El BCE alerta de l'alça dels preus immobiliaris en algunes zones d'Espanya

Deu anys després de l’esclat de la bombolla, el mercat immobiliari espanyol dona una altra vegada símptomes de sobrevaloració, tot i que molt més delimitats que llavors. El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha destacat aquest dijous que la seva institució ha detectat una pujada de preus excessiva en "segments específics". La vivenda, així, ha pujat molt en zones molt concretes, com Madrid, Barcelona, les costes i les illes, si bé a l’interior del país en general no s’ha recuperat. 

L’exministre d’Economia s’ha mostrat “segur” que la recent creada Autoritat Macroprudencial Consell d’Estabilitat Financera (AMCESFI) està analitzant la situació i que, en particular, el Banc d’Espanya “l’està mirant amb detall”. El BCE, ha afegit, mantindrà un diàleg amb la nova institució (de la qual formen part el Ministeri d’Economia i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, a més de propi Banc d’Espanya) i donarà la seva "opinió" sobre el tema.

Recàrrecs de capital

En un curs de l’APIE i el BBVA a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Guindos ha anat més lluny i s’ha declarat “convençut” que les autoritats espanyoles prendran les “mesures adequades”. La més habitual, ha recordat, és imposar un recàrrec de capital als bancs per desincentivar el crèdit excessiu i augmentar la protecció en cas que sorgeixin pèrdues. França i Alemanya, ha afirmat, acaben d’aprovar aquests matalassos addicionals (0,5% i 0,25%, respectivament).

Al seu informe d’estabilitat financera del maig, el BCE va destacar que 14 dels 19 països de la zona euro han pres diferents mesures macroprudencials per afrontar les “vulnerabilitats” dels seus mercats immobiliaris en els últims temps, cinc d’ells amb iniciatives sobre el capital. “Tot i que les mesures macroprudencials dirigides al mercat immobiliari residencial semblen ser suficients en la majoria dels països de la zona euro, en alguns les polítiques podrien necessitar ser ajustades i mesures addicionals haurien de ser preses en consideració per les autoritats nacionals”, va advertir.

Dubtes del sector

Al contrari que Guindos, el president de la patronal bancària AEB, José María Roldán, ha assegurat que a Espanya no s’està observant un “reescalfament” dels preus immobiliaris similar al d’altres països europeus. Els tipus baixos, ha argumentat, suposen un risc que es produeixi una “hiperinflació” dels preus dels actius, particularment de les vivendes, però a Espanya no es produeix “res anormal”. A certes zones de Madrid i Barcelona, ha admès, s’estan produint “tensions” perquè la demanda supera de molt a l’oferta, però és una situació que han de resoldre els ajuntaments posant a disposició dels promotors més sòl públic.

Malgrat això, l’exdirectiu del Banc d’Espanya ha admès que la majoria dels països de la zona euro han activat ja els matalassos anticíclics de capital, i les probabilitats que s’activin a Espanya són “més altes”. I això malgrat que el pes del crèdit sobre el PIB està “molt per sota dels nivells d’alarma”, ja que les famílies i les empreses encara s’estan desendeutant. En aquest sentit, ha apuntat que un recàrrec del 0,25% no s’imposaria abans de finals d’any, ja que el Banc d’Espanya acaba de reafirmar el 0%, i ha assegurat que és assumible per al sector, ja que tindrà tot el 2020 per complir-lo. Això sí, seria un “clau més al tauló” d’augment de requisits de capital a les entitats.

Investigació professional

Notícies relacionades

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

Guindos, d’altra banda, s’ha referit a l’escàndol de les escoltes il·legals realitzades per l’excomissari José Manuel Villarejo, presumptament encarregades pel BBVA. Al gener, ja va instar el banc que les conclusions de la investigació que ha encarregat estiguessin disponibles “tan aviat com sigui possible”. El banquer central ha destacat que el cas ha passat a estar judicialitzat, cosa que paralitza els expedients administratius. Dit d’una altra manera, la capacitat d’actuació directa del BCE s’ha vist frenada al passar el cas a la justícia. No obstant, ha insistit en la necessitat que la investigació del banc sigui “el més professional possible” i que “es posin de rellevància tots els elements que s’han pogut presentar i que s’analitzi les potencials responsabilitats si és que han pogut existir”.

D’altra banda, ha negat que els baixos tipus d’interès oficials estiguin perjudicant els bancs europeus i espanyols, com fa temps que argumenten el BCE i el Banc d’Espanya i malgrat les queixes del sector financer (Roldán ha assegurat que els perjudica “greument”). El número dos de l’autoritat monetària ha admès que les entitats tenen un problema de rendibilitat, però l’ha lligat als seus elevats costos, el “clar excés de capacitat” (nombres d’entitats, oficines i empleats) i l’encara elevada motxilla d’actius tòxics (crèdits morosos i actius immobiliaris rebuts per impagaments). En aquest sentit, els ha demanat que continuïn reduint costos i que reforcin el capital, com també els ha instat el Banc d’Espanya.