¿Qui crema els nostres boscos? El retrat de l’incendiari

El 60% dels focs tenen el seu origen en imprudències greus o lleus. Però, ¿qui és l’imprudent? ¿Quin és el seu retrat robot conductual? Amb un algoritme matemàtic, una eina de la Guàrdia Civil perfila el possible autor, en general un home més gran de 46 anys, adaptat, autònom que viu del camp i sense antecedents.

L’any 2022 ha trencat la tendència a la baixa de l’últim decenni i la superfície cremada des de principis d’any, gairebé 300.000 hectàrees segons dades del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals, ja triplica la mitjana anual.

De fet, al juny ja l’havia superat, com recorda a Efe Andrés Sotoca, comandant en cap de la Secció d’Anàlisi de la Comportament Delictiu de la Unitat Tècnica de Policia Judicial (UTPJ) de la Guàrdia Civil.

Sotoca és l’artífex d’aquesta eina, que es va començar a dissenyar arran de l’onada d’incendis que van assolar Galícia el 2006 i que té per objectiu ajudar en l’esclariment de l’autoria dels incendis, un delicte que deixa poc del seu autor en l’escena del «crim» i que també arrasa les proves.

Un exemple d’aquesta dificultat: dels 8.780 incendis registrats el 2021, en mig miler es va identificar l’autor o autors.

Per ajudar els investigadors, la Guàrdia Civil ha abocat en aquesta eina, que la Fiscalia de Medi Ambient vol implantar també, 3.012 casos d’incendis forestals amb autor identificat.

Ja són molts els agents de les comandàncies que acudeixen a Sotoca perquè els aporti una hipòtesi del perfil de l’autor del foc que investiguen. Amb les dades que li faciliten, el comandant realitza un informe que s’inclou a les diligències.

¿Per què es produeixen els incendis?

Com recorda el comandant, el 60% dels incendis forestals es produeix per imprudències, i el 38% són imprudències lleus, és a dir, focs accidentals en els quals l’autor assumeix la seva responsabilitat i, fins i tot, participa en l’extinció.

En les greus (l’altre 22% de les imprudències) l’autor s’escapa del lloc i oculta la seva acció.

Un altre 20% dels incendis són els anomenats «sense sentit» o patològics; entorn del 10% es provoquen per obtenir un benefici i un 4,7% per venjança.

S’afegeixen a aquests grups els piròmans, que no s’han de confondre amb els incendiaris i que representen un petit percentatge del total. Disfruten contemplant el foc i fins i tot apagant-lo i tenen un desig irrefrenable de cremar.

Així divideix l’eina els tipus d’incendis en els quals hi ha autor detingut o investigat.

Però aquests percentatges s’inverteixen en el cas dels que compleixen condemna per aquests delictes. D’aquests presos, un 52% pot enquadrar-se en els incendiaris «sense sentit», un 20% en els imprudents i un 16% per obtenir un benefici.

D’aquest 52% de «sense sentit», el 8% són piròmans i l’altre 44% pateix algun tipus de trastorn mental o de personalitat i és consumidor de substàncies estupefaents o, sobretot, d’alcohol.

El perfil conductual

¿Quin és el ‘retrat robot conductual’ de l’incendiari?

L’algoritme matemàtic permet que el sistema extregui un perfil bastant ajustat de l’autor de l’incendi. Tot i que el perfil és únic per a cada cas, es podrien resumir els següents tipus:

1.- Imprudències greus. El sistema llança el perfil d’un home més gran de 46 anys, adaptat, casat, autònom, amb una activitat laboral al camp, sense antecedents i sense problemes psicològics.

Sol cometre la imprudència a la primavera, tardor o hivern, al matí o la tarda, amb un sol focus de foc que s’inicia prop d’una superfície agrícola i no utilitza accelerants o retardants. Són testimonis els que denuncien o avisen de l’incendi.

2.- Els incendiaris «sense sentit». El seu perfil és també el d’un home, però en aquest cas menor de 46 anys, solter, separat o viudo. Està a l’atur o té ingressos escassos, viu sol i no té gaires amics.

Comet el delicte a l’estiu, a la nit i pren més d’un focus en una zona de risc alt. Fins allà s’hi desplaça a peu, perquè hi viu a prop. I comença a cremar en una carretera o pista a prop la massa forestal. Són els veïns que denuncien l’incendi. L’autor ni es manté al lloc ni ajuda en l’extinció.

Generalment utilitza un encenedor o artefacte, ho ha fet altres vegades i és un home en tractament psicològic que consumeix drogues o alcohol, o totes dues coses, i actua sota els seus efectes.

3.- Cremar per obtenir un benefici econòmic. Es tracta també d’un home, autònom, que viu en parella, té estudis elementals, està adaptat i té uns ingressos d’entre 600 i 1.200 euros mensuals.

Actua a la tardor i a lhivern, pren més d’un focus, inicia el foc a la carretera amb una finalitat d’ús ramadera o cinegètica i no és fàcil trobar vestigis en un incendi que comença prop d’una àrea de matolls.

També sol viure a la mateixa localitat de l’incendi, es desplaça en tot terreny al lloc dels fets, utilitza un encenedor o una cosa similar i de vegades és ell mateix qui avisa del foc. O els veïns. Sol ser un incendiari «en sèrie».

Notícies relacionades

L’única raça de gos amb aquesta característica: no borda

Comencen a construir la planta de captura més gran de CO2 directament de l’aire

4.- Cremar per venjança. Diu el comandant Sotoca que no n’hi ha gaires casos i, per tant, la mostra encara és petita per poder traçar un perfil més ajustat. Tot i així, amb el que hi ha, el «retrat robot conductual» és molt semblant al del «sense sentit».

Però en aquest cas, està més desadaptat i té molt poc contacte social. També té antecedents per aquest delicte.