Paralitzada la primera central hidroelèctrica per la sequera a Espanya

Preocupació pels efectes energètics de la sequera. La falta de pluges i l’estrepitosa caiguda dels embassaments espanyols té conseqüències en la producció d’energia. S’acaba de saber que una central hidroelèctrica de Catalunya ha cessat la seva activitat de manera permanent per falta d’aigua, però el pitjor és que d’altres podrien seguir el seu camí. De moment, la producció d’energia d’aquesta font neta ja ha caigut a la meitat des de principis d’any, fet que obliga a recórrer a combustibles fòssils, justament quan més s’haurien d’evitar.

La central hidroelèctrica de Rialb, a Lleida, va aturar aquest dimecres tota la seva activitat de manera permanent a petició de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. El seu embassament es troba per sota del 7% de la seva capacitat, quan fa tot just un any superava el 49%.

És la primera vegada que la central tanca des d’almenys l’any 2009, quan Acciona va començar a gestionar aquest pantà. La instal·lació de Lleida compta amb dues turbines capaces de generar 24,8 i 5,9 megawatts (MW) al dia, respectivament. L’energia que no es pugui produir amb aquesta central se suplirà amb altres fonts, segons han indicat des de la companyia.

El cert és que l’embassament de Rialb és el que es troba en pitjor estat de Catalunya: les conques internes de la comunitat, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua, estan en un 39% de la seva capacitat (fa un any, al 74,2%), mentre que les que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre se situen en el 41,82% (66% fa dotze mesos). Es tracta d’una situació generalitzada arreu del país. I així ho demostren les últimes dades publicades.

Els embassaments d’Espanya estan 20 punts per sota del que és habitual en aquesta època de l’any (la pitjor dada des de 1995): 36,9%, una xifra que l’any passat se situava en un 44%. La pitjor part d’aquesta sequera se l’emporta la vall del Guadalquivir (22,5%).

La paralització de la central hidroelèctrica de Rialb és només un avançament del que pot arribar. I és que la situació és inquietant en aquestes instal·lacions que generen electricitat neta a Espanya, a causa de la sequera. La seva producció en el conjunt del país ha caigut al nivell més baix en més de 30 anys, segons les estadístiques oficials.

L’energia hidroelèctrica ha caigut a la meitat

L’energia hidroelèctrica ha caigut a la meitatDes de principis d’any, les centrals hidroelèctriques (que generen electricitat a través dels seus salts d’aigua) espanyoles aporten la meitat d’energia que l’any passat. En concret, la producció d’energia a partir dels embassaments s’ha reduït a la meitat respecte a l’any passat. Va ser un 52,8% menor el juliol del 2022 a l’Espanya peninsular que aquell mateix mes un any abans. Del gener al juliol del 2022, el descens a la producció d’energia hidràulica va ser d’un 49,5% respecte al mateix període el 2021, indica el butlletí mensual de Red Eléctrica Espanyola (REE).

Aquesta situació obliga que les centrals de cicle combinat hagin de cremar més gas per compensar aquesta reducció, cosa que torna el protagonisme als hidrocarburs. La sequera, per tant, no només consisteix en falta d’aigua o en danys a l’agricultura, sinó que també afecta la generació d’energies netes.

Les dades de REE evidencien com d’essencial és que hi hagi aigua als embassaments per cobrir la demanda elèctrica de l’Espanya peninsular. Per exemple, l’any passat, l’energia hidràulica va cobrir l’11,9% de la demanda elèctrica peninsular. De fet, va ser la tercera font més gran només després de l’eòlica (23,9%) i la nuclear (21,8%), cosa que dona idea de la seva importància.

Segons dades publicades pel portal Maldita.es, la producció hidràulica interanual podria ser a final del mes d’agost la més baixa, com a mínim, des de 1999. «S’està veient des de fa mesos la baixada de generació de la hidroelèctrica. No és només una baixada estival o puntual, són valors a la baixa mantinguts setmanes», explica a l’esmentat mitjà Marcial González, del departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Carles III de Madrid i també membre de Bendita Energía.

En el conjunt del planeta, aproximadament el 26% de les preses hidroelèctriques existents i el 23% dels embassaments projectats estan en conques fluvials que actualment tenen un risc d’escassetat d’aigua de mitjà a molt alt, segons indica un estudi publicat el 2022 a la revista Water. Els seus autors estimen que entre el 61 i el 74% de les centrals hidroelèctriques tindran problemes de generació per la falta d’aigua, cosa que obre un panorama preocupant.

Aquesta situació podria repercutir en el preu del rebut de la llum a partir de la tardor (ja que a l’estiu aquestes instal·lacions solen produir poca energia), segons els experts. Es tracta d’un sistema de producció barat que, si queda parcialment anul·lat, obliga a recórrer a combustibles fòssils, amb un cost més elevat.

Notícies relacionades

L’única raça de gos amb aquesta característica: no borda

Comencen a construir la planta de captura més gran de CO2 directament de l’aire

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es