The Conversation Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Percebem els colors de forma diferent segons la llengua que parlem?
Investigacions recents demostren que hi ha un cert impacte de la llengua materna sobre el processament dels colors. Però, amb un entrenament ràpid, qualsevol persona pot ampliar el seu vocabulari cromàtic i aprendre amb facilitat a discriminar entre matisos
La vida és una tómbola de llum i de color, com diu la cançó. Quan obrim els ulls, apareix immediatament davant nostre un món tenyit d’infinitat de colors. Però no són una mera decoració del nostre món visual: ens permeten identificar els objectes, els materials i les substàncies del nostre entorn. A més, faciliten la comunicació amb altres persones. Podem diferenciar un plàtan madur d’un altre d’encara verd. O demanar en una botiga la talla quaranta de les sabates vermelles de l’aparador.
El nom del rosa
Tot i que el nombre de matisos cromàtics que podem percebre és descomunal, la funció comunicativa dels colors promou que s’utilitzi només un limitat nombre de vocables que s’hi refereixen. Aquest fenomen es coneix com a categorització del color, és a dir, l’agrupament de matisos en una mateixa categoria associada a una paraula: verd, vermell, blau, rosa...
És una mostra que el món dels colors, com molts altres aspectes de la percepció, es pot veure afectat per influències culturals i per les nostres experiències d’aprenentatge.
La neu dels esquimals
Segur que alguna vegada ha llegit que els esquimals són capaços de discriminar molts tipus diferents de neu ja que en la seva llengua (l’inuit) disposen de desenes de termes per referir-se a aquest estat físic de l’aigua. Tanmateix, es tracta d’un mite pseudocientífic popularitzat en la primera meitat del segle XX pel lingüista Benjamin Whorf.
Whorf era un ferm defensor que la llengua que aprenem afecta dràsticament la forma en què percebem, recordem i pensem el món, hipòtesi que s’anomena determinisme lingüístic.
En realitat, la llengua inuit únicament disposa de quatre vocables bàsics per a la neu, i de la seva combinació se’n deriven uns quants més. En català, per exemple, només tenim un terme per a la neu, però mitjançant la unió amb altres paraules també es pot discriminar entre diferents estats d’aquesta, com aiguaneu, neu pols, neu primavera o neu dura. D’aquesta forma, els esquiadors catalanoparlants no necessiten aprendre la llengua inuit per poder percebre i comunicar totes aquestes gradacions de la neu.
Com empaquetem els colors
¿Podem descartar llavors que la nostra llengua materna influeix en com percebem els colors? La forma en què els empaquetem en categories ha sigut un camp de proves molt actiu per contrastar la hipòtesi del determinisme lingüístic.
L’estudi clàssic dels antropòlegs Brent Berlin i Paul Kay (1969) va suposar una aportació molt rellevant en aquest camp. Aquests autors van investigar els vocables per anomenar colors en cent llengües de tot el món i van observar que els termes cromàtics no es repartien de forma arbitrària entre els idiomes, sinó seguint una jerarquia predictible. Si una llengua només té dos vocables de color, llavors aquests són el blanc i el negre. Si en té tres, seran el blanc, el negre i el vermell. Amb cinc termes, s’hi afegeixen el verd i el groc. I així successivament.
En definitiva, en contra de la hipòtesi de la relativitat lingüística, el que es troba és un patró universal que pivota al voltant dels sis colors bàsics que proposen les teories de la percepció cromàtica: blanc, negre, blau, groc, verd i vermell.
En català, com en anglès, només disposem d’un terme bàsic per al·ludir als colors blavosos. Tanmateix, en llengües com el rus, el grec o el turc compten amb vocables diferents per referir-se a la tonalitat clara –o celest– i fosca. Per exemple, en grec, els termes són ghalazio (blau clar) i ble (blau fosc).
Per als grecs, els russos i els turcs el blau cel i el blau fosc són colors diferents. Shutterstock / Vector_Up Diversos estudis han mostrat que els parlants d’aquestes llengües diferencien amb més rapidesa i seguretat entre blau clar i fosc. A més, exageren les diferències perceptives entre matisos intermedis en comparació amb parlants d’anglès o català, com si per ells fossin colors més distants.
Altres resultats similars amb diverses categories cromàtiques permeten concloure que l’empaquetament que cada llengua fa per posar nom als colors influeix en la forma que aquests són percebuts i recordats pels seus parlants.
Llavors, ¿veiem com parlem?
Les investigacions recents demostren que, efectivament, hi ha un cert impacte de la llengua materna sobre el processament dels colors. Tanmateix, aquest relativisme és lluny del rotund determinisme lingüístic que proposava Whorf.
De fet, amb un entrenament ràpid, qualsevol persona pot ampliar el seu vocabulari cromàtic i aprendre amb facilitat a discriminar entre matisos diferents de blau o qualsevol altre color, com diversos estudis han mostrat. De la mateixa forma, fins i tot persones que no estan familiaritzades amb els subtipus de neu poden aprendre a discriminar-los i adjudicar-los un nom, com fan els esquimals o els esquiadors.
Curiosament, en un treball amb parlants de grec que havien viscut una llarga temporada al Regne Unit, es va trobar que eren més propensos a confondre el ghalazio i el ble per la influència de la llengua anglesa, que, com hem vist, els agrupa en una sola categoria lingüística.
En definitiva, la flexibilitat del nostre sistema perceptiu ens permet ajustar-nos a l’entorn de manera adaptativa per continuar disfrutant de la tómbola de llum i de color.
Notícies relacionades
Pedro Raúl Montoro Martínez, Professor Titular del Departament de Psicologia Bàsica I, UNED, Madrid, UNED - Universitat Nacional d’Educació a distància
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
