La covid-19 d’avui pot causar mort prematura anys després

En l’hemisferi nord ens acostem als mesos d’hivern i patir refredats i malalties respiratòries serà una cosa habitual. De fet, les dades a Oceania indiquen que l’onada de grip pot ser especialment agressiva el 2022-2023.

A això cal sumar-li que el més probable és que vagi unida a una altra onada de covid-19 amb les variants actuals, més eficients. Per això l’OMS ja ha avisat perquè es prenguin mesures a Europa i es reforci l’atenció primària. Ho necessitarem.

Més enllà dels habituals símptomes respiratoris (que poden anar des d’un refredat fins a una pneumònia mortal), convé prestar atenció a un altre fet preocupant: el SARS-CoV-2 i altres virus respiratoris pot desencadenar símptomes cardiovasculars.

De fet, el coneixement que tenim de les seqüeles d’altres pandèmies indica que aquests símptomes poden afectar l’esperança de vida i provocar morts prematures des de mesos a anys després.

Lliçons de pandèmies passades

Després de la grip del 1918, la literatura científica de l’època va descriure casos estranys de boira mental i fatiga crònica, dos dels símptomes associats avui dia amb la covid-19. Però a més dels símptomes habituals de la grip, la del 1918 va deixar una seqüela molt preocupant i amb efectes retardats: una onada d’infarts que va sacsejar el món entre el 1940 i el 1959. Aquesta onada era estranya, aparentment inexplicable, però avui dia ja sabem que estava associada a la prèvia pandèmia de grip. El virus havia deixat una bomba d’efecte retardat en alguns supervivents.

Aquesta onada de malalties cardiovasculars va afectar especialment homes, igual que la mateixa pandèmia de grip i ara la de covid-19. Com a possible explicació s’ha proposat que la resposta immunitària inusual en homes entre 20 i 40 anys el 1918 podria haver condicionat els supervivents a patir una mortalitat més gran en l’edat adulta.

Però és més, l’exposició prenatal al virus de la grip del 1918 s’ha associat a una possibilitat més gran de tenir malaltia cardiovascular a partir dels 60 anys.

Estudis posteriors han demostrat que la infecció pel virus de la grip augmenta el desenvolupament de les plaques ateroscleròtiques i, per tant, la possibilitat de tenir infarts. El dany a l’endoteli vascular accelera la formació de plaques i, per tant, el risc de tenir infarts.

Infecció amb SARS-CoV-2 i malaltia cardiovascular

Passats els primers mesos de pandèmia ja es van començar a recollir dades que indicaven un augment de dany cardiovascular després de la infecció amb SARS-CoV-2. Les complicacions més freqüents eren fallada cardíaca, dany al miocardi, arrítmies i síndrome coronària aguda.

Per explicar aquests símptomes s’estudien dues possibilitats i totes dues es basen en evidències consistents:

1. Una resposta immunitària desequilibrada davant la infecció vírica causa un procés inflamatori que provoca danys vasculars. La inflamació, el màxim exponent de la qual és la tempesta de citocines, provocaria vasculitis, o inflamació vascular. Així, en persones que ja presenten inici de malaltia cardiovascular, aquesta inflamació acceleraria el procés.

2. Això explicaria que les persones més afectades per covid-19 siguin aquelles que presenten problemes cardiovasculars i factors de risc com diabetis, hipertensió i hipercolesterolèmia.

3. El SARS-CoV-2 s’introdueix a les cèl·lules utilitzant la proteïna ACE2, molt present en les cèl·lules endotelials que revesteixen els vasos sanguinis. Aquesta proteïna és essencial per al funcionament del sistema cardiovascular, regulant la pressió sanguínia, el control d’electròlits, la reparació dels vasos i la inflamació.

4. Així, si el virus arriba a la sang envairà aquestes cèl·lules, provocarà dany a l’endoteli acompanyat d’inflamació, i donarà lloc a vasculitis i a trombosis, dos dels símptomes de la infecció. A més, la mateixa proteïna S genera senyals d’inflamació a les cèl·lules endotelials agreujant encara més la situació.

Augment d’avortaments en dones que pateixen covid-19

Com el SARS-Cov-2 afecta l’endoteli, és molt possible que provoqui danys irreparables en teixits altament vascularitzats, entre ells la placenta.

Això explica l’augment d’avortaments produïts en dones que han patit covid-19. De fet, els perfils de dany vascular en dones embarassades amb covid-19 són similars als trobats en casos de preeclàmpsia, un desequilibri de la pressió arterial que causa dany vascular i avortaments.

A més, altres estudis han demostrat que en embarassos primerencs el virus pot causar danys als òrgans del fetus associats amb un procés inflamatori generalitzat.

¿Vacunes i miocarditis? No hi ha evidències

L’efecte de la proteïna S sobre l’endoteli s’ha relacionat amb un possible dany vascular causat per les vacunes basades en mRNA. En aquestes vacunes, l’mRNA que contenen genera aquesta proteïna en els teixits perquè el sistema immunitari la reconegui i s’activi contra ella. Però aquest dany no ha pogut ser demostrat.

Tot i que s’intenta alarmar sobre les miocarditis associades amb les vacunes, les dades científiques no avalen aquesta por. Una recent publicació a JAMA ha demostrat que d’uns 192,5 milions de vacunats als EUA, tan sols 8,4 persones per milió van presentar símptomes de miocarditis, d’aquests tan sols 92 persones van necessitar tractaments més específics que els antiinflamatoris habituals i cap va morir.

No hi ha motiu per a tant alarmisme. Els símptomes de miocarditis informats uns dies posteriors a la vacunació són lleus i probablement indiquen una resposta inflamatòria una mica més agressiva en aquestes persones, però no un dany directe de la proteïna S. De fet els nivells de proteïna S a la sang després de la vacunació són molt baixos i el seu efecte sobre l’endoteli és transitori i desapareixen en pocs dies.

Prevenció del dany vascular, una raó més per vacunar-se

Amb totes les dades acumulades fins al moment i els precedents d’anteriors pandèmies, podem concloure que la covid-19, igual com altres infeccions respiratòries agudes, pot empitjorar malalties cardiovasculars i reduir l’esperança de vida, bé per accelerar el dany vascular o bé per generar nous danys. Aquests danys poden acabar provocant mort fins i tot mesos o anys després de la infecció.

Afortunadament, la vacunació ha demostrat ser efectiva contra aquests efectes igual com contra la covid-19. El fonament és simple: si el virus no pot arribar a la sang, no pot afectar el sistema cardiovascular.

Una raó més per no deixar que el coronavirus ens infecti sense estar preparats. La vacunació salva vides, fins i tot anys després.

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

Guillermo López Lluch, catedràtic de l’àrea de Biologia Cel·lular. Investigador associat del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament. Investigador en metabolisme, envelliment i sistemes immunològics i antioxidants, Universitat Pablo de Olavide

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.