The Conversation Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
Alerta a la Xina per un nou virus que afecta humans: ¿ens hem de preocupar?
La troballa del ‘Langya henipavirus’, i la seva associació a una malaltia amb múltiples símptomes en humans, justifica una investigació més gran i vigilància d’aquest nou virus
El 4 d’agost passat, la revista The New England Journal of Medicine va publicar un estudi que alertava de la detecció, a les províncies xineses de Henan i Shandong, d’almenys 35 persones infectades amb un nou tipus d’Henipavirus. És una mala notícia.
Entre els molts virus infecciosos emergents, el gènere henipavirus, pertanyent a la família Paramyxoviridae, és de particular preocupació a causa de les altes taxes de mortalitat en humans que presenten alguns membres del gènere, com els virus Hendra (HeV) i Nipah (NiV).
Microbiòlegs en alerta
El recent descobriment de nombrosos henipavirus en ratpenats i rosegadors salvatges –inclosos els virus Cedar (CedV), Kumasi (KuV) i Mojiang (MojV)– i l’evidència que poden infectar les poblacions humanes, han elevat encara més la preocupació respecte a la seva diversitat i als seus potencials zoonòtics, patògens i pandèmics.
Des del 2012 han sigut descoberts, en diverses anàlisis virals realitzades per molts grups d’investigació internacionals, almenys 20 clades divergents d’henipavirus. Tal situació revela que l’univers d’aquest tipus de microorganismes encara és completament desconegut per a nosaltres. De nou, és una mala notícia.
Un ampli ventall de símptomes
Alguns henipavirus són patògens zoonòtics –transmesos per animals– que causen dificultat respiratòria aguda greu i malalties neurològiques en humans. El nou henipavirus ha sigut denominat Langya henipavirus (LayV), està relacionat filogenèticament amb el virus Mojiang i va ser descobert durant la vigilància sentinella de pacients febrils amb un historial recent d’exposició a animals a l’est de la Xina.
Els símptomes que provoca inclouen febre, cansament, tos, anorèxia, miàlgia, nàusees, vòmits, leucopènia (disminució de glòbuls blancs), trombocitopènia (dèficit de plaquetes) i deteriorament de la funció hepàtica i renal.
La musaranya, sospitosa número u
La possibilitat de sigui un virus d’origen zoonòtic va impulsar a analitzar 25 espècies de petits animals salvatges. L’ARN del Langya henipavirus va ser detectat predominantment en musaranyes (27%). Aquesta troballa suggereix que la musaranya pot ser un reservori natural del virus. Per convergència evolutiva, aquest animal s’assembla a un petit ratolí de morro allargat, però en realitat no és un rosegador.
El 2021 van ser descoberts a Corea del Sud dos nous henipavirus aïllats de musaranyes del gènere Crocidura. Les musaranyes són un dels grups de mamífers més grans i abundants del món, i les espècies del gènere Crocidura constitueixen reservoris naturals que transporten patògens perjudicials per als humans. Estan àmpliament distribuïdes en hàbitats com àrees rurals, camps agrícoles i boscos.
De fet, recentment han sigut identificats a Alemanya diversos casos de pacients amb encefalitis causada pel virus de la malaltia de Borna 1, transmès per musaranyes. A més, aquestes allotgen altres patògens zoonòtics, inclosos arenavirus, coronavirus, hantavirus, rotavirus i hepadnavirus.
¿Es transmet entre humans?
En l’anàlisi actual, el rastreig de contactes de 9 pacients amb 15 membres familiars pròxims no va revelar transmissió del Langya henipavirus per contacte estret. De tota manera, la mida de mostra de l’estudi és massa petita per determinar si el virus es pot transmetre de persona a persona.
Sens dubte, la troballa del Langya henipavirus, i la seva associació a una malaltia amb múltiples símptomes en humans, justifica una investigació més gran i vigilància d’aquest nou virus.
A més, els estudis metagenòmics i la vigilància contínua en petits mamífers de potencials nous virus patògens humans brinden pistes per establir estratègies preventives i de mitigació contra noves malalties infeccioses emergents i reemergents.
Notícies relacionades
Raúl Rivas González, catedràtic de Microbiologia, Universitat de Salamanca
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
