The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Està justificat el tancament de parcs durant l’onada de calor?
L’objectiu de la clausura és reduir el risc que les persones puguin patir danys per la caiguda de branques o arbres pels efectes de les altes temperatures a l’arbratge urbà
La contaminació acústica, l’ozó, els derivats del nitrogen i les petites partícules en suspensió són algunes de les variables que s’utilitzen per prendre el pols de la salut ambiental de les ciutats. Cada vegada és més clar que són la causa d’un important nombre de morts prematures.
A més, ara s’hi sumen les defuncions degudes a les altes temperatures, episodis que cada vegada seran més habituals a causa de la crisi climàtica.
Enmig de les onades de calor que han colpejat aquest estiu bona part d’Europa, algunes ciutats han decidit obrir durant més hores els parcs, entenent que eren excel·lents refugis climàtics per als ciutadans. Mentrestant, d’altres han pres la decisió de tancar-los.
L’objectiu de la clausura és reduir el risc que les persones puguin patir danys per la caiguda de branques o arbres pels efectes de les altes temperatures a l’arbratge urbà. Però ¿està prou justificada aquesta decisió?
El paper dels parcs davant la crisi climàtica
S’entén per parc aquella parcel·la urbana, tancada en el seu perímetre, que conté espècies vegetals, entre les quals dominen els arbres.
Inicialment, els parcs es valoraven com a simples espais per a l’oci i esbarjo de la ciutadania. En l’actualitat gaudeixen de
més consideració, i se’n valoren els importants serveis de què proveeixen les persones. La regulació climàtica n’és un dels més destacables.
Quan presenten una important cobertura arbòria, aquests oasis urbans poden arribar a reduir la temperatura a l’estiu fins a 12 ºC, cosa que suposa una diferència significativa respecte a la calor emesa per paviments i façanes.
Sembla, doncs, evident que els parcs proveeixen d’unes condicions de confort climàtic adequades per a aquells moments classificats com d’alt risc per calor. En conseqüència, aquests espais verds es consideren ja com a refugis climàtics urbans.
Caiguda sobtada de branques
El fenomen conegut com a caiguda sobtada de branques a l’estiu es descriu com el despreniment ocasional durant o després de caloroses tardes d’estiu de branques aparentment sanes d’arbres madurs.
La descripció més acceptada d’aquest fenomen n’enumera tres circumstàncies bàsiques: l’aparició de pluges fortes després d’un període llarg de sequera, l’absència de defectes evidents i que els arbres siguin madurs.
Durant els estius, s’han assenyalat casos de fractures de branques d’arbres atribuïdes al fenomen de caiguda sobtada.
La simple descripció dels successos ha portat a ràpids diagnòstics que han servit per justificar des del tancament de parcs fins a grans campanyes de poda, per salvaguardar així la seguretat dels transeünts.
La majoria d’aquestes respostes es basen en simples valoracions de camp, sense arribar a analitzar-ne les causes reals i obviant els possibles motius de les fractures.
La forta arquitectura arbòria
Els arbres es construeixen dia a dia com a resposta a diferents impactes, sempre sota el principi del mínim esforç i la llei del mínim de Liebig.
D’aquesta manera, l’arquitectura arbòria es modela a base de càrregues extraordinàries dins d’uns marges de seguretat. Aquest modelatge li confereix més robustesa de la que es podria esperar.
És inusual que els arbres presentin fracassos estructurals de forma natural, però la ciutat suposa un ambient tan hostil que comporta respostes més febles de les que es donen a la natura.
Només amb anàlisis detallades de les fractures als arbres urbans s’obté informació valuosa sobre els factors que hi han pogut influir. En conseqüència podran adoptar-se les decisions de gestió més adequades per evitar errors, identificar els defectes abans que es produeixi el fracàs estructural i prevenir danys.
Causes de les fractures
En els estudis que hem portat a terme sobre fractures en arbres amb un diagnòstic inicial que les vinculava a la caiguda sobtada de branques a l’estiu hem constatat que no es complien les condicions prèvies que així les identificaven.
El que sí que s’ha observat amb caràcter general és que hi ha un fracàs de l’arbratge a causa de causes derivades generalment d’una gestió inadequada, en especial, l’alta compactació de l’entorn i pràctiques inapropiades de podes, que promouen la colonització per fongs, el buidatge de branques, un alt percentatge de fusta necrosada, la presència d’esquerdes, etc.
Després d’una primavera càlida i plujosa és d’esperar un augment en el nombre de branques i fulles i, per tant, un increment del pes de la copa, així com una superfície més gran exposada al vent. En conseqüència, augmenta la probabilitat de fractura en els punts més fràgils. Possiblement la força de ratxes de vent i un descens de la humitat de la fusta, com a última variable, són el desencadenant de la ruptura final en els casos observats.
Per tant, sembla que certes condicions ambientals poden accelerar el procés de fallada a causa d’un debilitament estructural anterior, on per diverses raons hi havia clivellaments interns i/o desconnexions provocades per altres tensions. En conseqüència, no hi ha cap justificació que faci pensar en una ruptura per caiguda sobtada de branques a l’estiu.
¿Quin és el risc?
Sense dades estadístiques específiques de successos associats a fractures d’arbres o branques durant les onades de calor a Espanya, podríem considerar-los com un risc quotidià.
El Grup Nacional de Seguretat de l’Arbratge del Regne Unit estima que la probabilitat d’accidents associats a la caiguda de branques és similar a la de ser abatut per un llamp, una per cada 10 milions.
L’Autoritat de Salut i Seguretat britànica suggereix que un risc de mort d’un per cada un milió anualment constitueix la línia divisòria entre el que és tolerable i el que és acceptable. Aquest «baix nivell de risc» correspon a moltes activitats quotidianes, com viatjar amb avió o utilitzar electricitat.
National Tree Safety Group (2011) Quan augmenti la calor, obrim els parcs
És convenient insistir que l’arbratge es constitueix avui com l’eix bàsic de la infraestructura verda urbana. Per evitar incidents, l’ideal és fer una gestió adequada i portar a terme plans d’inspecció abans dels moments crítics, és a dir, previs a l’estiu i a l’hivern.
Els parcs i boscos urbans resulten essencials per a l’adaptació i mitigació dels efectes de la crisi climàtica i de l’illa de calor urbana, a més d’aportar molts altres beneficis.
En conclusió, sembla obvi que, davant una onada de calor, resulta més convenient obrir els parcs a la ciutadania que tancar-los. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesÁngel Enrique Salvo Tierra, professor de Botànica i Planificació i Ordenació Territorial, Universitat de Màlaga i Luis Alberto Díaz-Galiano Moya, arboricultura. Gestió integral d’arbratge urbà, Universitat de Màlaga
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
