The Conversation Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El consum d’aliments ultraprocessats augmenta les possibilitats de patir Alzheimer
En espera de noves investigacions, dos estudis apunten que la ingesta d’aquests aliments estaria relacionada amb l’empitjorament de les funcions cognitives i el desenvolupament de la malaltia.
Quan llancem una moneda a l’aire, sabem que hi ha un 50% de probabilitats que surti cara i un altre 50% que surti creu. Aquesta és la mateixa sensació que tenim davant l’amenaça de tenir algunes malalties, incloent-hi les demències, com l’Alzheimer. No sabem si ens tocarà a nosaltres o no, i creiem que hi ha tantes probabilitats que passi una cosa com l’altra.
Per bé o per mal, aquest càlcul en realitat no resulta tan fàcil respecte a l’Alzheimer. Els científics encara no entenen completament què desencadena la malaltia ni per què es desenvolupa. És probable que, igual com passa amb altres trastorns associats a trastorns del metabolisme, les causes en siguin moltes.
Tenim a l’abast prevenir-lo
Els factors que influeixen en el seu desenvolupament inclouen canvis al cervell relacionats amb l’edat i condicionants genètics, ambientals i d’estil de vida. La importància de qualsevol d’aquests condicionants per augmentar o disminuir el risc pot diferir d’una persona a l’altra, però com més n’acumulem, més elevada serà la probabilitat de patir-lo.
Els factors de risc associats a l’Alzheimer es divideixen en dos grans grups: els no modificables –entre els quals, els genètics i l’envelliment– i els modificables. Atès que (de moment) no podem fer res per canviar la nostra edat i la nostra genètica, els segons són els més importants per a la prevenció de la malaltia. I entre els quals, la dieta.
Una concatenació de dissorts
En principi, la influència del que mengem es fonamenta en el seu efecte sobre l’obesitat, la diabetis i els trastorns cardiovasculars, que són al seu torn factors de risc per a l’Alzheimer. És a dir, una nutrició deficient augmenta les probabilitats de tenir aquestes malalties, i tenir-les –o els seus factors de risc associats– incrementen alhora les paperetes que ens toqui una demència. Per aquest motiu, des de fa molts anys s’ha suggerit que la dieta estava íntimament relacionada amb el risc de patir Alzheimer.
Així, diversos estudis observacionals han mostrat que el consum de greixos saturats, grasses trans i sucre està fortament associat amb la probabilitat de desenvolupar aquesta estesa malaltia. Per contra, els aliments que protegeixen dels factors intermedis també ens allunyen d’aquesta demència.
Menú antioxidant i antiinflamatori
Entre els quals, trobem les verdures i fruites, la fruita seca i el peix, principalment per la presència de substàncies antioxidants i antiinflamatòries, com les vitamines C i E, els polifenols i els àcids grassos omega-3.
Així mateix, el consum d’oli d’oliva verge s’ha associat amb millores en la memòria visual i la fluïdesa verbal en pacients amb demències. D’aquesta manera, podem trucar la moneda perquè caigui més vegades per la cara de la protecció que per la creu del risc.
Greixos saturats, sucre o sal solen ser també constituents habituals dels aliments ultraprocessats, per allò que serien candidats a contribuir a l’aparició d’aquesta malaltia. És més, hi comença a haver abundant evidència científica que mostra que el consum d’aquest tipus de productes contribuiria al desenvolupament de les malalties que són factors de risc per a l’Alzheimer.
Primeres evidències empiríques
Tanmateix, fins al juliol passat no existien estudis que avaluessin directament la relació entre aquest tipus d’aliments i l’aparició de la malaltia. Ara tenim ja dues treballs observacionals, que van fer servir la classificació NOVA d’ultraprocessats, la més reconeguda a nivell mundial per la comunitat científica.
El primer, amb dades de 3.632 persones nord-americanes més grans de 60 anys, va trobar que el 53% de la ingesta total d’energia de la seva dieta procedia d’ultraprocessats. A més, els investigadors van observar que el seu consum s’associava amb una pitjor fluïdesa verbal, tot i que no amb altres proves cognitives.
El segon va incloure 72.083 participants, de 55 anys o més, que no patien demència a l’inici de l’estudi. Els investigadors van fer servir les dades procedents de l’estudi UK Biobank del Regne Unit. El resultat principal mostra que un increment del 10% en el consum d’ultraprocessats augmenta el risc de tots els tipus de demència en un 25%, i el d’Alzheimer, en un 14%.
A l’espera de nous (i millors) estudis
Aquest descobriment crida l’atenció i està recolzat per una mostra molt extensa. Malgrat això, l’estudi té algunes debilitats que mereixen la nostra atenció. Per exemple, per avaluar el consum d’ultraprocessats només es va fer servir un qüestionari de record de 24 hores, que va ser administrat en quatre ocasions durant 2 anys. Aquests qüestionaris recullen els aliments que cada individu ha menjat el dia anterior.
Mesurar la ingesta dietètica és difícil i no hi ha un únic instrument que sigui òptim per a tots els àmbits. Per això, se sol aconsellar la combinació d’alguns.
En particular, l’esmentat recordatori de 24 hores, a causa de la seva dependència de la memòria recent del subjecte d’estudi, no està recomanat per a avis o subjectes menors de 12 anys. Així doncs, crida poderosament l’atenció que s’hagi fet servir com a únic instrument en una investigació sobre demències, tenint en compte que un dels símptomes clau és, precisament, la dificultat per recordar esdeveniments recents.
En qualsevol cas, i malgrat les seves debilitats, aquests dos primers estudis sobre ultraprocessats i l’Alzheimer apunten en la mateixa direcció: el consum d’aquests aliments estaria relacionat amb l’empitjorament de les funcions cognitives i el desenvolupament de la malaltia.
Caldrà esperar a tenir evidències més sòlides, però, si es confirmen els resultats, tindríem a la nostra mà una manera més de fer trampes a la moneda perquè caigui del costat de la protecció. Una manera tan simple, però alhora tan complicada, com és reduir la presència d’aliments ultraprocessats en la nostra dieta.
Notícies relacionades
Javier Sánchez Perona, Científic Titular del CSIC i Professor Associat de la Universitat Pablo de Olavide, Institut del Greix (IG-CSIC)
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
