The Conversation
L’OMS aprova una vacuna prometedora que podria erradicar la malària el 2040
L’Organització Mundial de la Salut acaba d’aprovar una nova vacuna que, segons la comunitat científica, constituirà un punt d’inflexió en la lluita contra la malària, que cada any se salda amb la vida de mig milió de persones a l’Àfrica.
La vacuna R21/Matrix, desenvolupada per la Universitat d’Oxford en col·laboració amb el Serum Institute de la Índia té una alta eficàcia, un cost de producció baix i es pot fabricar a gran escala.
¿Per què suposa un punt d’inflexió?
Segons les investigacions que estem portant a terme, aquesta vacuna té prop d’un 75 % d’eficàcia en termes de reducció del nombre d’episodis de malària en el marc temporal d’un any. La millor vacuna fins al moment comptava amb un 50% d’eficàcia en aquest mateix transcurs de temps, i un percentatge decreixent en els tres anys següents.
Es tracta d’una millora molt significativa, però no és l’única. La gran diferència rau en el fet que es pot fabricar a una escala que doni resposta a la necessitat de protegir la majoria dels nens que requereixen la vacuna contra la malaltia a l’Àfrica.
Cada any neixen prop de 40 milions de nens a zones assolades per la malària al continent que podrien beneficiar-se de la vacuna. La nostra s’administra en quatre dosis en 14 mesos, de manera que se’n necessiten 160 milions. És viable.
El Serum Institute de la Índia, el nostre soci fabricant i comercial, té la capacitat per produir centenars de milions de dosis d’aquesta vacuna a l’any, mentre que en el cas de la vacuna anterior es podrien fabricar sis milions de dosis a l’any entre el 2023 i el 2026, segons indica l’Unicef en els seus informes.
El tercer avantatge, substancial, d’aquesta vacuna és el cost. Sabíem perfectament que no podíem produir una vacuna que costés 100 dòlars (95 euros). Per a les agències internacionals no seria rendible la compra i distribució de la vacuna a països d’ingressos baixos. Ara tenim un preu que variarà en funció de l’escala de producció; en un volum elevat, cada dosi hauria de costar 5 dòlars (4,75 euros).
¿Per què ha sigut tan difícil desenvolupar una vacuna contra la malària?
Durant més de 100 anys, la comunitat científica ha mirat de desenvolupar vacunes contra aquesta malaltia. S’han fet assajos clínics amb individus amb més de 100 vacunes. Gairebé cap ha fet efecte.
La malària no és un virus, ni tampoc un bacteri. És un paràsit protozoari, diversos milers de vegades més gran que un virus comú. Una bona manera de donar compte de la seva naturalesa és explicar quants gens té. El virus causant de la covid-19 en té 13; el paràsit de la malària, prop de 5.500. Aquest és un dels perquès de la seva extrema complexitat.
Els paràsits adquireixen diferents formes en el seu cicle de vida. La primera la transmet el mosquit a través de la picada al derma, i ràpidament es propaga al fetge. Allà, els paràsits proliferen durant una setmana, per posteriorment entrar al corrent sanguini. Aquests microorganismes augmenten deu vegades la seva mida cada 48 hores i es multipliquen de manera exponencial.
En el moment en què arriben a una densitat parasitària elevada, la persona infectada comença a percebre els primers símptomes greus. En el pitjor dels casos, el pacient pot arribar a morir, en general, com a conseqüència dels danys causats al cervell, d’un coma o d’una anèmia greu. Els paràsits són els responsables de la ruptura dels glòbuls vermells.
En una altra fase, el paràsit torna a adquirir la forma transmissible pel mosquit per continuar el seu cicle vital infectant altres individus.
La malària sol tenir quatre cicles vitals, tots completament diferents. Si s’obté una vacuna prou bona per aturar un d’aquests cicles, es pot aturar la cadena de transmissió. Això és, precisament, el que hem intentat aconseguir.
Hem estat treballant per atacar als esporozoïts, és a dir, la fase en què el mosquit transmet la malaltia a través de la pell. El que intentem és posar fre a la transmissió abans que arribin al fetge per reproduir-se i continuar el seu cicle vital.
Per sort, en aquesta fase no es manifesten els símptomes típics de la malària. La infecció és silenciosa fins que arriba a la sang i els microorganismes es comencen a multiplicar dins dels glòbuls vermells.
Ja en el seu moment, els científics van mirar d’utilitzar el microorganisme de la mateixa manera que Edward Jenner, pioner en l’àmbit de la vacunologia, va utilitzar el virus de la verola, en la seva forma completa, per desenvolupar una vacuna. Més tard, el microbiòleg francès Louis Pasteur va desenvolupar les vacunes bacterianes. El 1943, es va fer un assaig amb una possible vacuna a partir del paràsit íntegre de la malària a Nova York, però sense resultats. Aquests intents fallits van crear cert clima de desconfiança.
No va ser fins als anys 80 del segle passat que vam poder començar a seqüenciar els gens del paràsit i que van començar a aflorar les primeres vacunes amb potencial. En els 10 anys següents, hi va haver 5.000 vacunes amb aparences de ser prometedores, ja que tots els científics esperaven que el gen que havien seqüenciat seria la vacuna contra la malaltia. Per descomptat, la majoria no va tenir resultat.
¿Per què les vacunes per a paràsits íntegres no fan efecte contra la malària?
Per la mateixa raó per la qual infectar-te una vegada de malària no et protegeix de la pròxima infecció.
A les zones castigades per la malaltia a l’Àfrica on provem les nostres vacunes, alguns dels nens pateixen fins a vuit episodis en tres o quatre mesos. La immunitat natural no funciona fins que la persona contrau múltiples infeccions diferents, i això explica per què, generalment, els adults estan protegits davant la malària i no solen desenvolupar símptomes gaire greus.
A zones endèmiques són els nens petits els que moren per culpa de la malària com a conseqüència de la primera infecció o perquè no han adquirit la immunitat malgrat haver patit un o dos episodis.
La malària ha conviscut amb nosaltres des de fa desenes de milions d’anys. No només amb els humans, sinó també amb les espècies que érem abans de convertir-nos en humans.
És un paràsit molt astut que ha desenvolupat mecanismes de tot tipus per eludir la immunitat.
Quan un mira d’administrar una vacuna, s’adona que el paràsit sempre troba una manera d’escapolir-se. Només és possible lluitar en contra seu quan es desenvolupen nivells extremadament elevats d’anticossos que el microorganisme no ha detectat i que no sap com esquivar.
¿Podrem erradicar per complet la malària de la faç de la Terra?
Notícies relacionadesLa malària ocupa un dels esglaons més alts en la llista de les malalties que volem erradicar. No crec que, en els pròxims 5 o 10 anys, ho aconseguim, però sí d’aquí 15, més o menys. Per tant, el 2040 sembla una data raonable.
Ningú està dient que es deixin d’utilitzar les mosquiteres, ni els insecticides, ni els medicaments. Però el que tenim ara és una nova eina que protegirà més les persones que qualsevol dels mecanismes que utilitzem en l’actualitat.
Adrian Hill, director del Jenner Institute, Universitat d’Oxford
Aquest article va ser publicat originalment a ‘The Conversation’. Llegiu l’original.
