Torna el letal virus Nipah: ¿quin perill representa?

Un nou brot del letal virus Nipah, registrat a l’estat indi de Kerala, ha fet saltar les alarmes. Fins ara hi ha sis casos confirmats, quatre dels quals estan sota tractament i dos han mort. Les autoritats sanitàries han pogut establir el punt de contacte de l’última persona infectada, un home de 39 anys que era al mateix hospital privat on la primera víctima del virus (un altre home de 47 anys) havia buscat tractament abans de morir el 30 d’agost del 2023.

L’Índia ha sigut testimoni d’almenys cinc brots de virus Nipah des del 2001, un a Bengala Occidental i quatre a Kerala. El govern d’aquest país està treballant per avaluar les mesures preventives per abordar el brot i ha elaborat una llista amb els noms de 1.080 persones que han pogut tenir contacte amb els afectats. D’aquestes, 297 són a la categoria d’«alt risc».

De moment, les autoritats han posat en marxa proves massives per aturar la propagació del virus, han restringit les reunions públiques i han tancat escoles, oficines i el transport públic. En el brot registrat també a l’estat de Kerala el 2018, de 19 persones infectades, tan sols dos van sobreviure.

Un virus extremadament perillós

El virus Nipah és un patogen zoonòtic emergent que pertany al gènere Henipavirus i a la família Paramyxoviridae i que causa encefalitis febril greu. Té RNA monocatenari (de cadena senzilla) de polaritat negativa. A causa del seu temps de generació extremadament curt i a la seva evolució més ràpida, els virus RNA mostren una probabilitat més gran d’infecció de noves espècies hostes. Són considerats un dels principals factors responsables d’entre el 25 i el 44% de les malalties infeccioses emergents recents.

Les infeccions amb el virus Nipah van ser descrites per primera vegada durant els brots epidèmics que van afectar criadors de porcs de Malàisia i Singapur entre el 1998 i el 1999. Aquest episodi no només va provocar gairebé 300 casos i més de 100 morts en humans, sinó que també va generar un impacte econòmic substancial, ja que va caldre sacrificar més d’un milió de porcs per ajudar a controlar el brot. El nom del virus prové de Sungai Nipah, un poble de la península de Malàisia on vivien els criadors de porcs que van emmalaltir d’encefalitis.

L’índex de casos mortals en els diversos brots registrats fins ara ha variat del 33% fins a aproximadament el 75%, de manera que ens enfrontem a un virus molt perillós. A més, es calcula que el 25% dels supervivents pateix deficiències neurològiques residuals.

Tot i que alguns casos d’infecció per virus Nipah poden ser asimptomàtics o lleus, la majoria dels infectats experimenten dues síndromes clíniques principals: l’encefalitis i una afectació predominantment respiratòria, totes dues amb alta mortalitat. Els símptomes inicials són similars als de la grip, amb febre alta, mal de cap i miàlgia. Alguns pacients presenten somnolència, desorientació i convulsions. Molts entren en coma.

¿Com es transmet?

Els ratpenats frugívors del gènere Pteropus, les anomenades guineus voladores, són els reservoris principals del virus i poden transmetre el patogen a través dels excrements i de la saliva. La transmissió es pot produir de ratpenats a humans o a través de porcs, que són els hostes intermediaris, però també d’humà a humà. La propagació entre persones genera preocupació sobre la possibilitat que el virus Nipah sigui capaç de causar una nova pandèmia mundial.

Hi ha tres vies de transmissió principals: el consum d’aliments contaminats, el contacte amb fluids corporals humans o animals infectats i l’exposició a gotetes o aerosols. La forma habitual de contagi en persones és mitjançant el consum d’aliments contaminats que han estat exposats als ratpenats o per contacte directe amb animals domèstics infectats –en particular porcs–, probablement a través de les membranes mucoses.

Begudes contaminades

Una de les fonts més probables d’infecció en els brots que s’han produït a Bangladesh (on el patogen va ser reconegut per primera vegada el 2001) i a l’Índia és el consum de suc de palmera datilera, molt popular en diversos països asiàtics.

Per desgràcia, també és molt apreciat pels ratpenats frugívors que a la nit sobrevolen les plantacions llepant la saba vessada per les palmeres i que els oriünds recullen a través d’un bol subjecte al tronc. Així mateix és probable que aquests animals orinin o defequin a prop del bol. Cada dia, a primera hora del matí, els venedors locals comencen a mercadejar amb el suc fresc i sense pasteuritzar, de manera que provoquen sense voler un potencial brot de virus Nipah.

En els onze brots que van sorgir a Bangladesh entre el 2001 i el 2011, 196 persones van ser infectades, de les quals 150 van morir. Aquest any, des del 4 de gener fins al 13 de febrer, van ser notificats onze casos, incloses vuit morts a dos districtes de Bangladesh. Això suposa una taxa de letalitat del 73%.

En el punt de mira

Avui dia, el virus Nipah és una amenaça preocupant i per això ha sigut classificat com a patogen de Grup de Risc 4/ BSL4, el més alt que existeix.

A més, ha sigut inclòs per l’Organització Mundial de la Salut en el pla d’investigació i desenvolupament que identifica malalties i patògens que poden causar una emergència de salut pública i no tenen tractaments i vacunes efectius. En l’actualitat, els esmentats tractaments són limitats a cures de suport, inclòs el descans, la hidratació i el maneig dels símptomes a mesura que apareixen.

A les àrees on el patogen és present i hi ha hagut brots recents, la gent hauria de tenir en compte, entre d’altres, les següents mesures preventives: rentar-se les mans regularment amb aigua i sabó; evitar el contacte amb ratpenats o porcs malalts; eludir les àrees on descansen o estan actius els ratpenats; evitar el contacte amb la sang o els fluids corporals de qualsevol persona que pugui estar infectada amb el virus o que hagi tingut contacte amb una persona infectada; i no menjar o beure productes que puguin estar contaminats per ratpenats, com la saba crua de palmera datilera, fruita crua o fruita que és a terra.

Tractaments i vacunes en marxa

Per fortuna, hi ha tractaments en desenvolupament i en avaluació que poden resultar útils per combatre les infeccions pel virus Nipah. Un d’ells és l’anticòs monoclonal humà M 102.4, que ha completat els assajos clínics de fase 1 i ha sigut utilitzat amb caràcter compassiu (autoritzat de manera excepcional), ja que ha demostrat resultats positius.

Per la seva banda, el fàrmac antiviral Remdesivir s’ha revelat eficaç en primats no humans quan ha sigut administrat com a profilaxi postexposició i pot ser complementari als tractaments immunoterapèutics.

També hi ha diverses vacunes en desenvolupament. En un assaig realitzat amb micos verds africans, una vacuna basada en el vector ChAdOx1, el mateix que va utilitzar la vacuna d’AstraZeneca contra la covid-19, va generar una forta resposta humoral i cel·lular en els simis a partir dels catorze dies posteriors a la vacunació inicial.

A més, una altra vacuna experimental contra el virus Nipah, la mRNA-1215, que està basada en ARNm, està sent provada, amb bones expectatives, en adults sans d’entre 18 i 60 anys.

Notícies relacionades

L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040

L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir

I finalment, estan en marxa assajos amb una vacuna vectorial viva, atenuada i recombinant del virus de l’estomatitis vesicular PHV02. A més, el Centre Internacional per a la Investigació de Malalties Diarreiques a Bangladesh també està estudiant uns 50 sobrevivents del virus Nipah per comprendre millor la resposta de l’organisme el virus i recolzar el desenvolupament de vacunes.

Tenint en compte les eines actuals, és possible que aviat tinguem estratègies eficaces per lluitar contra el virus Nipah.