‘Banderes negres’ per a 48 enclavaments d’Espanya: aquestes són les principals

Com si fossin el revers de les Banderes Blaves, que premien aquelles platges turísticament més atractives i sostenibles, les Banderes Negres que atorguen Ecologistes en Acció pretenen cridar l’atenció sobre aquells trams del litoral especialment amenaçats o degradats. Aquest any, l’entitat ha concedit 48 d’aquestes distincions negatives després d’haver analitzat 8.000 quilòmetres de costa i plasmar els seus resultats en un informe de 200 pàgines.

La mala depuració d’aigües residuals, que està contaminant el mar; la massificació urbanística, l’acumulació d’escombraries, els dragatges o ampliacions de ports, l’erosió de la costa i les afeccions a la biodiversitat són els principals motius pels quals s’han atorgat les Banderes Negres d’aquest any.

Destaca, per exemple, la bandera concedida a la platja de Nerja, a Màlaga, a causa de l’impacte que pateix la biodiversitat marina per les substàncies que contenen les cremes solars utilitzades pels banyistes. Aquestes cremes contenen filtres solars que «constitueixen un important agent contaminant a les nostres aigües», assenyala Ecologistes en Acció.

«Les cremes solars poden contenir substàncies com els disruptors endocrins, entre d’altres, que no només afecten la salut dels éssers humans, sinó que a més arriben als mars, rius o llacs cada vegada que una persona s’empastifa en filtres solars químics abans de banyar-se», assenyala un comunicat de l’organització. L’efecte multiplicador del gran nombre de banyistes que utilitzen aquestes substàncies causa un impacte «difícil de visualitzar».

A Múrcia destaca, un any més, el mar Menor i la badia de Portmán. En el cas del mar Menor, la mala gestió del territori i la falta de regulació dels sectors econòmics, en especial de l’agroindústria i la ramaderia intensiva, estan portant l’ecosistema al «límit de la seva capacitat de resistència».

L’informe sobre l’estat ambiental recull que l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) reconeixia el 2021 que l’ecosistema lagunar havia «perdut la seva capacitat d’autoregulació», per això qualsevol impacte, com l’entrada excessiva de nutrients, hi genera greus conseqüències.

Tanmateix, al mateix document, l’IEO transmetia que encara hi ha la possibilitat de recuperar bona part del mar Menor, sempre que s’adoptin les solucions realment necessàries i eficaces amb urgència.

De moment, tot i que s’han produït alguns moviments «esperançadors», segons Ecologistes en Acció, la realitat és que queda «gairebé tot per fer» pel que fa a reduir la contaminació en origen i en mesures que evitin que avanci cap al mar Menor.

En el cas de la badia de Portmán i la Sierra Minera, Ecologistes en Acció ha indicat que suposen el reflex d’un fracàs institucional i social «absolut».

Després de dècades de permetre una contaminació del medi ambient per una activitat minera destructiva, la Sierra Minera és avui una «terra cremada», on una empresa privada va obtenir benefici per l’explotació dels recursos naturals, destruint el paisatge i generant tones de residus tòxics que s’acumulen en basses sense l’adequat aïllament, inertització i segellament. La quantitat va ser tan alta que van reblir la badia gairebé al complet, i van deixar a les poblacions locals un futur «molt negre: sense paisatge i amb un enorme deute en forma de residus tòxics».

Al País Valencià, reben la Bandera Negra el projecte Colossus, previst sobre una zona humida del municipi de Calp (Alacant), així com cala Lanuza i cala Baeza, per la contaminació que pateixen les seves aigües. A València, els macrofestivals estan amenaçant les «úniques dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna», espai de gran valor ambiental. També a la mateixa capital s’ha atorgat aquesta distinció a la depuradora de Pinedo. A Castelló, la platja del Tirador (Vinaròs) i la platja de les Fonts (Alcalà de Xivert) obtenen també la bandera.

A Galícia, s’han atorgat Banderes Negres al municipi de Vigo, per «la gestió ecològicament poc respectuosa de les platges del municipi», i a l’estuari de la Foz, a Nigrán.

A la Corunya es denuncia el dragatge ambiental dels sediments de la ria d’O Burgo, a Culleredo, així com les mines de San Fix, a Lousame.

A les Balears, hi ha dues banderes d’Ecologistes en Acció, les dues a Mallorca: Porto Colom, per la contaminació que pateixen les aigües, i Port d’Alcúdia, per la mala gestió d’aquest tram de litoral.

A Astúries, s’ha ‘premiat’ la regasificadora de Gijón i el sanejament industrial de la ria d’Avilés, activitats causants d’un fort impacte en els trams de costa immediats, segons els ecologistes.

A les Canàries, reben banderes la platja del Charco de la Araña, a Tenerife, i platja del Waikiki (La Goleta) a Fuerteventura, així com l’empresa Acuicultura Piscifactorías del Atlántico a Yaiza (Lanzarote).

Catalunya rep diverses banderes negres. A Barcelona se n’atorga una a l’aeroport de la ciutat, per la seva mala gestió ambiental, i una altra al port, per la contaminació que genera aquesta gran instal·lació industrial, receptora d’un gran nombre de creuers.

La platja del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i Pineda d’en Gori (Palamós) s’inclouen també a la llista.

L’informe d’aquest any, tanmateix, admet també alguns avenços, com la nova depuradora que s’ha posat en marxa de Barbate (Cadis), l’arranjament de l’emissari de Roquetas de Mar (Almeria) i l’ampliació de la depuradora.

Podeu consultar la llista completa: https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2022/06/informe-banderas-negras-2022.pdf

Notícies relacionades

L’única raça de gos amb aquesta característica: no borda

Comencen a construir la planta de captura més gran de CO2 directament de l’aire

...

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es