¿Un gran germà per vigilar el trànsit?

Imagineu unes carreteres gairebé sense agents de trànsit, sense radars, sense càmeres, però amb tots els vehicles controlats via satèl·lit a través dels seus dispositius de connectivitat. Cada infracció, maniobra incorrecta o excés de velocitat quedarien registrats i multats a l'instant. I a un cost molt menor. Aquesta espècie de ‘gran germà’ del trànsit és possible ja amb la tecnologia actual. Només es requereix inversió i reformes legals. És a dir, voluntat política.

¿Què pensen al respecte les autoritats? Ara com ara no són partidàries. Prefereixen explotar la nova connectivitat dels vehicles per proporcionar eines als conductors que facin els viatges més segurs. Les grans empreses, en canvi, sí que estan per la labor. La majoria han començat a usar-la per al control del comportament dels conductors de les seves flotes. ¿Només és qüestió de temps que les administracions acabin optant per aquest temptador ‘big brother’? 

TEMOR AL REBUIG

El subdirector de Mobilitat de la Direccció General de Trànsit (DGT), Jaime Moreno, reconeix que la tecnologia està madura per monotoritzar el comportament de tots els vehicles, però “ni Espanya ni la resta dels estats membres de la Unió Europea anem en aquesta direcció” per ara. “Crearíem una reacció contrària en els conductors que dificultaria usar la connectivitat en positiu, en benefici de tots, que creiem que és més interessant”, adverteix, encara que admet, com a hipòtesi de futur, que sí que podria ser útil “monotoritzar”, per exemple, la conducció dels infractors més reincidents com a part de les mesures reeducadores.

Els plans per implantar aquesta cara amable del  ‘gran germà’ de la qual parla Moreno estan més avançats del que pugui semblar. La DGT ultima un projecte pel qual tots els vehicles podran emetre automàticament informació sobre qualsevol incidència que pateixin. Des de parar-se en un voral a descansar, patir una avaria o un accident. Aquesta informació arribarà a una plataforma de Trànsit, que la usarà per informar tots els vehicles que s'aproximin a aquesta zona.

Però la seva utilitat no es queda aquí. Si s'entra en una zona de boira, per exemple, el sistema ho podrà detectar i informar sobre a quina distància està el pròxim vehicle, una dada que pot evitar les topades i els temuts xocs en cadena.

“Ara disposem de 1.500 panells de senyalització variable a les vies de gran capacitat. En realitat es tracta de portar aquesta informació, molt més enriquida, als vehicles que circulin per tota la xarxa de carreteres”, exemplifica Moreno.

'NÚVOL' DE 'NÚVOLS' 

En les pròximes setmanes, la DGT traurà a concurs la gestió de la Plataforma del Vehicle Connectat (així es diu de moment) i compta a poder començar a funcionar cap a finals d'aquest any. L'accés a aquest ‘gran germà bo’ serà voluntari i la DGT garanteix que tant les dades que rebrà com les que emetrà respectaran escrupolosament l'anonimat. Contràriament, podria vulnerar-se la llei de protecció de dades, però sobretot podria provocar que molts conductors rebutgessin la seva participació.

La connectivitat dels vehicles s'aconsegueix a través de la targeta SIM que diverses marques porten incorporada i que serà obligatòria en els que surtin de fàbrica a la Unió Europea a partir del 2018. En els vehicles més antics n'hi haurà prou a instal·lar una aplicació en el mòbil.

En el cas dels dispositius instal·lats en els vehicles la informació no arribarà directament al ‘núvol’ de la DGT, sinó que ho farà a través dels ‘núvols’ que les marques ja han posat en marxa per als seus compradors. Com les de Seat o Opel que ja funcionen, però que només interconnecten la informació dels conductors dels seus vehicles. Serà una ‘núvol’ de ‘núvols’.

'APP' PER A VIANANTS I CICLISTES 

La DGT ha llançat una aplicació per a mòbils que ja incorpora algunes utilitats de la futura plataforma. ‘Comobity’ permet a vianants i ciclistes transmetre per quina calçada estan circulant i el sistema avisa els vehicles que passaran per la zona. Ha fet ja 10 milions de descàrregues. Un 66% dels conductors ja té instal·lada una 'app' de navegació.

La temptació de passar de l'ajuda al control no serà fàcil de resistir. Alemanya ja té a punt un sistema de satel·lits per cobrar un peatge a tots els vehicles que usen les carreteres en funció dels quilòmetres recorreguts i alguns eurodiputats vaticinen que el sistema acabarà estenent-se a la resta de la Unió. També hi ha experts que preconitzen que no es pot renunciar a un sistema de control que seria més barat i eficaç.

ELS DRONS QUE S'ACOSTEN

L'arsenal de sistemes de vigilància que ofereixen les noves tecnologies no s'esgota aquí. Tard o d'hora les carreteres començaran a estar vigilades també per drons. Molt més barats que els helicòpters, permetran cobrir les carreteres convencionals que ara no controlen els radars i que són l'escenari de més del 70% de les morts en carretera.

A finals del 2015 la firma espanyola Sistem va anunciar que provaria un prototip amb la DGT, però de moment no s'ha fet res. Sembla que existia l'oferta per part de l'empresa però en cap moment s'ha fet el pas d'iniciar una col·laboració. “Esperem que s'aprovi la nova regulació sobre els drons que s'està preparant i llavors veurem si ens poden ser útils”, apunta el subdirector de la DGT.

La legislació actual no preveu l'ús del dron que controla el trànsit, perquè, de moment, el pilot ha de tenir l'aparell a la vista, de manera que no és possible enviar-lo a centenars de quilòmetres.

Notícies relacionades

El cotxe connectat ho sap tot de tu

Trànsit aposta pel cotxe autònom per aturar les morts a la carretera

Segons va explicar el director d'enginyeria de Sistem, Alberto de Laorden, el dron que controla el trànsit podrà transportar fins a 8 quilos, és a dir, que podrà ser equipat amb una càmera estabilitzada que enviï senyal de vídeo en temps real fins a 80 quilòmetres de distància, encara que pot ser "molta més si s'utilitzessin els repetidors de la DGT". La seva capacitat de vol serà de fins a vuit hores.

Si s'adopten, Espanya no seria el primer país a fer-ho. França ja anunciat la seva intenció de desplegar una petita flota experimental, tot i que encara cap ha emprès el vol.