«La mirada del paciente»: Fotografies que parlen de superació i lluita davant l’oblit

En Lorenzo llança fulles seques a l’aire i, per un instant, l’escena s’omple de màgia. La seva mirada segueix el vol de la fullaraca, com si hi busqués records que l’Alzheimer li ha anat arrabassant. Però, com el tronc ferm d’un arbre enmig de la tardor, en Lorenzo continua dret. I al seu rostre brillen encara l’emoció, el joc, la vida.

A centenars de quilòmetres, en un altre instant atrapat per una càmera, en Juan Luis, un jove amb paràlisi cerebral, sembla cridar amb els braços oberts mentre la seva cadira de rodes avança per un intricat sender de pedra en plena naturalesa. Al darrere, el seu germà Oliver l’empeny amb una força que, més enllà del que és físic, neix de la convicció profunda que, fins i tot en terreny difícil, avançar sempre és possible. I al costat d’ells, altres mans amigues que també animen, acompanyen, impulsen... perquè els límits estan per desafiar-se.

Aquestes dues imatges, «Records de tardor», de Jorge René, i «Camí sense límits», d’Alicia Petrashova, són molt diferents, però comparteixen qualitat, bellesa i sensibilitat, cosa que les ha convertit en guanyadora i finalista de la VII edició del certamen fotogràfic solidari «La mirada del paciente», organitzat per Cinfa. En aquesta convocatòria, l’objectiu de la qual és donar visibilitat a les persones que conviuen amb malalties cròniques o discapacitat, així com a la tasca de les associacions de pacients, s’hi van presentar un total de 950 fotografies. «Totes elles són reflex d’històries reals que ens ajuden a comprendre els llums i ombres de la malaltia i ens recorden el valor de la salut», assenyala Enrique Ordieres, president de Cinfa.

«Fes-me una foto perquè la vegin els meus fills»

En Lorenzo, el protagonista de la imatge guanyadora, va ser diagnosticat d’Alzheimer fa anys. Avui viu en una residència, però durant un temps acudia jovial al centre de dia, on participava en teràpies d’estimulació. Va ser en una d’aquestes sessions on Jorge René, fotoperiodista peruà establert a Extremadura, el va conèixer: sempre somrient, en Lorenzo posava amb gust i li demanava amb tendresa que li fes fotos. «Fes-me una foto perquè la vegin els meus fills», solia dir.

«En ell hi vaig veure el meu pare, que també va tenir Alzheimer, i el meu avi. Per això vaig voler reflectir també certa esperança», explica Jorge René, que ha decidit que la dotació econòmica del primer premi —3.500 euros— es destini a la Federació d’Alzheimer d’Extremadura (FAEX). «Ajuden pacients i familiars en un moment tan delicat i de vital importància. Imagina que perds el quadern amb la història de la teva vida, no recordes qui ets o qui són els teus fills. És llavors quan el paper d’aquesta entitat resulta clau», assegura.

La presidenta de la federació, Matilde Escobar Blázquez, explica que aquesta foto suposa «un homenatge a en Lorenzo i tants altres com ell, que ens han ensenyat el valor de les coses quotidianes». L’ajut econòmic es destinarà a teràpies no farmacològiques que, quan la memòria falla, «permeten que continuïn existint moments significatius, records nous i emocions vives», conclou.

Tot és possible si estàs disposat a intentar-ho

En l’altra fotografia finalista, el protagonista és en Juan Luis, de 28 anys i amb paràlisi cerebral a causa del temps transcorregut mentre intentaven reanimar-lo després d’una mort sobtada del lactant. Juntament amb el seu germà Oliver, recorren el Camí Primitiu de Santiago, gesta que molts donarien per impossible per a algú en cadira de rodes. Però no per a ells.

La imatge, captada per la parella d’Oliver, la fotògrafa d’origen rus resident a Andalusia, Alicia Petrashova, és una explosió d’alegria i ànsies de superació. «Volia fer visible l’altre costat de la discapacitat, el que fa que les persones s’adaptin a les limitacions i barreres i se sobreposin a la seva realitat, i no només el que està relacionat a les cures i la dependència», explica. Per a ella, aquest projecte «Camí sense límits»— és la demostració que «tot és possible si estàs disposat a intentar-ho».

En aquest cas, l’ajut econòmic de 1.500 euros que atorga Cinfa ha anat a parar a l’Associació Mares sense Límits. La seva fundadora és Ana Fernández Aranda, mare d’en Juan Luis i Oliver, que, inspirada per ells, va decidir crear un espai per recolzar altres mares en situacions similars. «Moltes vegades, malgrat estar envoltades d’amor, sentim una profunda soledat. Som les cuidadores eternes, però també mereixem ser cuidades», reivindica.

Jurat professional

Notícies relacionades

Adéu a la còmoda a l’habitació: la solució per organitzar la roba interior a l’armari sense que ocupi espai

El botó secret de la rentadora que deixa la roba com si s’acabés de comprar

El jurat del certamen ha estat format per Eva Casado, presidenta de l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya (AFPE); José Luis Pujol, fotògraf professional; Javier Granda, vicepresident de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS); Jesús Díaz, president de l’Institut ProPatiens; i Enrique Ordieres, president de Cinfa. Aquest últim va destacar el valor de les imatges rebudes: «Gràcies a aquestes accions de visibilització i conscienciació, i a la generositat i sensibilitat dels fotògrafs, hem conegut les històries d’en Lorenzo, l’Oliver, en Juan Luis i les seves famílies, i esperem continuar avançant cap a una societat més empàtica i solidària».

«Records de tardor» i «Camí sense límits» poden veure’s, juntament amb altres fotografies participants a la web oficial del certamen: lamiradadelpaciente.cinfa.com