Diversos estudis adverteixen des de fa anys del perill de la pintura bituminosa trobada als metros de Madrid i Barcelona

La detecció de pintura bituminosa seca en vagons dels metros de Madrid i Barcelona inquieta els treballadors dels suburbans, perquè s’ha trobat amiant en la seva composició, però les advertències sobre la seva toxicitat no són noves. Es coneixen des de fa 20 anys i l’admeten documents de les administracions estatal i autonòmiques. Malgrat això, operaris del Metro a les dues ciutats han estat rascant aquesta pintura durant anys sense protecció.

El 1998, l’estudi 'A meta-analysis of painting exposure and cancer mortality" d’Anthony Seaton, expert en medicina laboral i mediambiental de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia), va advertir que la pintura bituminosa està relacionada amb el càncer de pulmó. "Els resultats (de les taxes de mortalitat) proporcionen l’evidència d’una associació entre la feina de pintor i el risc de càncer", concloïa el treball, per afegir que els càncers de pulmó estudiats "es podrien deure a l’exposició de partícules de plom i asbest a les pintures".

El 2006, un estudi de diverses facultats de Medicina de Corea del Sud va establir una relació encara més concreta entre la pintura bituminosa i el mesotelioma, càncer de pleura típic de la inhalació de pols d’amiant.

A Espanya se sabia

Però no és necessari buscar dades a l’estranger. El 'Programa integral de vigilancia de la salud de los trabajadores que han estado expuestos a amianto’ de la  Direcció General de Salut Pública (Ministeri de Sanitat) ja considerava el 2003 en perill els empleats de manteniment ferroviari.

La pàgina 56 d’aquest protocol aporta dades taxatives:considera en risc el 100% dels treballadors –la dada més alta de qualsevol sector, per sobre del tèxtil o el fibrociment–, amb el doble de concentració de fibres d’amiant que en altres feines. El mateix protocol considera el risc dels fabricants de pintures davant de la fragmentació d’amiant.

Malgrat aquestes dades, Metro de Madrid, el servei públic de transport més afectat, multat per la Inspecció de Treball i objecte d’una investigació de la Fiscalia pel risc dels seus treballadors, no figura en el RERA (Registre d’Empreses amb Risc per Amiant). La inscripció, segons la llei, és obligatòria per a "totes les empreses que hagin de realitzar activitats o operacions en les quals els seus treballadors estiguin exposats a fibres d’amiant". En el registre sí que hi figuren petites empreses de neteja de material ferroviari.

Els casos catalans

El Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya té entre les seves publicacions l’informe escrit i audiovisual 'La prevención en actividades con riesgo de exposición al amianto’, que localitza el mineral "barrejat amb pintures i massilles" i "barrejat amb material plàstic com paviments vinílics".

Aquests dos casos, precisament, són els del Metro de Barcelona. El primer, el de l’última troballa de material fabricat amb fibres cancerígenes; el segon, el que va causar la malaltia pulmonar de la primera víctima reconeguda a Catalunya. Es diu Juan Pareja, va ser tècnic d’una subcontractacció del Metro barceloní, i tallava terres de vinil amiantat malgrat que, l’octubre de l’any 2007,l’Agència de Salut Pública de Barcelona (de l’Ajuntament i la Generalitat) va advertir en una nota: "És important evitar generar pols d’amiant quan es raspa, frega o talla material que el contingui".

Ferrocaril Metropolità de Barcelona sí que figura en el RERA, la 304 d’una llista de 775 empreses que treballen amb amiant a Catalunya.

Cinc avisos a Madrid, un a Barcelona

Entre el 24 de setembre i el 18 d’octubre, cinc circulars internes de Metro de Madrid a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO han advertit de casos d’"identificació positiva en material amb amiant a la pintura bituminosa" que protegeix de l’òxid als vagons dels trens de les sèries 2000 i 5000 fabricats per CAF a Saragossa.

A Barcelona, fins al moment ha sigut una "comunicació interna", del 16 d’octubre, que assegura que l’amiant detectat a tres vagons d’un tren de la sèrie 4000 està apartat de la cabina de passatge.

A Madrid, no obstant, la primera circular d’aquesta sèrie de troballes sí que assenyala asbest a la pintura de l’interior de la cabina de passatgers, en una caixa que va sobre les portes.

Els avisos de Madrid van dirigits "a tots els agents dels serveis de manteniment", el col·lectiu més preocupat del suburbà madrileny. També és el més exposat. "Al taller es rascava pintura fins a arribar a l’esquelet del tren, amb raspalls de pues i altres eines", relata el mecànic Alfonso Blanco, company de dos col·legues ja morts i coordinador a CCOO de tots els metros d’Espanya per a l’assumpte de l’amiant. 

La inquietud dels operaris madrilenys es fa més intensa entre aquells de les subcontractacions als quals no s’està informant de les circulars. Aquesta desinformació ha sigut posada en coneixement de la fiscalia.

"Em vaig menjar molta pintura"

Notícies relacionades

Els treballadors del Metro de Barcelona demanen protecció contra l'amiant

TMB detecta amiant en un terç dels vagons analitzats de l'L-1 i l'L-3 del metro de Barcelona

Des de la seva prejubilació a Lleida, segueix amb atenció les novetats Juan Pareja, al qual l’amiant ha tret un 20% de capacitat pulmonar. Pareja creu veure una nova possible causa del seu mal, que fins ara atribuïa el tall de trossos del pis dels vagons.

"Doncs no m’he menjat jo pintura bituminosa –diu–. Tota la superfície de la xapa dels paviments dels trens sèries 1000, 1100, 2000, 3000 i 4000 van sortir de fàbrica amb pintura bituminosa, i per substituir i reparar paviments, abans de col·locar el tauler calia sanejar la xapa rovellada, picar la pintura bituminosa, polir i passar discos de pues d’acer. Tot això, durant 24 anys."