La DGT usarà drons per caçar infractors a les carreteres

"Potser en un futur pròxim els drons de la policia seran els que ens posaran les multes de trànsit". No han passat ni tres anys des que el director d'una empresa sevillana de drons va llançar aquest pronòstic que llavors semblava propi de la ciència-ficció perquè la Direcció General de Trànsit (DGT) anunciï la seva intenció de reclutar aquests petits enginys per al "control del trànsit"  i la detecció de "infraccions". Per ara només es estan en fase de proves, però cap expert dubta que en poc temps seran una realitat. La multes començaran també a caure del cel.

Juguen a favor de les ‘dronmultes’ dos factors clau: són molt més econòmics que els helipcòpters i poden volar en condicions ambientals o de llum desfavorables per als seus competidors tripulats. La idea de la DGT és combinar l'actual flota d'helicòpters Pegasus (renovant-ne les unitats més obsoletes), amb els drons i les avionetes que també estan en fase de proves. En cada moment s'utilitzarà el mitjà que es consideri més adequat.

França ja va al davant d'Espanya. Després de provar dos prototips durant deu setmanes a la regió de l’Oise ha arribat a la conclusió que el projecte és viable sobretot des del punt de vista econòmic. La seva intenció és "substituir la flota d'helicòpters" per una infinitat dels nous aparells. Amb el mateix cost es podria vigilar molts més trams perillosos. 

Perseguir delinqüents

Després de les proves efectuades, els tècnics gals han explicat que els prototips van detectar "amb gran eficàcia" infraccions com no respectar el senyal de stop, no mantenir la distància de seguretat, no portar casc i es van mostrar capaços de "seguir amb precisió la trajectòria de fugida d'un delinqüent" per orientar els cotxes patrulla.

Una de les infraccions més freqüents, l'excés de velocitat, requereix d'ajustos perquè el marge d'error era massa alt. Els drons tampoc van detectar algunes de les conductes més perilloses, com és parlar pel telèfon mòbil durant la conducció. Abans de la seva posada en marxa, la gendarmeria ha anunciat que haurà d'ajustar aquestes qüestions a més d'una altra que és clau: el risc de causar accidents en cas d'avaries que facin desplomar l'aparell.

Quan aquests reptes tecnològics estiguin resolts, França serà probablement el primer país europeu a incorporar aquesta tecnologia al control del trànsit. El fabricant gal Gruau ja ha ofert a la gendarmeria un prototip completament equipat: un Citröen Berlingo amb espai per transportar-hi el dron.

Els cossos de seguretat  

Tant la Guàrdia Civil, com la Policia Nacional, els Mossos i l'Ertzaina ja disposen d'aparells que utilitzen per a la vigilància especialment d'alguna infraestructura crítica, però els usen només en zones aïllades per evitar riscos de caigudes en nuclis urbans. Aquesta mena d'ús té un gran futur en el control de franges frontereres molt extenses. Els Estats Units, com no podia ser d'una altra manera, ja ho estan aplicant. Cap dels cossos de seguretat espanyols s'ha plantejat per ara provar drons ofensius, que puguin interceptar un delinqüent a través d'alguna mena d'arma. És un terreny que en el futur s'explorarà amb el consegüent debat ètic i jurídic.

Notícies relacionades

Quan el dron és l'enemic

Tres anys esperant la nova regulació dels drons

El sector privat segueix un camí similar. L'empresa tecnològicament puntera en aquest sector, Prosegur, ja controla diverses infraestructures públiques i privades. Degut a les restriccions de la legislació només ho poden fer fora dels cascos urbans i de dia. "Els aparells venen a substituir la rondes exteriors que els vigilants feien en un vehicle o a peu. A més de l'abaratiment de costos, el dron transmet imatges al centre de control alhora que aquestes queden gravades i poden ser revisades a fons", explica el director de tecnologia i solucions integrals de seguretat de Prosegur, José Caride, que lamenta que fins que no canviï la normativa no es poden portar a terme rondes nocturnes, la més necessàries.

El projecte que ara més il·lusiona Prosegur és la vigilància de l'interior de grans locals, com centres comercials, centres logístics o magatzems. Aquí la normativa no els limita. Per a aquest servei disposa de drons autònoms que recorren les instal·lacions de nit guiats per escàners i raigs làser. Ells sols s'enlairen de la base de càrrega de la bateria, executen el recorregut programat i tornen a la base. Aquestes rondes robòtiques permeten arribar a racons on no arriben les càmeres fixes i poden ser permanents si es disposa de dos aparells. Mentre un s'‘alimenta‘ l'altre vigila.