The Conversation Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Isabel II ¿Per què ens afecta la mort d’algú a qui no coneixem personalment?
En lloc de recordar la nostra relació personal amb un ésser estimat, quan una figura pública mor ens recolzem en experiències compartides amb tota una comunitat de persones, i el dol és col·lectiu
La mort de la reina Isabel II d’Anglaterra ha provocat mostres de dolor arreu del món: des de la gent que ha acudit a les portes del palau de Buckingham, la seva residència a Londres, fins a les condolences de líders mundials, passant per reflexions particulars de persones anònimes a les xarxes socials sobre el que va significar per a ells.
És obvi que una majoria d’aquestes persones mai han conegut en persona la reina Isabel II.
¿En quina mesura és diferent aquesta expressió col·lectiva de dol cap a algú que mai vam conèixer de la d’una persona pròxima?
Existeixen punts en comú, però també grans diferències. Existeix, a més, un debat emergent sobre com ha de ser recordada la seva figura, cosa que pot complicar el procés de dol.
¿En quina mesura és el mateix dol?
Sentir la mort d’algú suposa reflexionar sobre la nostra connexió amb ells al llarg de la seva vida, i els llaços que vam establir, que han deixat d’existir.
Tot i que la reina no era part de la nostra família, molts «vam créixer» amb ella. Al llarg del seu regnat, de 70 anys de durada, ha sigut part de les nostres vides –i de les dels nostres pares i avis. Aquestes connexions intergeneracionals ens fan sentir que la «coneixem».
En l’àmbit internacional, ens hem preparat per a la seva mort des de fa temps. Fa anys que els mitjans tracten els temes de la seva avançada edat, els seus problemes de salut i els plans posteriors a la seva mort.
Aquesta «familiaritat» a què ens hem habituat fa que el nostre dol s’assembli, en part, al que sentim per algú que era present en la nostra vida i se n’ha anat.
¿En què es diferencia?
Alhora, el dol per una persona que no coneixem personalment, com la Reina, pot ser molt diferent.
Al no tenir una connexió personal amb aquest individu, no tenim anècdotes personals o experiències directes. No tenim records per rescatar. Ens és difícil crear-nos una imatge de qui era realment, o del que va significar per a nosaltres, al ser tan lluny del nostre abast.
En lloc de recordar la nostra relació personal amb un ésser estimat, quan una figura pública mor ens recolzem en experiències compartides amb tota una comunitat de persones, i el dol és col·lectiu. Això influeix en la nostra manera de compartir el dol a internet.
Un dol discutible
La majoria de nosaltres no vam conèixer Isabel II en persona. La nostra percepció d’ella (la seva personalitat, les seves característiques) no està basada en fets.
Per exemple, el nostre record es veu influït per la nostra edat, les nostres postures polítiques, o si la nostra vida ha patit l’impacte del colonialisme.
Aquest «estira-i-arronsa» sobre com hem de recordar la figura d’Isabel II –al Regne Unit, als països pertanyents a la Commonwealth i en general arreu del món– es desenvolupa davant els nostres ulls a les xarxes socials. Quan persones molt diferents comparteixen la seva reacció a la mort de la reina, el dol que sentim es veu influït.
Ens podem arribar a preguntar, per exemple, si hem de sentir l’esmentat dol, o qui té dret a fer-lo públic, o fins i tot si estar en contra del dol per si mateix i manifestar-lo és una cosa apropiada.
Cal fer lloc a aquestes diferents reaccions a la seva mort.
¿Quin és el paper dels mitjans?
Els mitjans tenen un paper protagonista en com vivim el dol.
Les actualitzacions en temps real, la cobertura constant, ens han permès estar preparats per a la mort de la reina molt abans que s’anunciés la mort en si mateixa.
Continuar així, en primera línia, els esdeveniments, i les consegüents expressions públiques de dol, pot ser per a alguns un detonant negatiu.
Per als qui han perdut algú pròxim recentment –o fins i tot, fa anys– aquesta cobertura exhaustiva portarà records de com va ser la mort del seu ésser estimat.
Les restriccions durant la pandèmia pot haver-los robat l’oportunitat d’oferir la cura merescuda a la persona morta, o fins i tot atendre el seu funeral.
La cobertura dia i nit, el bombardeig d’actualitzacions, estar informats de cada pas que es fa entorn de la mort de la reina pot fer que revisquem la nostra pròpia experiència de pèrdua. I hem de ser comprensius amb aquestes reaccions.
Notícies relacionades
Sarah Wayland, Senior Lecturer Social Work, University of New England
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
