Teràpia amb aigua freda: els banys gelats tenen més perills que beneficis

La immersió en aigua freda és una activitat que divideix les persones: a uns els encanta i d’altres la detesten. Però el cert és que són molts els que la practiquen setmanalment, o fins i tot diàriament, convençuts que és positiva per a la seva salut mental i física.

També anomenada crioteràpia, la immersió en aigua freda pot consistir a nedar a l’aire lliure –en llacs, rius o l’oceà–, fer-se dutxes fredes o fins i tot submergir-se en un bany de gel. Des de fa temps, els esportistes la utilitzen per reduir el dolor muscular i accelerar la recuperació passant al voltant de deu minuts després de l’exercici en aigua freda a uns 10-15 °C.

A més, la immersió en aigua freda també s’ha utilitzat per ajudar a tractar els símptomes de la depressió, el dolor i la migranya. De fet, hi ha molts relats de com la teràpia amb aigua freda ha canviat vides, curat cors trencats i ajudat la gent en moments difícils.

Tot i que molts estudis han identificat beneficis relacionats amb els banys de gel i la recuperació després de l’exercici, un estudi del 2014 va descobrir que podria tractar-se d’un efecte placebo. En realitat, la investigació sobre els beneficis potencials de la teràpia amb aigua freda o la natació a l’aire lliure està en les seves primeres etapes i encara no hi ha dades científiques que li donin suport.

Riscos de l’aigua freda

Per a qualsevol activitat que pretengui tenir un efecte terapèutic, el requisit mínim és que «no faci mal». Doncs bé, això és una cosa que no podem dir de l’aigua freda, que comporta bastants riscos.

De fet, tot apunta que menys és més quan es tracta d’immersió en aigua freda. Dit d’una altra manera, submergir-se en aigua més freda o mantenir-se’hi durant més temps no és millor per a vostè. De fet, pot tenir l’efecte contrari.

Un dels problemes poc coneguts associats a la immersió en aigua freda és el que es coneix com a lesió per fred no congelant. Quan ens exposem al fred, és normal que les mans i els peus se sentin molt freds o entumits i que sentin formigueig o dolor al tornar a escalfar-se. Per a la majoria de les persones, aquests símptomes són transitoris, i les sensacions normals tornen en pocs minuts. Però per a les persones amb lesions per fred no glacial, aquests símptomes (dolor, alteració de la sensibilitat i sensibilitat al fred) poden persistir a les zones afectades durant molts anys a causa de danys als nervis i els vasos sanguinis.

La seva causa és l’exposició prolongada a condicions de fred i humitat com les que es donen a les trinxeres durant les guerres, d'aquí ve el seu sobrenom de «peu de trinxera». Tot i això, no només els militars són propensos a patir-la, també s’han registrat casos recentment en persones que dormen al carrer i en les que practiquen esports aquàtics.

Notícies relacionades

Com netejar alfombres a casa

¿Per què la gent està llançant vinagre a les finestres per l’onada de calor?

Una altra qüestió és que no se sap quant fred és massa fred quan es tracta d’immersió en aigua freda i lesions per fred no congelant. També hi ha moltes diferències en la manera en què els nostres cossos individuals responen al refredament. Per exemple, les persones d’origen africà i caribeny semblen ser més susceptibles a les lesions per fred no glacial, per la qual cosa els riscos de l’exposició al fred varien d’una persona a l’altra.

Amb tot, resulta encoratjador que un estudi realitzat el 2020 amb nedadors d’aigües fredes indiqui que, tot i que puguin tenir sensibilitat al fred, aquesta no es va associar amb danys als vasos sanguinis de la pell.