Clinofília: la patologia que impedeix aixecar-se del llit

Sabem que t’ha passat: se’t fa una muntanya sortir del llit. Els motius poden ser diversos: has tingut una mala nit, una ruptura amorosa, et sents malalt, estàs trist o simplement et fa mandra. No obstant, aquest fet, que pot resultar recurrent i familiar, es pot convertir en una malaltia.

Sense motiu aparent

Segons el portal espanyol especialitzat en psiquiatria Psiquiatria.com, la clinofília es defineix com la «tendència a mantenir-se al llit durant moltes hores del dia sense que hi hagi una malaltia orgànica que ho justifiqui». A més, sol estar associada a problemes psicològics greus, ja que «es pot presentar en determinats pacients depressius i esquizofrènics.

Tal com explica el Gabinet de Psicologia a Màlaga especialitzat en els trastorns d’ansietat, aquesta malaltia no apareix de manera aïllada i sol actuar com un «mecanisme de defensa davant certs problemes que poden aparèixer a la vida quotidiana».

Realment es pot dir que una persona pateix clinofília quan el fet de mantenir-se al llit comença a afectar diversos aspectes de la vida de la persona i principalment les relacions laborals i socials.

Altres símptomes, tal com detalla la web Psicologia Online són els següents: els teus moments d’oci giren al voltant del llit, la teva atenció i les necessitats se centren en aquest moble, deixes de fer plans, et genera ansietat tot allò que no et permeti ser al llit i tens sensació de plaer al ser al llit, entre d’altres.

També cal destacar que hi ha un gran desconeixement sobre aquesta malaltia; per tant, aquell que la pateix té normalment una gran incomprensió per part dels altres que pot provocar aïllament i soledat.

Prevenció i cura

Notícies relacionades

«Relat únic»: com ens afecta la narració des del camp normatiu

¿Puc rebaixar l’autoexigència sense caure en el conformisme? Així pots aconseguir-ho

Malgrat la importància del factor psicològic esmentat, és cert que hi ha factors o accions que afavoreixen el desenvolupament d’aquest patiment. Alguns poden ser actes tan innocents com menjar, fer activitats, utilitzar el telèfon mòbil o veure la tele al llit.

Com que es tracta d’una patologia similar als trastorns d’ansietat, la cura és molt semblant i passa per l’anomenada teràpia cognitivoconductual, que es basa a prendre consciència dels pensaments negatius i respondre als problemes de manera més efectiva. Aquest mètode es basa en tres parts: la informativa (conèixer el trastorn i els seus símptomes), la cognitiva (identificar i canviar els pensaments negatius) i finalment la conductual (que consisteix bàsicament a implementar hàbits i rutines per canviar el comportament).