El sistema que ajusta la velocitat del vehicle al límit legal serà obligatori a Europa a partir del 2022

La UE està a punt de clavar un cop decisiu als excessos de velocitat que anualment causen milers de morts a la carretera. Poc abans de la seva dissolució, el Parlament Europeu ratificarà aquest dimarts de manera definitiva la directiva que obliga a instal·lar un paquet de deu sistemes de seguretat en tots els models nous de turismes i furgonetes lleugeres que es venguin a partir del 2022, entre els quals destaca l’Assistent de Velocitat Intel·ligent (ISA), un sistema capaç de reconèixer els límits de velocitat existents a cadascun dels trams de la xarxa viària i que adapta la velocitat del vehicle a aquests límits. Una mica com si el radar fos dins del vehicle.

Tot i que la polèmica no ha transcendit gaire més enllà de les institucions europees, les negociacions per implantar el sistema han sigut dures. El lobby europeu dels fabricants d’automòbils, que continuen comercialitzant vehicles que van a 260 km/h, han pressionat en contra, així com algunes associacions de conductors i altres grups de pressió vinculats al món del motor.

No han aconseguit treure l’ISA de la directiva però sí que el conductor tingui la facultat de desconnectar-lo, una cosa que la proposta inicial de la Comissió Europea descartava. El sistema vindrà obligatòriament instal·lat de sèrie però es podrà apagar. Almenys de moment. Entre els defensors d’aquesta solució de compromís s’argumenta que és important que el conductor s’acostumi a utilitzar-lo i comprovar els seus avantatges abans d’imposar-l’hi. L’obligatorietat de l’ús es podria aprovar més endavant.

Marge d’error del 10% 

Inés Ayala, eurodiputada del PSOE de la comissió de Transports, recorda que l’ISA encara té un marge d’error de prop del 10%. L’assistent reconeix els límits a través de càmeres que visualitzen els senyals i de mapes GPS, però les primeres fallen sobretot als vials en obres i els segons no sempre estan actualitzats.

“El conductor es podria distreure amb el sistema en els casos en què constantment li proporcioni informació falsa. Per tant, es va considerar important poder apagar-lo temporalment”, argumenta Ayala, per a qui és important que tot i que el sistema s’hagi desconnectat, cada vegada que el cotxe torni a arrencar “estarà en mode operació”.  

La possibilitat de desconnectar-lo “rebaixa l’eficàcia de l’ISA, però continua sent un avenç important per als conductors que l’utilitzin”, afirma Jorge Ortega, expert en seguretat viària de la Fundació Mapfre. Algunes marques ja ofereixen l’ISA com a equipament opcional. Ford l’ha inclòs de sèrie en el model Focus.

Entre els partidaris que no es pugui desconnectar s’argumenta que la modalitat d’assistent escollida per la UE ja permet córrer puntualment per sobre dels límits quan el conductor ho creu necessari, per exemple, en cas d’avançament. “Serà possible que el conductor superi gradualment la velocitat del vehicle indicada pel sistema mitjançant l’accionament normal del pedal d’accelerador”, estableix la norma (article 6, apartat 2, lletra c). Per tenir més detalls de com funcionarà aquest ISA obligatori caldrà esperar que la Comissió Europea elabori i publiqui les especificacions tècniques que hauran de seguir els fabricants. 

Els ADAS

Els altres nou sistemes de seguretat també aprovats ja es poden trobar al mercat i són una part important dels coneguts com a sistemes d’ajuda a la conducció ADAS. Els més rellevants des del punt de vista de la seguretat viària són els que adverteixen el conductor que s’està quedant adormit o que s’ha distret mirant el mòbil i el que l’avisa d’un canvi de carril involuntari. Les distraccions encapçalen el rànquing de causes dels accidents mortals, per davant de la velocitat i alcohol. I entre la tipologia dels sinistres mortals també destaquen les sortides de via o els xocs frontals per invasió del sentit contrari de la calçada.

La Direcció General de Trànsit (DGT) va calcular el març del 2017 que amb la generalització dels ADAS es podrien reduir a la meitat les xifres actuals de la sinistralitat viària a Espanya, és a dir, que podrien estalviar cada any 850 morts, 4.500 ferits, 50.000 accidents i 4.300 milions d’euros en assistència sanitària.

25.000 morts evitades

Quan va presentar la seva proposta de directiva, el maig de l’any passat, la Comissió Europea va calcular que els nous sistemes de seguretat salvaran 24.794 vides i evitaran 140.740 ferits greus des que es posin en marxa en marxa fins al 2038. Des del punt de vista econòmic descarta que produeixin “augments substancials dels preus de venda dels vehicles”.

Notícies relacionades

Els 10 nous sistemes de seguretat que portaran els cotxes a partir del 2022

Aquests són els sistemes que evitarien 50.000 accidents de trànsit a l'any

Els càlculs de cost/benefici de la Comissió també ofereixen un balanç molt positiu. Es calcula que “els costos totals previstos per als fabricants de vehicles ascendiran en valor actual a 57.400 milions d’euros” mentre que els beneficis en estalvi de vides i atenció sanitària es xifren en 72.800 milions, amb un benefici, per tant, de 15.400 milions.

El Consell Europeu de Seguretat en el Transport (ETSC), organisme consultiu comunitari en matèria de seguretat viària, considera que l’ISA ofereix un altre avantatge notori pel que fa a matèria mediambiental ja que podrien reduir les emissions de diòxid de carboni en un 8%.