Música Directa. Acústic de Gertrudis.

MÒNICA TUDELA/ MONICA PELLICCIA

Els membres de Gertrudis, pioners en la renovació de la rumba mitjançant la fusió de reggae, ska, cúmbia, funk i música mediterrània, tornen després d'una aturada de tres anys. En aquest període, el nucli del grup format per tres amics de la Garriga ha aprofundit en diversos projectes en solitari. Però tots enyoraven aquella descàrrega d'adrelanina que sentien als seus concerts i que esperen tornar a sentir a Apolo demà. La sala acull la primera de les seves 15 actuacions per presentar XV, un disc recopilatori que resumeix els tres lustres del grup, del 2000 al 2015. Inclou els temes més sol·licitats pels fans dels seus quatre discos d'estudi: Teta (2003), Gertrudis (2005), Política de verbena (2007) i Tripolar (2011). Una nova versió de Samarreta en la qual col·laboren Alguer Miquel, de Txarango, i Adrià Salas, de La Pegatina, obre el seu nou treball. «Samarreta és un tema que no et canses mai de tocar perquè comunica de manera molt directa amb la gent. És impossible escoltar-la sense posar-te a ballar», comenta Xavi Ciurans, que ara viu a Reus, on a part de fer classes de rumba ha posat en marxa un projecte musical més íntim i personal. «No ens vam imaginar mai la repercussió que tindria Samarreta. La gent de seguida se la va fer seva. En realitat és una peça que ens representa molt bé perquè la vam crear de manera conjunta. Cadascú en va compondre un tros», recorda respecte d'aquesta peça, el seu himne més popular, que han gravat en acústic per a EL PERIÓDICO.