The Conversation
L’imperi romà en què (se suposa) pensen els homes no va existir
Penso diàriament en l’Imperi romà. Potser algun dia concret he aconseguit no fer-ho, però temo que ha sigut una estranya excepció. Conec, a més, un nombre considerable de dones que també hi pensen, probablement tan sovint o més.
Això no mira de ser un al·legat matxirulo amb el típic afegitó d’«elles també ho fan...». Hi ha una explicació més simple: com a historiador de l’antiguitat he tingut l’oportunitat de conèixer un bon nombre d’historiadores, classicistes, arqueòlogues, investigadores i divulgadores expertes en l’antiga Roma. Si alguna cosa sabem els que ens dediquem a reflexionar-hi de manera professional és que es tracta d’un dels períodes històrics que més interès suscita entre les societats occidentals.
Viralitat romana a TikTok
Quan fa un any la influencer sueca Saskia Cort plantejava a Instagram la pregunta «¿què mengen i en què pensen els homes heterosexuals?» no podia imaginar que 12 mesos després desembocaria en una tendència viral de TikTok d’abast global.
Una de les seves seguidores hi va donar una resposta certament inesperada: «L’hi vaig preguntar al meu nòvio. Diu que o pensa en res o pensa en l’Imperi romà». El tema va tenir cert èxit a les xarxes i mitjans suecs el setembre del 2022, però no assoliria l’impacte global fins passat l’agost.
Llavors, el recreacionista suecGaius Flaviusva publicar un vídeo en el qual podia llegir-se en anglès: «Senyores, moltes no s’adonen de la freqüència amb què els homes pensen en l’Imperi romà. Preguntin-ho al seu marit/nòvio/pare/germà: ¡els sorprendran les seves respostes!»
Amb el pas dels dies TikTok es va convertir en un formiguer de vídeos de dones preguntant als seus homes per la qüestió. Les sorprenents respostes que donaven van acabar per convertir l’etiqueta #RomanEmpire en la tendència del moment.
Després de publicar-se la notícia a The Washington Post, replicada per mitjans diversos com Time, Cosmopolitan o Financial Times, i amb la participació estel·lar d’Elon Musk admetent pensar cada dia en l’Imperi romà, la polèmica ha sigut vox populi durant la segona quinzena de setembre.
Vinyetes, reels, mems i vídeos parodiant la qüestió o ganxos publicitaris han inundat les xarxes. El fenomen s’ha generalitzat de tal manera que «aquest és el meu Imperi romà» s’ha convertit en una expressió comuna i reconeixible per assenyalar una cosa en la qual es pensa de forma constant.
L’antiguitat avui dia
Aquesta frenètica tendència pot semblar una moda banal i passatgera (i en bona mesura així és), però alhora és un material de treball molt interessant des del punt de vista dels estudis de gènere i de recepció de l’antiguitat.
Aquests últims són una de les línies més actuals i innovadores d’investigació dins de les denominades ‘ciències de l’antiguitat’. Actualment ja no només investiguem per entendre i interpretar aquell passat a partir de les restes conservades (textos, restes arqueològiques, etc.). També hem començat a prestar una atenció considerable a com i per què les societats ‘postclàssiques’, des de l’edat mitjana fins al present, han imaginat, recreat i reinventat l’antiguitat.
Projectes d’investigació com ANIHO, ANTIMO, IMAGINES o Marginalia Classica s’estan dedicant a analitzar l’impacte que han tingut i continuen tenint en la nostra percepció del passat romà mitjans com la pintura històrica, l’òpera, les novel·les, el cine i la televisió, el còmic o els videojocs. En aquest exercici de reflexió hi ha la clau per comprendre aquesta polèmica, i les dinàmiques de les xarxes socials són sens dubte un nou objecte d’estudi.
En concret, pel·lícules tan influents com Gladiator i sèries com Roma o Spartacus han popularitzat una imatge de l’antiga Roma totalment estereotipada i reduccionista.
La guerra és un element central i omnipresent en aquestes produccions, juntament amb espectacles violents com les lluites de gladiadors. No és casualitat que bona part de les notícies sobre la tendència viral hagin sigut il·lustrades amb imatges d’aquests films. El legionari i el gladiador en són les dues figures més icòniques i el marxandatge turístic i les botigues de ‘souvenirs’ a la Roma actual confirmarien aquesta percepció popular. Així mateix, el poder desmesurat dels emperadors, la corrupció o les orgies serien altres grans tòpics sobre aquest període històric.
¿Era Roma tan masculina com creiem?
La polèmica ha permès a historiadores com Mary Beard, Patricia González Gutiérrez, Casey Haughin-Scasny o Paloma Martín-Esperanza, entre d’altres, exposar algunes de les raons profundes que s’amaguen darrere d’una idea «hipermasculinizada» de l’antiguitat romana i de l’afany per imaginar aquest passat com un espai segur de la mascle-esfera.
D’una banda, totes coincideixen en la importància de mitjans populars com el cine en la conformació d’aquesta imatge. D’una altra, remarquen que, si bé Roma era una societat eminentment patriarcal, va ser igualment una societat en constant evolució, complexa i diversa, amb uns paràmetres sobre el gènere, la sexualitat o les dinàmiques de poder que no serien tan familiars ni monolítics com s’ha pogut pensar. L’arqueòleg i divulgador Mikel Herrán resumia aquesta idea d’una forma molt directa i accessible: «Aquest Imperi romà en el qual pensen els bros és una versió molt limitada del que va ser l’antiga Roma».
Coincideixen igualment que aquesta imatge prototípica és només la forma actual d’una llarga ‘cadena de recepcions’. És a dir, enfonsa les arrels en tota una sèrie de moments de la història en què diverses societats han posat els ulls en el passat romà a la recerca d’inspiració, amb afany d’emular la seva suposada grandesa i els seus èxits civilitzadors, però també per trobar-hi precedents als mals del seu temps.
S’ha parlat de moments clau com el renaixement, la il·lustració, el feixisme italià o l’«imperi nord-americà», però el cert és que mirar a l’antiga Roma com a mirall del present pot rastrejar-se pràcticament al llarg de tota la història d’Occident. També en contextos transcendentals tan recents com la crisi del coronavirus, l’assalt al Capitoli el gener del 2021 o la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Alarico saqueando Roma pic.twitter.com/4DbYDQAOVw
— 𝑮𝒂𝒍𝒊𝒆𝒏𝒐_𝑨𝒖𝒈𝒖𝒔𝒕𝒐 (@Galieno_Augusto) 6 de enero de 2021
Un aspecte central en els estudis de recepció és atendre el context sociocultural i polític que expliqui un determinat acostament a l’antiguitat. En el cas de la tendència actual ens trobem davant unes societats occidentals que observen el declivi de la seva hegemonia en un món globalitzat i cada vegada més multipolar. Una societat en la qual la lluita feminista transinclusiva ha aconseguit avanços considerables en els últims anys, mentre que la reacció masclista està sent visceral.
Notícies relacionadesEn aquest sentit, un debat sexista de l’estil ¡pensaments d’homes vs. pensaments de dones¡ simplificaria la complexa diversitat que plantegen les qüestions de gènere. Aquest és el caldo de cultiu per apel·lar a una idea nostàlgica d’un suposat passat gloriós, un món clàssic com a bressol d’Occident, en què els homes (blancs i heterosexuals) eren mascles alfa i les dones no qüestionaven el seu paper en la societat. Una apropiació interessada del passat que l’extrema dreta de molts països, tot i que no en exclusiva, està explotant amb assiduïtat.
No sabem quina serà la pròxima «gran polèmica» en la qual l’antiga Roma tornarà a ser al centre de l’atenció mediàtica. Crec no equivocar-me si auguro dues certeses. En primer lloc, no serà l’última. I en segon, independentment de la forma que adopti, dirà més sobre les nostres inquietuds del present que sobre les complexes realitats del passat.
Oskar Aguado-Cantabrana, Investigador postdoctoral Departament d’Estudis Clàssics, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi’n l’original.
