Transport públic

Fins a 8 minuts caminant: aquest és el transbord més llarg del metro de Barcelona

zentauroepp54197808 paseo de gracia metro201112121547

zentauroepp54197808 paseo de gracia metro201112121547 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Lola Gutiérrez

El metro de Barcelona és una de les principals opcions de transport públic de la capital catalana, tant per la seva rapidesa i bona connectivitat. Amb un total de vuit línies i 165 estacions, aquesta xarxa representa el nucli del transport urbà, enllaçant barris i oferint una alternativa tan eficient com sostenible per moure's per la ciutat. No obstant això, hi ha un aspecte que pot ser tot un desafiament: els transbords entre línies.

Per què són tan llargs alguns transbords?

Tot i que el metro està ben interconnectat, no tots els transbords són igual de ràpids. Alguns d'ells poden convertir-se en un veritable mal de cap, especialment quan l'estació acull grans aglomeracions de gent o la temperatura és elevada. D'acord amb una anàlisi de la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (ATP), s'ha calculat el temps necessari per realitzar els transbords a les estacions clau de la xarxa. Els resultats deixen constància de les evidents diferències entre la durada d'uns canvis de línia i altres, especialment en el cas d'un transbord infernal, que és el que se'n porta la pitjor part.

Quins són els transbords més llargs?

Notícies relacionades

En primer lloc, el transbord més llarg es troba a l'estació de Passeig de Gràcia, un dels nusos de connexió més importants del metro barceloní. Allà, es pot fer un transbord entre L3 (verda), L4 (groga) i L2 (lila), però el temps que requereix passar d'una línia a l'altra pot percebre's com una veritable eternitat: 260 metres en vuit minuts. Aquesta demora es deu a la construcció d'un aparcament subterrani de SABA el 1967, el qual va dificultar el traçat més directe entre la línia groga (L4) i la línia verda (L3). Tot i que s'han fet esforços per optimitzar els transbords, aquesta infraestructura subterrània segueix representant un obstacle que minva la rapidesa del trasllat. Un altre dels punts amb transbords pesats és Sants Estació, on conflueixen diverses línies de metro i Renfe. Segons l'esmentat estudi, si vols anar de la línia L5 (blava) a la L3 (verda), necessitaràs uns quatre minuts caminant. Si el transbord és entre Renfe i el metro, el temps puja considerablement, ja que es necessiten de nou fins a vuit minuts.

I els més ràpids?

Afortunadament, no tots els transbords al metro de Barcelona són així de complicats. Algunes estacions també destaquen per la seva rapidesa i facilitat per canviar de línia. Aquestes són algunes d'elles:

  • Paral·lel és un d'aquests exemples. El transbord entre la L2 (lila) i la L3 (verda) es realitza en un minut, sense grans aglomeracions ni temperatures extremes.

  • La Sagrera és una altra estació que s'ha convertit en un dels millors intercanviadors de la xarxa, ja que connecta metro, Rodalies i autobusos interurbans. Per realitzar el transbord entre la L1 (vermella) i Renfe, n'hi ha prou amb caminar un minut.

  • Universitat, tot i que està en una zona molt cèntrica i podria semblar una estació problemàtica pel seu trànsit, també ofereix un transbord força àgil. Per canviar de la L1 (vermella) a la L2 (lila), només es necessiten dos minuts.