Viladecans davant les municipals: l’aguait republicà al regnat socialista de Carles Ruiz

A menys d’un any de les eleccions municipals, si hi ha alguna cosa clara a Viladecans és que l’actual alcalde del municipi, Carles Ruiz, optarà a la seva reelecció per cinquena vegada consecutiva en els comicis el 2023. El regidor porta a l’Ajuntament de Viladecans uns 35 anys, 17 d’ells com a alcalde, i s’ha convertit en un dels socialistes puntals a la comarca del Baix Llobregat juntament amb Antonio Balmón, al capdavant de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat des del 2004.

La candidatura de Ruiz es confirma davant dels interrogants sorgits després dels cessaments durant aquest mandat d’històrics alcaldes del Baix Llobregat com Enric Llorca a Sant Andreu de la Barca, que va dimitir l’any passat després de 26 anys a l’alcaldia, o Antoni Poveda a Sant Joan Despí, que empunyava la vara de comandament del municipi des del 2006.

Malgrat la seva dilatada trajectòria, el lideratge de Ruiz a Viladecans continua vigent avui: a les eleccions municipals del 2019, el PSC va recuperar la majoria absoluta amb el 40% del vot total, conjuntura que trobava el seu precedent més pròxim el 2007, quan Ruiz es va presentar com a alcaldable a uns comicis per primera vegada.

En la línia de les urbs del ‘cinturó roig’ metropolità, el socialisme ha tingut tradicionalment predicament a Viladecans des de pràcticament els inicis de la restauració democràtica en les municipals de 1979. A excepció d’aquests comicis, quan la llista més votada va ser Iniciativa per Catalunya Verds, el PSC ha guanyat totes les eleccions municipals fins l'actualitat per més del 35% dels vots. Pel que fa al Govern municipal, PSC i comuns van reeditar el 2019 el pacte de Govern del 2015 i l’única regidora morada, Encarna García, integra actualment l’executiu local.

Més enllà dels 13 regidors socialistes amb qui el PSC ostenta la majoria absoluta (a Viladecans són 13 de 25 regidors), el Ple municipal està conformat per la coalició ERC-Acord Municipal (ERC-AM), amb 5 regidors; Ciutadans (4); Podem (2); i Viladecans a Comú, en Comú Guanyem (1). En les municipals del 2019, la ciutat, de 66.168 habitants amb un cens total de 43.300 persones, va registrar una participació del 59,69% (29.452 votants).

Més enllà dels efectes de la pandèmia a Viladecans, amb un Pla de Reactivació Local aprovat per pal·liar-los, el mandat 2019-2023 ha estat marcat, en termes locals, per la controvèrsia relativa al Pla de Millora Urbana de Can Sellarès, projecte aprovat el 2015 que consisteix en la construcció de més de 200 vivendes a l’espai on es troba la Masia i el parc de Can Sellarès. Tot i que el consistori afirma que el Pla esmentat «es va consensuar amb les entitats veïnals», el sector ecologista local, liderat per la plataforma Salvem Can Sellarès, reivindica la no-construcció al terreny on es troba un «patrimoni històric» local.

D’altra banda, Viladecans, juntament amb les seves ciutats veïnes com el Prat i Gavà, va estar també al punt de mira l’any passat com a protagonista d’un dels principals conflictes mediambientals a Catalunya: la possible ampliació de l’aeroport de el Prat, que finalment va quedar aparcada per falta d’entesa entre els executius espanyol i català.

Finalment, un altre dels conflictes que no ha deixat cap veí de Viladecans indiferent és eldel transport públical Baix Llobregat, la qualitat del qual ha estat al punt de mira aquest últim any fins que a principis d’agost l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Avanza, l’operador del servei, s’han compromès a solucionar els problemes.

El desembre del 2021, l’operador d’autobusos va canviar, fet que va derivar en protestes de veïns i consistoris del Baix Llobregat davant dels retards, els canvis d’horaris i vehicles en mal estat a càrrec del nou prestador del servei, Avanza. Un conflicte que ha sigut objecte de crítiques per diferents partits de l’oposició, com ERC-Viladecans, que ha posat en dubte la capacitat del consistori d’actuar a temps.

Amb la confirmació que l’actual alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, encapçalarà la llista del PSC per a les pròximes eleccions municipals, el principal interrogant electoral rau en si Ruiz aconseguirà revalidar la seva actual majoria absoluta i fins a quin punt serà obstacle el potencial creixement d’ERC, que sotja la majoria absoluta socialista després de passar de 3 a 5 regidors del 2015 al 2019.

Un altre dels enigmes davant les pròximes municipals és el rol que jugaran en el nou Ple del 2023 Ciutadans, actual tercera força en discòrdia amb 4 regidors, davant d’una potencial entrada de Vox al consistori.

A les eleccions catalanes del febrer del 2021, la candidatura d’ultradreta va aconseguir a Viladecans un percentatge de vot de l’11,16% (uns 2.600 vots), més del doble del 5% mínim que necessitaria per entrar al Ple el 2023, si s’extrapola la dada a escala local. En les generals del novembre del 201, van ser 2.042els ciutadans que van votar Vox (8,73%), xifra també per sobre de l’esmentat llindar de representació. Tanmateix, mig any abans, en les generals d’abril del 2019, Vox va aconseguir un insuficient 2,55% del vot total.

Pel que fa als debats locals influents de cara als pròxims comicis, als ja citats s’hi afegeix el del conflicte entorn del hub agroalimentari del Delta, impulsat pel consistori actual juntament amb altres ajuntaments de la zona i que ha comptat amb el suport d’empresaris i agricultors.

El conflicte rau en el fet que gran part dels agricultors que defensen la creació d’aquest hub estan en contra de l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus del Delta del Llobregat (ZEPA), proposat per la Generalitat de Catalunya. El pla preveu duplicar les zones ZEPA, fet que segons l’Institut Agrícola suposa «condemnar el sector agrícola a la irrellevància».