The Conversation
El 58% de les malalties infeccioses humanes poden empitjorar amb el canvi climàtic
El canvi climàtic pot agreujar un 58% de les malalties infeccioses amb què l’ésser humà entra en contacte arreu del món, des dels virus comuns transmesos per l’aigua fins a malalties mortals com la pesta, segons mostra la nostra nova investigació.
Un equip de científics especialistes en medi ambient i salut hem revisat dècades de documents científics sobre tots els patògens coneguts per crear un mapa dels riscos humans agreujats pels perills relacionats amb el clima.
Les xifres són sorprenents. De 375 malalties humanes, vam descobrir que 218, més de la meitat, es poden veure afectades pel canvi climàtic.
Les inundacions, per exemple, poden propagar l’hepatitis. L’augment de les temperatures pot ampliar la vida dels mosquits portadors de la malària. Les sequeres poden atraure rosegadors infectats amb hantavirus a les comunitats a la recerca d’aliment.
Atès que el canvi climàtic influeix en més de 1.000 vies de transmissió com aquestes i els riscos climàtics augmenten en l’àmbit mundial, hem arribat a la conclusió que esperar que les societats s’adaptin amb èxit a totes no és una opció realista. El món haurà de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que impulsen el canvi climàtic per reduir aquests riscos.
Cartografia dels riscos climàtics per a la salut
Per poder prevenir les crisis sanitàries mundials, la humanitat necessita conèixer a fons les vies i la magnitud amb què el canvi climàtic podria afectar les malalties causades per patògens.
Ens hem centrat en 10 perills relacionats amb el clima vinculats a l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle: escalfament atmosfèric, onades de calor, sequeres, incendis forestals, fortes precipitacions, inundacions, tempestes, augment del nivell del mar, escalfament dels oceans i canvi de l’escorça terrestre. A continuació, vam buscar estudis en què es discutissin observacions específiques i quantificables sobre l’aparició de malalties humanes relacionades amb aquests perills.
En total, vam revisar més de 77 000 articles científics. D’aquests, 830 tenien un risc climàtic que afectava una malaltia específica en un lloc i/o període de temps concret, cosa que ens va permetre crear una base de dades de perills climàtics, vies de transmissió, patògens i malalties. Un mapa interactiu de totes les vies entre el perill i el patogen està disponible en línia.
El major nombre de malalties agreujades pel canvi climàtic es deu a la transmissió per vectors, com els mosquits, els ratpenats i els rosegadors. Quant al tipus de perill climàtic, la majoria es va associar a l’escalfament atmosfèric (160 malalties), les fortes precipitacions (122) i les inundacions (121).
Vam trobar quatre formes clau en què els perills climàtics interactuen amb els patògens i els éssers humans:
1) Acostament dels patògens a les persones.
En alguns casos, els perills relacionats amb el clima estan canviant les àrees de distribució dels animals i organismes que poden actuar com a vectors de malalties patògenes perilloses.
Per exemple, l’escalfament i els canvis en els patrons de precipitació poden alterar la distribució dels mosquits, que són vectors de nombroses malalties patògenes humanes. En les últimes dècades, els canvis geogràfics en els brots de malalties transmeses per mosquits, com la malària i el dengue, s’han relacionat amb aquests riscos climàtics
2) Acostament de les persones als agents patògens.
Les catàstrofes climàtiques també poden alterar els patrons de comportament dels éssers humans de manera que augmentin les seves possibilitats d’estar exposats als patògens. Per exemple, durant les onades de calor, la gent sol passar més temps a l’aigua, cosa que pot provocar un augment dels brots de malalties transmeses per l’aigua.
En particular, les infeccions associades a vibrions van augmentar substancialment a Suècia i Finlàndia després d’una onada de calor al nord d’Escandinàvia el 2014.
3) Potenciació dels patògens.
En alguns casos, els perills relacionats amb el clima han donat lloc a condicions ambientals que poden augmentar les oportunitats perquè els patògens interactuïn amb els vectors o incrementar la capacitat dels patògens per causar malalties greus en els éssers humans.
Per exemple, l’aigua estancada que deixen les fortes precipitacions i les inundacions pot proporcionar un caldo de cultiu per als mosquits, el que condueix a un augment de la transmissió de malalties com la febre groga, el dengue, la malària, la febre del Nil Occidental i la leishmaniosi.
Els estudis han demostrat que l’augment de les temperatures també pot contribuir perquè els virus es tornin més resistents a la calor, cosa que es tradueix en un augment de la gravetat de la malaltia, ja que els patògens s’adapten millor a la febre del cos humà.
Per exemple, algunes investigacions suggereixen que l’augment de les temperatures globals està conduint a més tolerància al caliu dels patògens fúngics. La sobtada aparició en múltiples continents d’infeccions humanes resistents al tractament del Candida auris, un fong que abans no era patogen per a l’ésser humà, s’ha associat a l’augment de les temperatures globals. Així mateix, s’ha demostrat que els fongs dels entorns urbans són més tolerants a la calor que els de les zones rurals, que solen ser més fredes.
4) Debilitament de la capacitat del cos per fer front als patògens.
Els perills relacionats amb el clima poden afectar la capacitat del cos humà per fer front als patògens de dues maneres fonamentals. Poden obligar les persones a viure en condicions perilloses, com quan els danys causats per les catàstrofes porten les persones a viure en condicions d’aglomeració que no poden tenir un bon sanejament o augmentar la seva exposició als agents infecciosos.
Els perills també poden reduir la capacitat del cos per lluitar contra els patògens, per exemple a través de la desnutrició, per exemple. Viure en condicions de perill climàtic també pot induir un augment de la producció de cortisol a causa de l’estrès, el que porta a una reducció de la resposta immunitària del cos humà.
Què fer al respecte
El canvi climàtic representa una important amenaça per a la vida, la salut i el benestar socioeconòmic dels éssers humans. El nostre mapa mostra la magnitud d’aquesta amenaça. Segons la nostra opinió, per reduir el risc, la humanitat haurà de posar fre a les emissions de gasos d’efecte hivernacle causades per l’home que alimenten l’escalfament global.
Notícies relacionades
Tristan McKenzie, Postdoctoral Researcher in Marine Science, University of Gothenburg; Camilo Mora, Associate Professor of Biology, University of Hawaii i Hannah von Hammerstein, Ph.D. Candidate in Geography and Environmental Science, University of Hawaii
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.
