Álvaro Bilbao, psicòleg: "Preocupar-se molt per les coses pot ser un símptoma de salut mental fràgil"

En el tràfec diari, un petit contratemps, com una taca accidental en un moble o un objecte fora de lloc, pot desencadenar reaccions que van molt més enllà de la simple molèstia. El neuropsicòleg Álvaro Bilbao, reconegut pel seu enfocament proper i pràctic sobre la criança i el desenvolupament cerebral, ens convida a mirar més enllà de la superfície d'aquestes situacions quotidianes. A través de les seves reflexions, sovint compartides en plataformes accessibles com TikTok, Bilbao planteja que la nostra manera de reaccionar davant el desordre o els contratemps materials pot ser un mirall revelador de la nostra pròpia salut emocional interna. Suggereix que una preocupació desmesurada per mantenir el control sobre l'entorn físic i els objectes podria no ser un signe de pulcritud o gaudi, sinó, paradoxalment, un senyal d'alerta sobre una possible fragilitat en el nostre benestar mental.

Quan la fixació en el material desplaça a les persones

El nucli de l'argument de Bilbao resideix en una afirmació contundent: "Preocupar-se molt per les coses pot ser un símptoma de salut mental fràgil. Les persones amb bona salut mental es preocupen més per les persones que per les coses". Aquesta idea desafia la noció culturalment arrelada que l'ordre i la perfecció material són intrínsecament positius o desitjables.

Bilbao proposa que, si bé és cert que un nivell d'ordre pot ser funcional, una necessitat imperiosa i constant de control sobre l'entorn físic, que porta a reaccions emocionals intenses davant petites imperfeccions, podria tenir arrels més profundes. Utilitzant l'exemple d'un pare que reprèn airadamente el seu fill per una simple taca de pintura, el neuropsicòleg il·lustra com el focus es desvia del veritable important – la connexió amb el nen, l'oportunitat d'ensenyar i aprendre – cap a la preservació d'un objecte inanimat. Aquesta priorització d'"allò material" sobre "allò personal" és, per a Bilbao, un indicatiu clau. No es tracta de no valorar les nostres possessions, sinó de la magnitud de la nostra resposta emocional quan aquestes es veuen alterades i com aquesta resposta impacta les nostres relacions.

L'ordre com a mecanisme d'alleujament, no de gaudi

Aprofundint en la psicologia darrere d'aquesta necessitat de control, Álvaro Bilbao, qui compta amb una sòlida formació com a Doctor en Psicologia de la Salut i experiència en institucions de renom com el Johns Hopkins Hospital, suggereix que aquest comportament sovint no neix d'un genuí plaer per l'ordre en si mateix. Més aviat, podria ser un mecanisme de defensa après per calmar ansietats subjacents. Argumenta que moltes persones que desenvolupen tendències obsessives cap a l'ordre o el control van poder haver crescut en entorns on el caos, ja sigui físic o emocional, generava una sensació d'inseguretat o por. En conseqüència, l'ordre es converteix en una mena de refugi psicològic, una forma de sentir alleujament i seguretat en un món que, en algun nivell, es percep com impredictible o amenaçant. "Això no és gaudir", explica Bilbao referint-se a la sensació de benestar que alguns associen a l'ordre extrem, "és un mecanisme que et permet sentir alleujament quan tot està sota control". Aquesta distinció és crucial: una cosa és apreciar un entorn ordenat i una altra molt diferent és dependre d'ell per regular el nostre estat emocional, angoixant-nos de forma desproporcionada per nimietats i generant tensió innecessària en les nostres interaccions.

Transformant el contratemps en oportunitat de connexió

Lluny d'adoptar un to acusatori, el missatge d'Álvaro Bilbao busca oferir comprensió i alternatives constructives, especialment en l'àmbit de la criança. Proposa reimaginar aquests moments de "desordre" o "error" no com a catàstrofes, sinó com a valuoses oportunitats pedagògiques i d'enfortiment del vincle.

Notícies relacionades

El papa Francesc i Jesús es fan 'selfies' al cel: així és el vídeo viral fet amb IA

El doctor Manuel Sans Segarra explica l'origen de l'estrès: "La causa fonamental de la nostra societat actual és l'ego..."

Aquesta taca a la taula, en lloc de ser motiu de reprensió, pot transformar-se en una ocasió per seure al costat del nen, ensenyar-li a reparar l'error (netejant junts, per exemple) i, sobretot, transmetre-li missatges molt més profunds i valuosos. En reaccionar amb calma i enfocament en la solució, li ensenyem que els errors són part de la vida i són reparables, que no és necessari viure sota la tirania del control absolut i, fonamentalment, que el seu valor com a persona i el vincle afectiu amb ell estan molt per sobre de qualsevol objecte material.

Aquest enfocament, centrat en la connexió emocional, el respecte mutu i la comprensió del desenvolupament infantil, requereix també, com suggereix Bilbao, una mirada introspectiva per part dels adults. Reconèixer i sanar les nostres pròpies ferides o mecanismes de defensa és essencial per poder oferir als nostres fills (i a nosaltres mateixos) un model de benestar emocional més autèntic i resilient, un on la prioritat sigui sempre la cura de les relacions humanes per sobre de la perfecció material.