dir, gràcies al nostre hipotàlem –regió del cervell que regula la temperatura– som capaços de mantenir una temperatura constant d’uns 37 ℃, independentment de la temperatura ambiental. Però quan el nostre cos arriba a temperatures per sobre dels 40 ℃, l’hipotàlem deixa de funcionar correctament i no controla el nostre sistema natural de refredament, la transpiració (la suor). És llavors quan podem patir un cop de calor.

L’atenció, l’equilibri i el son, desatesos en les onades de calor

En aquesta situació, el sistema nerviós és especialment vulnerable. Com que l’hipotàlem ha de treballar en excés per mantenir una temperatura corporal adequada, deixa en un segon pla altres funcions vitals com l’atenció, que es veu alentida.

Una cosa similar passa amb el sistema de comunicació cerebral. Els impulsos nerviosos triguen més a propagar-se i, per tant, la nostra capacitat de resposta és molt més lenta. Estem, per tant, més cansats i apàtics. Tot això afecta el nostre estat d’ànim i causa irritabilitat i confusió.

Amb la calor les proteïnes es desnaturalitzen –perden la seva estructura, es fonen– la qual cosa afecta, i molt, les neurones. Tot aquest procés, a més, desencadena una resposta inflamatòria que modifica l’homeòstasi (equilibri) del teixit nerviós. La raó és que les altes temperatures afecten la barrera hematoencefàlica que protegeix el nostre sistema nerviós central, i alteren aquest equilibri. En concret, hi ha un tipus específic de neurones especialment sensibles, les cèl·lules de Purkinje. Aquestes neurones es troben al cerebel, i són responsables de la funció motriu. Per això un dels símptomes característics d’un cop de calor és la debilitat motriu amb afectació greu de la coordinació i l’equilibri.

Les altes temperatures també fan que descansem pitjor. Una altra de les funcions de l’hipotàlem és regular els cicles de son i vigília. Per a això, es guia per la informació que li arriba de l’exterior com la quantitat de llum i la temperatura, que indiquen al cervell quan s’ha d’induir el son.

Les altes temperatures confonen l’hipotàlem, i es produeix una hiperexcitació del cervell, així que ens costa més agafar el son. No oblidem que el nostre sistema nerviós aprofita les hores de son per realitzar funcions de manteniment necessàries per al seu correcte funcionament. És el que anomenem un son reparador.

Un altre dels problemes associats a les altes temperatures és la deshidratació. Quan està per sobre del 2% del pes corporal pot conduir a alteracions greus com la pèrdua de memòria a curt termini, somnolència i fatiga muscular. A més, afavoreix que les toxines no s’eliminin correctament i s’acumulin en el nostre organisme.

¿Se’ns congela el cervell amb les begudes fredes?

Si arribats a aquest punt vostè està pensant que una possible solució a la calor seria prendre una beguda ben freda, ¡compte! perquè al nostre cervell no li agraden gens els canvis bruscos de temperatura. Al beure-la, pot patir una cefalea per crioestímul o, dit d’una altra manera, una sensació forta de mal de cap al prendre una cosa freda. Se’ns congela el cervell. La resposta a aquest efecte és senzilla. Estem confonent el sistema circulatori, que al seu torn fa tornar boig el cervell. I el cervell respon amb un toc d’atenció en forma de dolor.

Ja hem vist que el nostre organisme és capaç de regular la temperatura corporal. Quan fa fred els nostres vasos sanguinis perifèrics es contrauen. És el que anomenem vasoconstricció. Així la sang circula lluny de la pell i es pot mantenir millor la calor corporal.

Quan fa calor, els vasos perifèrics es dilaten. Això és la vasodilatació. Així, a l’expandir-se i ser més a prop de la pell s’afavoreix la transferència de calor fora del cos. ¡Suem! i així controlem la nostra temperatura corporal.

A l’estiu els capil·lars tendeixen a estar dilatats per expulsar la calor del cos. Però si de sobte prenem una cosa freda, els vasos sanguinis passen ràpidament de la dilatació normal per eliminar calor a la contracció pel fred del que estem prenent. El resultat final és que el sistema circulatori no sap com actuar amb tant tragí de calor i fred.

Aquests canvis en el flux sanguini són detectats pels receptors del dolor que hi ha al paladar i el coll, que comuniquen amb el cervell a través del nervi trigemin, que envia informació sensorial del que passa al cap. Una porció del trigemin s’estén per la part mitjana de la cara i el front, per això el cervell interpreta que hi ha un problema i es produeix aquesta sensació de dolor punxant. És el que anomenem un dolor referit: es produeix al paladar o al coll, però ho notes al cervell.

Però no cal tenir por. Realment el cervell no sent dolor, és només una sensació que passa de seguida. Per evitar-ho, cal menjar o beure a poc a poc per acostumar el paladar a aquest canvi de temperatura.

Tot i que tothom té un nervi trigemin, no tothom experimenta aquesta congelació cerebral. És possible que els nervis d’algunes persones siguin més sensibles que els d’altres. De fet, els que experimenten congelació cerebral també poden ser més propensos a patir migranyes.

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

En conclusió, protegeix el teu cervell de la calor, però compte amb el mètode que fas servir. Tot i que una beguda freda o un gelat bé mereixen uns segons de dolor.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.